Ha sorgit una iniciativa potent de cara al referèndum de l'estatut de dalt. Un grup d'activistes han engegat la campanya "Vota Independència" [ http://www.votaindependencia.org ]. La proposta consisteix en votar nul escrivint "Jo vot per la independència de Catalunya" a la papereta. D'aquesta forma, el recompte permet distingir l'oposició catalana de la reacció espanyolista del PP i similars.
Gairebé 300 persones i 30 associacions ja han donat el seu suport a la iniciativa [ http://www.votaindependencia.org/llista_adhesions ]. Pel que fa a Mallorca, han arribat adhesions a la iniciativa independentista des de Palma, Inca i Marratxí [ http://www.votaindependencia.org/mapa_pais ]. +info: Vota lliure, vota per la independència de Catalunya http://www.votaindependencia.org > 10 raons per a un "no" catalanista i d'esquerres a "l'Estatut de La > Moncloa" > per Revolta Global > > L'alto el foc permanent d'ETA no només representa una esperança de pau per > al País Basc. També contribueix a dissipar el dramatisme que sempre ha > envoltat el debat sobre el dret d'autodeterminació dels pobles. Al > capdavall del procés que s'enceta a Euskadi, caldrà donar la paraula als > ciutadans i ciutadanes d'aquell país. Si això és així, per què renunciaria > Catalunya a l'anhel democràtic d'assolir el seu ple autogovern? Per què > hauria d'acceptar - justament ara! - un Estatut de rebaixes "per a tota la > vida"? La voluntat de reformar l'ordre jurídic vigent no ha estat caprici > de ningú. La necessitat d'un canvi sorgeix de l'esgotament del model > d'Estat heretat de la transició. Fa prop de trenta anys, les aspiracions > nacionals dels pobles llargament sotmesos per la dictadura només foren > parcialment satisfetes. Des d'aleshores, els canvis socials i econòmics, > accelerats per la globalització i les exigències de la construcció > europea, han anat topant cada cop més amb el marc constret d'aquesta > "Espanya de les autonomies", centralista i coronada. La pressura de fer > front al despotisme de les multinacionals o la necessitat de concebre la > ciutadania des d'una realitat nacional mestissa, han barrejat amb força > les velles reivindicacions democràtiques i els nous afanys socials. > L'imperatiu que el poble prengui el seu destí en mà esdevé a l'ordre del > dia. Des d'aquesta òptica, el projecte d'Estatut adoptat pel 90 % del > Parlament català era ja força modest, i pretenia encabir algunes > d'aquestes aspiracions en el marc de la Constitució monàrquica de 1978. La > versió que ara ens tornen les Corts espanyoles, retallada i acotada pel > pacte entre el govern de Zapatero i CiU, desvirtua profundament aquella > Proposta i en fa un text del tot inacceptable per a Catalunya. > > Vet aquí deu poderoses raons per a dir "NO" al que ja es coneix com > "l'Estatut de La Moncloa": > > 1- Aquest Estatut porta les cicatrius de la campanya anticatalana de la > dreta espanyola, davant la qual ha cedit - quan no hi ha mostrat una > orella complaent - el govern del PSOE. En certa manera, aquest és > l'Estatut del PP, la llei que han anat esculpint la demagògia, les > pressions i les amenaces dels hereus del franquisme. > > 2- Aquest Estatut refusa a Catalunya el dret d'afirmar-se com allò que se > sent plenament, perquè ho ha esdevingut en el decurs de la seva història: > una nació. Una nació que, com a tal, té el dret de decidir i té el dret a > l'autodeterminació. Aquesta mateixa història, i concretament els anys > d'una transició vigilada per l'exèrcit, han carregat el terme > "nacionalitat" d'una significació precisa: poble sota vigilància. > > 3- Aquest Estatut refusa a Catalunya la sobirania fiscal i els mitjans per > fer front a les creixents necessitats socials del país. Ni Agència > Tributària pròpia, ni transparència. La balança fiscal roman un dels > secrets millor guardats de l'Estat. La manca de recursos colpeja les capes > més desafavorides de la població. L'opacitat ens allunya de la justícia > distributiva i la solidaritat vers els col·lectius socials - i territoris > - que ho requereixin. > > 4- No hi ha un nou model de finançament. L'increment de la part de certs > impostos (IVA i IRPF) que correspondria a la Generalitat no resol el > problema. L'Estat refusa cedir recursos cabdals, com ara l'impost sobre > societats. Aquesta política, prou coneguda, ha empès sistemàticament > l'administració catalana a recórrer als impostos indirectes, en lloc de > taxar grans fortunes i rendes del capital. El nou Estatut presenta una > formulació ambigua sobre la progressivitat fiscal, obeint als interessos > de la dreta i la patronal. > > 5- No hi ha bilateralitat en les relacions entre el govern central i la > Generalitat. L'Estat