Permeteu-me dir alguna cosa al el debat que ha sorgit sobre els pactes
pre electorals.
Primer, però, l'article aquest que ens vol demostrar que pactant tots
els partits d'esquerres s'hi surt guanyant basant-se amb el resultat a
Itàlia, no serveix. A Itàlia Berlusconi i l'esquerra han quedat
pràcticament empatats. És increïble el mal resultat de l'esquerra
tenint en compte que Itàlia tenia un delinqüent de president, i tenint
en compte que l'economia italiana anava fatal.
Una unió de tota l'esquerra crec que la majoria de vegades és
contraproduent. Però al dir tota l'esquerra em refereixo, si prenessim
de base les Balears, incloent el PSIB. De totes formes prefereixo no
fer especulacions gratuïtes. Jo crec que faria bé el PSM (o qualsevol
altre), de fer una lleugera inversió i pagar a personal capaç
(politòlegs i/o matemàtics), per analitzar estadísticament a partir
d'evolució en enquestes i resultats en eleccions de les coalicions
pre-electorals arreu del món. Especialment en autonomíes de l'estat,
per similitud de situacions.
Les coses són a vegades molt diferents del què semblen. Recordo la
immensa campanya que es va fer a França, per part de tots els partits,
incloent dreta, contra en Le Pen i el seu Front Nacional. El
cosideraven el dimoni. Tots els partits deien que no pactarien amb ell.
Va tenir rècord de vots.
En el cas de les Balears, és, crec, evident que una coalició incloent
el PSOE no crearia gaire trempera. No crearia il·lusió. Difícilment
guanyaria.
Una coalició amb la majoria de forces d'esquerra i forces (mal
anomenades) nacionalistes, sí que pot portar il·lusió i complicitat.
Es diu que el nacionalisme és de dretes. Jo crec que en general és
cert. El PP és extremadament nacionalista. El PSOE és força
nacionalista. IU és poc nacionalista.
En els partits a nivell estatal es compleix perfectament.
En els partits "autonòmics", és una mica més complex, però a grosso
modo també. CiU és lleugerament nacionalista espanyol i català.
Els partits d'esquerres que es creuen nacionalistes, com ERC, PSM... en
realitat no són nacionalistes. El nacionalisme és exaltació de la teva
terra o imposició de la teva llengua i identitat a altres terres.
Creuen aquests patits que els PPCC són superiors al altres països? no.
Volen conquerir Murcia per imposar el català? no.
Simplement són resistents. No volen que els hi imposin una altra
cultura. S'estimen la seva i la volen protegir. Si vas a Valladolid i
els hi dius que a partir d'ara el català serà obligatori i serà, en
realitat la única llengua que tindrà protecció de l'Estat, segur que el
99,99% de la gent s'hi opondrà. Voldran conservar la seva cultura i
identitat. Són nacionalistes? no forçosament.
Aquest preàmbul és per dir que EU, al no ser quasi nacionalista, és en
realitat molt similar als partits anomenats nacionalistes.
En tema llengua i identitat, ICV ha estat més actiu en la seva defensa
que CiU. De fet, quasi totes les actuacions en el tripartit català per
par d'IC en aquests temes han estat, crec, molt bones. La única que
m'ha decebut, i profundament, és l'acceptació de l'estatut d'en Mas.
Potser tindran alguna raó, o alguna pressió inconfesable... no ho sé.
No conec com son en aquest sentit els d'EU de les Balears, però estic
convençut que la seva presència seria molt més positiva que negativa,
tant electoralment com d'entesa posterior.
Ignasi
En/na Antoni Llompart Suau ha escrit:
De fa tres dies en el DM. "La via del pacte és l'única
possibilitat. L'Unione seria l'exemple a seguir".
(I no us perdeu els d'avui sobre l'escàndol de La Real: amb
noves revelacions).
