El bon
Rodolfo
05/04/2004
L’endemà de la derrota electoral
del PP i de la brutal manipulació de la veritat pel govern d’Aznar, apareixia
una notícia que, sense passar del tot desapercebuda, ha estat significativament
ignorada: Rodolfo Martín Villa prenia el relleu de Jesús de Polanco a la
presidència de Sogecable, La decisió, consegüent als acords de Sogecable i
Telefònica sobre la fusió de les plataformes digitals Via Digital i Canal
Satélite Digital, ja s'havia anunciat el mes de desembre, però es feia realitat
en un dia especialment simbòlic, just quan la dreta espanyola acabava de
demostrar-nos, una vegada més, què en feia de la independència dels mitjans, de
la llibertat d’expressió, de l’accés a la informació veraç, i dels valors
democràtics més essencials.
El bon Rodolfo, el gran paquiderm expert en
repressió i manipulació, aprofitant la calma tensa després de la batalla,
s’enfilava amb l'índex les ulleres nas amunt, com en els vells temps, i sortia
del matollar, disposat a actuar. 'Continuem manant, tant o més, no us en
descuideu!', deien els seus ulls miops. I ara, què, Urdaci, director de Canal+?
Polanco, president de Galícia? Pablo Iglesias, al Valle de los Caídos? Res de bo
no pot passar. Rodolfo Martín Villa em recorda Henry Kissinger, el gran rei de
les tenebres. Què ho fa?
Primera manipulació. La biografia que Rodolfo ha
fet pública a través dels mitjans de comunicació comença l’any 1975 i és,
naturalment, asèptica. Fem memòria dels seus èxits. Originari d’un poble ignot
anomenat Santa María del Páramo (Lleó), va arribar a ministre de Relacions
Sindicals durant l’últim govern de Franco. Abans havia fet mèrits com a líder
falangista del SEU, cap del Movimiento i governador civil de Barcelona. Durant
la transició va tenir un paper clau, com a ministre d’Interior (1976-79),
vetllant per l’exacte compliment del desig del dictador de deixar-ho tot lligat
i ben lligat. Els arxius de la Falange de Barcelona van desaparèixer. Els
Guerrillers de Cristo Rei i més grups d’extrema dreta feien allò que volien.
Recordem, per esmentar uns pocs fets, Montejurra o el Cas Scala, una fosca
maniobra d’un confident de la policia que va servir per criminalitzar,
empresonar falsament i desmuntar el creixent moviment llibertari i la CNT,
l’única organització sindical que s’oposava als Pactes de la Moncloa. O l’intent
d’assassinat del líder independentista canari Antonio Cubillo, l’any 1978, dut a
terme per sicaris amb connexions amb el Ministeri de l’Interior, dada que va
corrobar uns quants anys després el tinent general Sáenz de Santamaría, en un
d’aquells atacs de sinceritat senil que tenia abans de morir.
Morta la
UCD, Rodolfo passa al PP i d’aquí cap amunt, cap a les altes esferes del poder
econòmic multinacional, per servir els grans interessos del capital i controlar
de prop les democràcies. Quan Pinochet és detingut a Londres i Espanya en demana
l’extradició, el bon Rodolfo, en qualitat de president d’Endesa, empresa
privatitzada per ell, escriu un article al diari xilè El Mercurio, titulat 'Una
reflexió pertinent', en què, invocant la 'modèlica' transició espanyola, es
manifesta contrari al procés del dictador xilè i afirma: 'Potser els jutges
poden actuar i han de fer-ho segons el famós aforisme llatí que diu que cal fer
justícia encara que es mori el món. Però n'hi ha que tenen la facultat, i potser
el deure, d’evitar que el món es mori. Naturalment, jo propugno que el món se
salvi'. De fet, qui es va salvar va ser Pinochet. Rodolfo va rebre l’orde de
Bernardo O’Higgins de mans del president democristià Eduardo Frei, i Endesa va
obtenir permisos per a construir centrals hidroelèctriques en territori dels
indis maputxe, que s'hi van mobilitzar contra, per atemptat ecològic i etnocidi.
Un dels advocats xilens d’Endesa era l’ultradretà Pablo Rodríguez, fundador del
grup neonazi Patria y Libertad, relacionat amb la CIA, que va preparar el
terreny al cop de Pinochet amb atemptats i provocacions constants contra el
govern de Salvador Allende.
Més tard, pel respecte ecològic demostrat a
Xile, Rodolfo fou nomenat per Aznar Comissionat del govern espanyol en el
desastre del 'Prestige'. Va encarregar a RepsolYPF l’extracció del fuel i vuit
mesos després va abandonar el càrrec deixant les coses tan tèrboles o més que
abans, que és una de les seves especialitats. I ara reapareix a Sogecable.
Els animals ho saben. Quan el gran paquiderm surt del matollar, un silenci
mortal envaeix la plana. La salvatgina avança lentament, mig endormiscada. Els
altres animals resten petrificats, atents al més mínim senyal de perill. Saben
que perdran. Sempre perden. Sempre perdem. Què passarà?
Xavier Montanyà
[EMAIL PROTECTED]
|