--- Begin Message ---
El blog de Gabriel Bibiloni
De Gabriel Bibiloni
Bon dia tot el dia
(29/04/2005)
Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen buenos
días només durant el matí. Seria més comprensible que durant el
matí diguessin buenas mañanas –com es fa en anglès (good
morning) o en alemany (guten morgen), i això s’oposàs a buenas
tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant
el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia –com el francès,
l’italià, el mateix alemany i molts altres– diuen bon dia mentre és
de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això
tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas tardes.
En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes,
òbviament en plural, i l’entrada va anar associada a la reducció del
bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme que va restar molt
arrelat a tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que
la forma plural del castellanisme era massa estrident al costat de
les altres fórmules en singular, els descastellanitzadors, en lloc de
suprimir simplement el forasterisme i retornar al bon dia tota la
seva amplitud, van tenir la lamentable pensada de “singularitzar” el
castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió
que l’havien suprimit. No sé quan va produir-se la invenció de
l’esguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va
difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de
ràdio, de manera que la Corpo ja el va trobar difós. Més endavant,
s’ha escampat pel País Valencià l’equivalent bona vesprada, calc
semàntic del mateix calibre que l’esguerro de n’Escamilla,
engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per
sort, a Mallorca no s’ha “inventat” ni bon horabaixa ni bon
capvespre (que sonarien tan estranys com bon matí), i hom
continua –ara per dissort– amb el tradicional bones tardes. La
inefable IB3 ràdio ha adoptat el criteri de fer servir sistemàticament
aquesta darrera fórmula. Bona tarda/bona vesprada/bones tardes
són, doncs, un perfecte símbol de la funesta tripartició lingüística
del país i del fracàs en la construcció d'una llengua nacional.
La Universitat de les Illes Balears just ara ha elaborat un llibre
d’estil per als mitjans de comunicació de les Illes, on es formula
una proposta que, sens dubte, és la millor, la més genuïna, la que
supera la fragmentació i la que tots els partidaris de la llengua
comuna hauríem de voler per a tot el país (prou que m’he
escarrassat a defensar-la). La proposta és d’utilitzar bon dia fins a
l’arribada del vespre, i després passar a la parella bon vespre/bona
nit (arribada/comiat). És a dir allò que fan la majoria de llengües
europees.
Ara sortiran els qui diran que tot això és molt bonic, però allò altre
ja està “massa implantat”. Ja ho sabem, sempre diuen això. Doncs
jo faig una crida entusiasta especialment a principatins i valencians
a defensar el sistema de salutacions unificador i genuí. Ja ho
sabeu: sempre que us diguin bona tarda, responeu amb força i
sense vacil·lació amb un llampant i sonor bon dia. El principi
és “bon dia tot el dia”.
Ah, i si hem d'intentar guanyar aquesta batalla, difoneu aquest
article si us plau.
--- End Message ---
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
