Bona gent, Gràcies a companys antifeixistes que assistiren a la Ruta de la Vergonya (hi havia gent de l'Ateneu Estel Negre, PSM, ERC, Maulets, Joves per la Llengua, entre d'altres amics, coneguts i saludats) hem pogut completar un fragment que ens vam perdre per estar cobrint un altre acte, antiimperialista, on vam poder veure gent d'ERC, PSM, EU, i altres organitzacions de l'espai proper a l'esquerra nacional.
[avís, carícia: Personal ultra que, no havent-hi anat, després es dedica a robar -sense ser gitanos ni immigrants espanyols- les notícies i les fotos, tot afegint-hi atemptats contra la llengua perpetrats amb sa urpa en titulars, no va ser detectada en cap dels dos actes.] Queda pendent Can Mir i el cementeri, amb una fotografia hermosa d'una ofrena del perseguit polític xilè Héctor Pavelic a la memòria d'Emili Darder i els altres demòcrates assassinats per terroristes. Pens que pot interessar a la majoria de membres d'aquesta llista, i tb a la de memòria històrica. Si algú és tan amable de reenviar-ho em farà un favor, pq no hi estic subscrit. Salutacions, [EMAIL PROTECTED] http://totmallorca.net -------------------------------------------------------------------- Escola d'Arts i Oficis En aquest indret se celebraren els consells de guerra, o les farses de judicis que serviren de pretext per afusellar nombrosos republicans. Els consells de guerra s’iniciaren el mes de setembre de 1936 i perduraren fins a uns anys després d’acabada la guerra. En un primer moment, els mesos de juliol i agost de 1936, la pràctica habitual foren els assassinats indiscriminats, els quals a partir de setembre disminuïren, encara que, entre els mesos de gener i abril de 1937, va tornar a començar una altra roda d’assassinats incontrolats. La pràctica combinada d’execucions dictaminades per consells de guerra i execucions sense judici s’allargà durant bona part del 1937, quan Bayo ja era molt lluny i ja no hi havia res que ho pogués justificar. El consell de guerra és una forma més civilitzada d’exercir la repressió que no el simple assassinat sense judici. Però en aquest cas, més civilitzada vol dir més freda, més sistemàtica, i igualment aberrant i injustificada. Pels consells de guerra hi passaren les persones més diverses i de procedències geogràfiques i socials molt diferents: carrabiners, soldats, tripulants de vaixells capturats; però sobretot gent del poble, ja que el caràcter classista de la repressió franquista fou indiscutible. El primer sumari, dictat a principi del mes d’octubre de 1936, va condemnar a mort l’empresari i antic batle de Sóller Llorenç Roses i tres presos polítics que estaven tancats al castell de Bellver. Els tribunals mallorquins van mostrar un interès exemplificador i donaren prioritat als processos contra responsables polítics i personal militar que s’havien mantingut lleials al Govern de la República. En foren jutges instructors, els militars Tomás Feliu Blanes, Jerónimo Saiz Gralla, Diego Pascual Bauzá, el comandant jutge Gabriel Llompart i Mateo Bosch, entre d’altres. Molts dels comdemnats a mort foren executats a la paret del cementeri de Palma o a la presó militar de ses Illetes. http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