conserva, de fet, l'última paraula en tots els > assumptes. La manca d'una definició clara sobre inversions o sobre els > futurs mecanismes d'anivellament entre comunitats autònomes, fa més que > dubtós l'avenç promès a Catalunya, i consagra per contra la feixuga tutela > de la burocràcia estatal. > > 6- No es produeix el "salt endavant en l'autogovern", tan anunciat per > determinats sectors de l'esquerra. L'Estat es resisteix a traspassar > competències bàsiques per al desenvolupament del país com ara ports i > aeroports. No ha estat possible obtenir el control del Prat... Sense > parlar del greuge comparatiu que representa un eixam de peatges al voltant > de Barcelona i la seva perifèria industrial. > > 7- No progressen els drets democràtics de la ciutadania. Les disposicions > més agosarades han anat caient de la Proposta adoptada el passat 30 de > setembre: capacitat de convocar consultes populars, revisió de lleis > orgàniques... Si l'ensenyament laic va quedar malmès al Parlament per > exigència del nacionalisme clerical català, posar-hi remei no ha estat - > ans el contrari! - preocupació del socialisme espanyol. > > 8- Els nous drets socials i els mediambientals - emblemàtics per a > formacions polítiques com ICV-EUiA - han quedat retallats i desfigurats. > Les formulacions són generals i no contenen mecanismes per garantir-ne el > compliment. Les dones podran disposar del seu cos... en el marc d'una > legislació que segueix tipificant l'avortament com a delicte. Hem passat > del dret a una mort digna al "dret de viure dignament el procés de la > mort"; val a dir, al refús d'abordar la qüestió de l'eutanàsia... La > vaguetat caracteritza també les referències a la cooperació i solidaritat > amb els pobles empobrits del planeta. > > 9- L'Estatut no millora substancialment la posició de la llengua. El > català només pot prevaler com a vehicle prestigiat de comunicació social. > Els magistrats segueixen gaudint d'una posició de privilegi. Només des de > l'exigència sobre les administracions, les multinacionals i les grans > empreses és possible garantir els drets lingüístics de la ciutadania i > promoure l'ús del català. > > 10- Aquest Estatut no permet integrar la immigració en plenes condicions > de ciutadania, per manca d'estris jurídics i recursos. La participació en > el "control de contingents" es redueix a la gestió compartida d'una > injustícia per a milers d'homes i dones. La privació de drets d'aquest > col·lectiu soscava el mercat del treball i afavoreix els brots de racisme. > > > L'anomenada "via catalana", un mercadeig institucional sense participació > popular, ha conduït a aquesta frustració. El jovent i el moviment obrer de > França, mobilitzats contra els contractes precaris i triomfant sobre el > govern liberal de torn, ens mostren l'exemple. Cal seguir pel camí endegat > el 18 de Febrer. Ara, cal votar "NO" per preparar una nova embranzida > ciutadana. Alguns us diran que, si voteu "NO", fareu costat als pitjors > enemics de les llibertats de Catalunya. Les mateixes veus ja ens varen dir > l'any passat que, rebutjar el Tractat Constitucional europeu, significava > alinear-se amb l'extrema dreta. Però, el cert és que la victòria d'aquell > "NO" a França i a Holanda va preparar l'explosió social que hem vist > aquests dies. Hi algú que confongui la veu del jovent francès amb les > arengues racistes de Le Pen? Aquí tampoc, ningú atribuiria a la influència > del PP un "NO" contundent de la ciutadania. I és que no n'hi ha prou de > protestar contra l'escarni a còpia de vots nuls o en blanc. Cal tirar > efectivament enrera un projecte inacceptable. Qui parla de complicitat amb > la dreta? L'Estatut valencià, pactat entre el PSOE i el PP, pretenia > acotar les aspiracions catalanes. Amb l'Estatut català es vol abaixar el > sostre de les pretensions basques. Aquest Estatut - i el pacte que l'ha > fet possible - preparen un gir cap a la dreta a Catalunya i a tot l'Estat. > El tripartit té els dies comptats. Els dirigents del PSOE cerquen, a > través de les forces nacionalistes conservadores, aliances més adients per > dur a terme reformes liberals - en matèria fiscal o laboral - com les que > han desfermat la revolta francesa. Per tal d'obrir una perspectiva de > progrés i de llibertat per a la gent treballadora i els pobles, hem de > començar a aturar aquesta escomesa. En el referèndum del proper 18 de > juny, cal rebutjar inequívocament l'Estatut vergonyós que ens volen > imposar. > > AMB UN "NO" VALENT, CATALANISTA I D'ESQUERRES ! > > http://www.araisempre.org > http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org http://www.araisempre.org http://araisempre.org/mailman/listinfo/ais_araisempre.org
