On Tue, Jun 16, 2015 at 05:23:43PM +0200, Orestes Mas wrote:
Hola Orestes ,
> Bon dia a tothom,
>
> Perdoneu que comenci un fil nou per respondre missatges d'un fil existent,
> però
> m'acabo de subscriure a la llista i no tinc l'històric al client de correu.
>
> Tanmateix, m'he estat repassant els fils recents de la llista a través dels
> arxius al web i volia fer un comentari sobre la proposta del Xavier Narcís de
> recórrer al TJUE per tal de fer avançar l'ús de programari lliure en
> l'administració.
>
M'alegro i m'exite que s'obri un debat sobre un plantejament -més si es un
plantejament meu- per a valorar idoneïtat del mateix, la seva viabilitat ( a
tots els efectes, a nivell jurídic, a nivell econòmic, etc. ) i, la seva
efectivitat.
> D'entrada, el TJUE està pensat per resoldre conflictes entre els governs i les
Per ser curosos hauríem -hauria jo mateix- de referir-nos-hi com a Tribunals de
Luxemburg, ja que així se'ls ha conegut sempre i coloquialment. Millors
referir-nos-hi així perquè realment el TJUE es refereix a tot un seguit de
Tribunals situats a Luxemburg de jurisdiccions diferents ( competències ).
És important fer aquest matís perquè una hipotètica demanda d'aquest tipus
depèn de com s'encarès, potser s'encardinarie en una jurisdicció u una altra.
> institucions de la UE. Els particulars també hi poden acudir, però només si
> consideren que una institució de la UE ha vulnerat els seus drets, cosa que
> aquí no aplica (vaja, a mi no 'ho sembla).
En el fil d'instància no ho vaig explicar però aquí en faré l'explicació
teòrica i escueta d'una possible estratègica jurídica per acudir al TJUE.
L'idea es que tota institució que no usi el PL -per acció o per omisió- m'està
perjudicant a mi ( com a ciutadà ), els fons públics i, la formació ( sobretot
en l'etapa obligatòria ).
Obviament partim de la base de que existeix el PL i, un PL a l'alçada de la
feina ordinària que fa tot o cert programari privatiu.
Tenint en compte els pros del PL enfront dels peròs del programari privatiu
llavors, entenem que per un sentit comú normal, s'haurie d'usar el PL com a
primera instància enfront del programari privatiu; això sense excloure el
programari privatiu per quan fos necessari -evidentment-.
Si m'he explicat bé, acabo d'exposar els drets que tenim i, els perjudicis
ocasionats al no usar el PL enfront del programari privatiu. Forma d'actuar a
partir d'aquí:
1.- Requeriment a AAPP a corregir la seva actuació.
1.1.- En cas de negativa o silenci administratiu, acudir a la Justícia.
Exemple 1:
A.- Requeriment a la Generalitat ( per a tots els seus departaments ).
A.1.- Negativa o silenci administratiu de la Generalitat.
A.2.- Recurs al TSJCat -> TS -> TJUE.
Exemple 2:
B.- Requeriment a la CE ( per a tots els seus departaments ).
B.1.- Negativa o silenci administratiu de la CE.
B.2.- Recurs al TJUE.
Tant l'estratègia jurídica com els exemples es poden atomitzar, per exemple:
Exemple 3:
C.- Requeriment a l'Ajuntament del nostre poble ( per a tots els seus
departaments ).
C.1.- Negativa o silenci administratiu de l'Ajuntament del nostre poble.
C.2.- Recurs al Jutjat Contenciós-Administratiu de primera instància -> TSJCat
-> TS -> TJUE.
La idea de l'estratègia jurídica es que com menys ho atomitzem millor, menys
despesa econòmica, menys temps d'espera i, -potser ?- millor jugar-s'ho a una
sola carta en el sentit d'establir jurisprudència com més amunt millor i, així,
els de baix ja sabran què hi ha.
Per tant, l'idea de l'estratègia jurídica serie mirar la viabilitat d'acudir
directament al TJUE per crear jurisprudència que obligui als Estats Membres.
Obviament, en cas de ser favorable la Sentència, els Governs el que solen fer
en casos com aquests és, canviar la normativa. Aquí pasaríem d'una política en
pro al programari privatiu de fet a una de Dret, és a dir, els Governs crearien
Llei per primar el programari privatiu en primera instància.
