Hola a tothom,
No havia participat fins ara en la conversa, però he anat seguint les intervencions i sóc també del parer que ens cal impulsar una iniciativa ciutadana d'ampli espectre que doni suport als principis i valors ètics, socials, culturals i econòmics del programari lliure i els estàndards públics. Podeu comptar amb la meva participació activa en el projecte.
Crec que el primer objectiu ha de ser la difusió d'aquests principis, especialment en tres col·lectius: els creadors d'opinió (periodistes, editors, escriptors, artistes...), els moviments socials (associacions de mestres, ecologistes, feministes, grups per la pau, organitzacions no governamentals, ateneus, sindicats...) i els agents de decisió (empresaris, alts funcionaris, directius, càrrecs polítics, parlamentaris, etc.). Hi ha molta feina a fer per donar a conèixer en aquests àmbits els principis i valors als que feia referència.
Penso també que hem de defugir tres paranys que, al meu entendre, farien fracassar qualsevol iniciativa: un seria propugnar una espècie de "despotisme il·lustrat" que intentés imposar unes pràctiques i solucions conceptualment impecables, però sense que els usuaris finals hagin arribat a conèixer i entendre les raons del canvi. La comunicació extensiva del missatge és essencial per donar sentit a la transformació que proposem. Ens cal, per damunt de tot, teixir una àmplia xarxa de complicitat i entusiasme.
El segon parany consistiria a caure en el sibaritisme, en un joc intel·lectual per a minories iniciades, en una acció més estètica que pràctica, en discussions de saló sobre ortodòxia i dissidència. Els grans col·lectius són sorollosos i incòmodes, sovint barroers, propensos a la incoherència i fins i tot a la tergiversació d'intencions, però és en aquest camp on cal actuar. I no és fàcil.
El tercer parany és pressuposar que els objectius són només assumibles per unes determinades forces polítiques. El desplegament del programari lliure i els estàndards públics ha de ser un tema transversal, d'estratègia de país i d'ampli consens, especialment pel que fa a l'administració pública. Afortunadament, a l'estat tenim exemples de comunitats autònomes, ajuntaments, universitats i institucions governades per colors polítics ben diferents, que coincideixen en el més essencial del tema. Vegeu sinó qui ha fet possible projectes com Lliurex, LinEx o Guadalinex. A Catalunya també trobaríem exemples d'actuacions, projectes i fins i tot interpel·lacions parlamentàries sobre PL, protagonitzades per gairebé totes les forces polítiques. Hem de treballar sobre aquesta coincidència de plantejaments.
Estic d'acord amb l'Oriol que, més enllà del debat constituent de "la cosa", ens cal pensar urgentment en alguna acció concreta de cara a obtenir compromisos o, si més no, preses de posició en la campanya electoral que s'acosta. Potser el més factible seria implicar alguna institució neutral i de prestigi, com ara un col·legi professional o una universitat (per exemple... la UOC, que és d'on ha sorgit l'estudi que dóna títol a aquest fil), per tal que convoqui una taula rodona on les diferents forces polítiques puguin dir-hi la seva. Com ho veieu?
Ah... i una cosa molt important a corregir urgentment: a data d'avui, a la llista de promotors i adherents ( http://www.softcatala.org/wiki/Organitzacio_PLL) no hi ha ni una sola dona. Com diria un amic meu empordanès... "poc pas que anem bé!". Ja cal que ens comencem a moure per posar-hi remei!Ben cordialment,
Francesc Busquets
[EMAIL PROTECTED]
