|
RACÓ CATALÀ
Dimarts, 22 de març de 2005 a les 19:03
|
 |
|
|
|
|
|
|
 El president Matas ens va sorprendre
en una entrevista concedida a Salut i Força. Ell que no s’havia
preocupat mai de la sanitat, resulta que ara és el que més
l’importa. Ara que el PP ja no governa a Madrid, el Sr. Matas
utilitza, per demanar més finançament per a la sanitat de les Illes
Balears, els arguments que abans, quan ell era Ministre, es va negar
a escoltar.
Quan es negociaven les transferències de
Sanitat, eren moltes les persones del Govern del Pacte de Progrés,
de sindicats (mèdic, UGT, CCOO) i de moltes altres organitzacions i
professionals que li demanaven un millor finançament per pal·liar,
al menys en part, el deute històric que havien patit les Illes, el
cost específic que suposa l’insularitat, l’increment de població des
l’ any del cens en què es basen les transferències. També li
explicaven que s’havia de tenir en compte l’estacionalitat i la
necessitat d’incrementar les plantilles a l’estiu per fer front a
l’increment de demanda.
Cap d’aquests arguments no foren
escoltats; i les transferències de sanitat a les Illes Balears foren
les més minses de tot l’Estat. El Govern del Pacte els hagué
d’acceptar quasi sota xantatge, si em permeten l’expressió. El Sr.
Matas, actual portador de l’estendard de la causa, s’estimà més que
no arribessin diners a les Illes a que els gestionés el Pacte de
Progrés.
El senyor Fiol, exconseller de Sanitat i actual
conseller d’Educació, i la senyora Castillo, actual consellera de
Salut, realitzaren una anàlisi de l’oferta econòmica del Govern del
senyor Aznar i arribaren a la conclusió que era “suficient i
generosa”. Així ho recollien els mitjans de comunicació a finals de
2001 i així ho va mantenir el partit popular fins que, després de
les eleccions de 2003, toparen amb la realitat del sistema sanitari
públic.
Va costar que el partit popular assumís públicament
(en privat no ho podien negar) la necessitat de millorar el
finançament, i el desembre de 2003 el conseller d’Hisenda, Ramis
d’Ayreflor, ja reconeixia que estaven “obligats a demanar més
doblers”, però ho ajornava pel mes de març. Enlloc de deixar-ho
arreglat abans que el senyor Aznar deixés el Govern, ajornaren
“l’obligació”.
I aquest no ha estat l’únic ajornament. Des
que el partit popular i la senyora Castillo gestionen la sanitat
pública a les Illes Balears, s’ha ajornat la posada en marxa del Pla
sociosanitari; l’excusa és que s’havia de revisar, la realitat és
que estava fet en temps del Pacte de Progrés. Però, mentre, els
pacients segueixen a càrrec de les famílies, que no poden més, o
d’institucions que no són les més adients.
S’han ajornat
moltes coses, però la més flagrant és el nou hospital de Son Dureta.
La senyora Castillo va trobar el projecte de construcció del nou Son
Dureta assumit pel Pacte de Progrés, però iniciat pel senyor Rodrigo
de Santos (actual regidor d’Urbanisme de Palma, també del partit
popular); i el va trobar a punt per adjudicar les obres dins el
2003, però també ho va ajornar. Aquesta vegada l’excusa era que
volien un hospital nou; la realitat però és que el projecte de
Rodrigo de Santos era construir un nou hospital a partir de
l’existent, sense el sobrecost del solar (7,2 milions d’euros ha
costat el solar de Son Espases). Amb l’ajornament es multiplica
també el cost de construcció, s’incrementa el nombre de pacients
desviats a les clíniques privades (45.000 el 2004), se’ns parla de
privatització del nou hospital i els ciutadans continuen esperant
una millora del sistema sanitari públic.
Aquests dies hem
vist que la consellera de Salut (amb totes les comunitats governades
pel partit popular) vol acudir als tribunals a exigir més
finançament perquè la ministra de Sanitat no escolta. Si la vida
judicial funciona, els ciutadans estaran tranquils, si els
governants no escolten les seves peticions podran acudir als
tribunals a reclamar-ho. Però, de moment, el que hauria de fer la
consellera és governar, enlloc de fer d’oposició a la ministra i no
ajornar més la recerca de solucions als problemes dels ciutadans de
les Illes.
Els fets no confirmen les paraules del senyor
Mates: si realment li preocupés la sanitat no permetria l’ajornament
de tantes coses. L’excusa del finançament ja no ens val. No han
arribat els doblers de Madrid per fer les autopistes, però bé que hi
inverteixen. No ajornin més les inversions a la sanitat pública.
Joana Lluïsa Mascaró
Diputada del PSM al Parlament de les Illes
Balears.
| |
|
