-BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-
Hash: SHA1
En/na Pere ha escrit:
Sembla que el nom clàssic de les lletres en català era xeix, em,
el, etc. Sembla que el canvi a ics, ema, ela, etc es va produir
a partir de la normativització de la nostra llengua. Igual que el canvi
es va produir llavors
Jo voldria dir-ne la meua sobre aquest assumpte.
En/na Núria ha escrit:
Potser sí que es pot optar per un dels dos, però quanta gent coneixes
que en lletrejar digui xeix i no digui ics?
Personalment, la majoria de gent que conec diu ics. He sentit a dir
molts cops ics-ema-ela i, per tant,
On Thu, Aug 17, 2006 at 12:25:09PM +0200, Josep-Enric Teixidó wrote:
i també se'n parla a la guia d'estil, a l'apartat
No ho havia llegit, però hi estic totalment d'acord (crec que és la manera
més coherent).
No obstant, seguint aquestes regles, quan una lletra té dos noms sempre es
pot optar
Robert,a la teva proposta no li manca la seva lògica, però primer caldrà veure quanta gent diu el xeix-ema-ela en comptes de l'ics-ema-ela. De moment penso que podem aparcar xeix com a nom de la lletra x.
Per cert, el nom de la lletra K és ca (sense k) , i el de la Y és i grega (sense y). Ics és
