www.lobbyperlaindependencia.org LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ, SEGONS PEDRO J. RAMÍREZ
Pedro José Ramírez Codina (Logroño, 26 de març de 1952), de cara a la galeria i l'opinió pública es presenta com un gran defensor de la llibertat d'expressió. Tot plegat però és un bluf, una fantasmada i una gran presa de pèl. Si una característica defineix el periodista más influyente de España és la seva doble moral, la seva hipocresia, la seva incoherència i la manca d'escrúpols. Veiam, si analitzam la trajectòria de Pedro J. Ramírez sobre la llibertat d'expressió, per exemple, ens trobam, per una banda, que fa grans i solemnes proclames en favor de la llibertat de cantar les quaranta als poderosos; però, per altra, si algú té la gosadia de ficar-se amb ell, aleshores demostra que no sap encaixar les crítiques i que té la pell molt fina. Com ja hem dit, Pedro J. Ramírez, manté una doble vida, una doble moral, un doble llenguatge, dues maneres diferents de veure les coses i de jutjar els fets. Per exemple, l'any 1995, al pròleg del llibre David contra Goliat. Jaque mate al felipismo, Pedro J. Ramírez va escriure com un predicador moralista que dalt de la trona assenyala el gep dels altres i no veu el seu: cualquier demócrata ha de asumir respectuosamente la crítica (pàg. 39). A l'interior del llibre, que recull articles de l'autor publicats durant els anys 1993-1995, en destacarem un de titulat La baraka de González (04.07.1993) on en referència al sector guerrista del PSOE, Pedro J. Ramírez afirma: Se podrá no compartir sus ideas o incluso considerarlas inconvenientes para España pero parece innegable su coherencia. Yo voté en contra de que se distinguiera con un galardón peyorativo a Rodríguez Ibarra porque es de equidad que si los periodistas podemos poner de chupa de domine a los políticos, ellos puedan hacer otro tanto con nosotros, aunque se les desmande el idioma (Pàg.69). Diumenge, 20 d'abril de 1997, en un altre sermó dominical titulat Psicosis Gonsales i que anava acompanyat d'un dibuix descomunal de Felipe González travestit de puta, amb minifalda de cuir, unes mames espectaculars, perruca postissa, botes de tacó acabat en punta i corpiño va afirmar d'una manera categòrica: siempre he rechazado la existencia de delitos de opinión entre personas de notoriedad pública. A Pedro J. Ramírez li agrada donar lliçons sobre la llibertat d'expressió i citar la frase de Georges Orwell que apareix al llibre Rebel.lió a la granja: La llibertat d'expressió es poder dir a la resta de persones el que no volen sentir. Dos exemples més: Dimarts dia 25 de gener de 2006, Pedro J. Ramírez, acompanyat de la redactora cap de la secció d'Opinió d'El Mundo, Cayetana Alvarez Toledo, i del diputat del PP i ex presentador de la COPE, Luis Herrero, va presentar una queixa davant la Comissió de Peticions del Parlament europeu en defensa de la llibertat d'expressió de la COPE que consideraven amenaçada per la Llei Audiovisual aprovada pel Parlament català. Concretament, Pedro J. Ramírez es va queixar de la mentalitat inquisitorial del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) Dia 8 de febrer de 2006, a l'acte de presentació de la Col.lecció de llibres d'Art acompanyat dels artistes Eduardo Arroyo, Luis Gordillo i Luis Feito a l'stand del diari El Mundo a la Fira d'art ARCO de Madrid, Pedro J. Ramírez es va amollar i va afirmar:Hoy por ejemplo hemos sabido que una revista francesa ha lanzado una tirada muy amplia y que reproduce las caricaturas de Mahoma que han causado tanta polémica. Y hemos sabido que el presidente Jacques Chirac, ha criticado a esa revista. Yo creo que se equivoca Chirac, que es un error que el poder quiera censurar las críticas y los sarcasmos porque ellos son parte de la mirada de nuestra sociedad. Es preferible convivir con críticas que sean molestas y por eso pueden resultar inspiradoras de cambios que perder la diversidad de miradas y convertirnos en una sociedad de zombies (El Mundo, 09.02.2006, pàg. 85). Molt bé, fins aquí hem mostrat la cara amable, democràtica i virtuosa que el predicador Pedro J. Ramírez s'esforça a donar en públic per tal de continuar prenent el pèl a la gent: les persones públiques han de saber encaixar les crítiques i sarcasmes més durs, la llibertat d'expressió és poder ficar-se amb els poderosos o no és res, s'ha de saber conviure amb qui no pensa igual que nosaltres, etc. etc. Tot plegat, pura xerrameca i mentida. Els fets demostren que per a Pedro J. Ramírez la llibertat d'expressió és unidireccional: ell, els seus subordinats i col.laboradors, poden dir tot quant vulguin i els passi pel carabassot però en canvi no poden suportar que la resta de mortals els apliquin el mateix sedàs i la mateixa medecina. Bé doncs, aquest pic Pedro J. Ramírez ha trobat sabata de son peu perquè des del Lobby per la independència estam decidits i ens trobam en condicions de demostrar a qui vulgui i allà on vulgui que totes les paraules que ara diu que l'ofenen si les veu escrites en el web del Lobby per la independència (fatxa, foraster, censor, corrupte, mafiós, paranoic, miserable, integrista, fantasma, cadàver insepulte, prepotent, vanitós, l'individu del corpiño, aprofitat, giracamises, Judes Iscariot...) des del seu diari s'ha dit previament dels integrants del Lobby o d'altres personatges públics. Des d'avui, doncs, i durant tot el temps que duri el procés judicial que a instàncies de Pedro J. Ramírez s'ha obert contra el Lobby per la independència per una demanda d'injúries, calúmnies i xenofòbia, encetam una serial sobre la vida i gestes d'un pocavergonya anomenat Pedro J. Ramírez. PRIMER CAPÍTOL: L'INDIVIDU DEL CORPIÑO Segons consta al full núm. 7 de la demanda, al sr. Pedro J. Ramírez l'ha ofès moltíssim que ens referíssim a ell com l'individu del 'corpiño' dins el tetxt titulat La patètica soledat del censor, corrupte i mafiós Pedro J. Ramírez penjat en el nostre web dia 18 d'agost de 2005. L'actitud de Pedro J. Ramírez de fer-se ara l'ofès contrasta amb els dibuixos de Felipe González i de Pasqual Maragall amb els quals va il.lustrar els seus sermons dominicals dia 20 d'abril de 1997 i dia 9 d'octubre de 2005. I què tenen en comú aquestes dues caricatures publicades en vuit anys de diferència? Doncs el fet que tant González com Maragall hi apareixen travestits en forma de prostitutes i endiumenjades amb un corpiño. Com ja us podeu imaginar, serà un gran plaer per part nostra, poder posar en evidència, en aquests i tants d'altres punts, la incoherència de Pedro J. Ramírez davant un tribunal de justícia. En continuarem parlant... (Per veure les imatges clicau sobre els requadres negres) (Per poder llegir el text sencer de la demanada, clicau sobre la frase NO ENS FARAN CALLAR de la portada del web) . http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