________________________
L'UNIONE
SEBASTIÀ VERD
Una de les moltes lectures que es poden fer dels resultats electorals
italians és la necessitat d´amples aliances pre-electorals perquè
l´esquerra guanyi unes eleccions i pugui governar en una societat tan
dividida com aquella o com la nostra. A Balears vàrem tenir
l´experiència del Pacte de Progrés a la passada legislatura, però a
diferència del que ha passat a Itàlia -per exigències del guió
electoral, tot s´ha de dir- els partits progressistes foren incapaços
de plantejar una alternativa unitària. Des de la dreta es bombardejà
sistemàticament l´electorat acusant l´esquerra de desunió i,
conseqüentment, de ser incapaç d´arribar a un acord sobre com fer front
la crisi econòmica o com resoldre els problemes d´identitat de la
societat balear. El resultat fou el que tot coneixem: el retorn del PP
al Consolat de Mar i la posada en pràctica de polítiques
neoconservadores respecte al territori i al model econòmic.
Ara som a l´inici d´un nou procés electoral. Falta un any per a les
eleccions autonòmiques i els partits ja han començat a escalfar motors.
Les actuals circumstàncies polítiques fan pensar en una reedició del
Pacte, però, tal com succeí el 2003 aquesta és una oportunitat que es
pot perdre per les bardisses. Es parla del Pacte com d´una realitat
fictícia. Així s´afirma que fou el Pacte qui perdé les eleccions quan,
en realitat, no hi havia cap coalició que participàs com a tal sinó una
suma de partits que rivalitzaren entre ells per captar el mateix
electorat. La falta d´unitat no només passà factura per efectes de la
matemàtica electoral -que va fer que es tudassin molts de vots- sinó
com a missatge desmobilitzador.
Una prova la trobam ara amb el PSM, un partit que històricament ha
aglutinat el centre-esquerra nacionalista, que es troba enmig d´un
debat intern que té molt a veure amb el que deim. De cara al seu pròxim
congrés hi ha dos corrents organitzats que es disputen la secretaria
general. Un -l´anomenat oficialista- que propugna participar a les
eleccions autonòmiques dins d´una coalició d´esquerres a l´estil del
Bloc gallec. I l´altra -el renovador- que defensa aprofundir en el
caràcter tradicional del partit i aglutinar entorn de les seves sigles
tot l´entorn nacionalista. Tots dos tenen arguments de pes per fer
valer les seves tesis, però la qüestió de fons no és tant qui té més
raó sinó quina és la millor estratègia electoral en aquesta conjuntura
per al conjunt de l´esquerra.
Els sector "oficialista" pretén impulsar una coalició per reduir les
opcions electorals del centre-esquerra a només dues: PSOE i un
hipotètic Bloc. No significa l´Unione, però s´hi acosta. Mentre que els
renovadors es limiten a convidar als companys nacionalistes que s´han
decantat cap a Esquerra Republicana o, fins i tot, UM. En aquest cas
les candidatures d´esquerres amb possibilitats continuarien sent tres i
l´Unione seria una mica més lluny. El problema és que mentre la dreta
uneix les forces -com va fer Berlusconi a Itàlia o Aznar a Espanya-
l´esquerra tendeix a la disgregació. La direcció correcte seria el
Pacte però la tendència és en sentit contrari. No només el PSM està
dividit. També Esquerra Unida veu com els Verds s´han escindit en dos o
com altres partits nacionalistes, com Esquerra Republicana, guanyen
vots encara que no sumin a l´hora de poder elegir un president de
Progrés.
A tot això ens trobam amb un PSOE amb problemes de cohesió interna i de
lideratge, i que és incapaç -ara per ara- d´encoratjar una coalició
pre-electoral amb la resta de forces progressistes. En qualsevol cas,
però, els uns i els altres no haurien de perdre de vista que l´objectiu
final és la Unió. Una unió que, per ser creïble, hauria d´anar més
enllà d´un front anti Partit Popular. Hauria de plantejar alternatives
comunes d´esquerra i aplicables d´immediat. L´economia de les illes
Balears i els canvis socials enregistrats en els darrers anys -sobretot
pel que fa a la immigració- fan urgent la definició d´un nou model de
desenvolupament, la qual cosa precisa, per poder-se dur a terme, una
majoria suficient. La via del pacte és l'única possibilitat. L´Unione
seria l´exemple a seguir.
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo.
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto.
http://es.voice.yahoo.com
http://www.araisempre.org
http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
|