En aquest suposit, haurien passat uns quants anys ( per tant, on estaríem
cadascú de nosaltres ? ) i, s'obririe un nou front a debatre.
>
> Es podria pensar aleshores en acudir a la justícia espanyola (:-). Tanmateix,
A poder ser, ni de broma. Per què ? Ja sabem de la no independència del Poder
Judicial espanyol ( Jutges unipersonals concrets a banda ), del seu
corporativisme i, per les raons esmentades més amunt.
> penso que la via judicial és una via morta, perquè per tal que sigui efectiva
> cal, d'entrada, l'existència prèvia d'una llei que obligui l'administració a
> emprar programari lliure en alguns casos, i que l'administració estigui
> incomplint aquesta llei. Potser estic mal informat, però no em sona cap llei
> al respecte
>
Tal com ho interpreto jo el que està passant en l'actualitat es que els Govern
contracten lo privatiu sense que hi hagi cap normativa que hi obligui, per
tant, per què ho fan ? Legalment per desconeixament, perquè a dia d'avui no
se'ls hi ha fet un requeriment formal. Doncs fem-lo.
Crec que ho devia comentar en el meu fil inicial. Al meu entendre, la via morta
és tornar a intentar lo que ja s'ha constatat que només són modes i que depèn
de la voluntat d'un partidari del PL quan té la sort de ser escollit en un lloc
clar de decisió. Es per això que crec que hauríem de passar d'aquesta
conjuntura aleatòria i -ni que sigui per provar noves vies-, provar-les.
> Faltaria llavors que hi hagués una denúncia (que, si no vaig errat, costa
> diners després de la reforma del Ruiz-Gallardón) i guanyar el judici (:-D).
>
Si ho plantegem com una sola demanda al TJUE, amb un micromecenatge/finançament
amb tots els partidaris del PL dels països de la UE ( per no parlar que també
si afegirien els partidaris del PL de fora de la UE per crear precedent ) amb
un sol euro per barba en n'hi haurie prou. Els advocats son cars però no
inabastables. Obviament, com a millor professional vulguis tenir més diners
coste.
> Després d'això, res no està garantit. Els governs tendeixen a incomplir les
> lleis que no els agraden, amb total impunitat ja que és el propi govern qui ha
> de vetllar per fer-les complir. Per exemple, el govern espanyol incompleix
> sistemàticament sentències del TC que els són desfavorables en matèria de
> competències de beques, ferrocarrils, subvencions...
>
Això passe perquè mai s'ha demanat l'execució de la Sentència ( que jo sàpigui,
s'haurie de mirar ).
Com en tot procediment judicial, quan tens la Sentència, si no l'acates d'ofici
s'ha d'instar un procediment d'execució de la Sentència, si -per exemple- la
Generalitat demanés executar les seves Sentències que li han sigut favorables
del TC, un altre gall cantarie, a banda de que el Govern espanyol, crearie
normativa nova amb efectes retroactius ...
En el nostre cas, en el supòsit de Sentència del TJUE favorable, si no
s'acatés, se'n demanarie l'execució al propi TJUE, arribant, si cal, a que es
congelin les transferències econòmiques de la UE a Espanya fins que compleixi
la Sentència, ja veuries com d'un dia per l'altre ( com van fer amb els senyals
de trànsit de les autocies i autopistes ) canvien tots els ordinadors per amb
PL.
> Per tant, jo m'oblidaria d'aquesta via. Per altres vies potser es podrà fer
> poc, però probablement sempre es podrà anar més lluny que per la via judicial.
>
La via judicial no s'ha provat per tant, en desconeixem el seu recorregut,
només podem teoritzar.
La via del peix al cove, de la puta i la ramoneta, ja es va provar per tot
arreu en l'època del Dragon Khan i què n'ha quedat d'allò ?
Vist lo vist, jo se'ns dubte provaria noves vies, siguin la judicial o
qualsevol altra.
> Personalment tinc les meves opinions sobre per on seria millor començar, però
> això probablement és matèria per un altre fil.
Jo estic interessat en escoltar propostes ! Explica-les siusplau ! Gràcies.
Atentament ,
Xavier Narcís Guillem
_______________________________________________
Admpub mailing list
[email protected]
https://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/admpub
