L'Estatut dóna corda al 
català



El projecte d'Estatut suposa un avenç molt considerable en l'autogovern 
de Catalunya. I particularment en el camp de la protecció i el foment 
del català. L'Observatori de la Llengua Catalana, integrat per entitats 
com Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Culturalnord o 
Obra Cultural Balear, entre d'altres, va presentar l'octubre del 2004 la 
publicació "El règim lingüístic de Catalunya al nou Estatut d'Autonomia. 
Bases per a una proposta".

La proposta de l'Observatori es basava en "Elevar al nivell d'Estatut 
d'Autonomia la part bàsica de la normativa aprovada pel Parlament de 
Catalunya, especialment allò que està contingut en la llei de política 
Lingüística" i "Fer uns petits passos més respecte a la llei, però que 
són defensables com a plenament constitucionals. Entre tots ells, 
destaca la proposta d'estatuir el deure de conèixer les dues llengües 
oficials a Catalunya, el català i el castellà". L'Observatori plantejava 
el blindatge en un doble sentit: "En primer lloc, per evitar que el 
procés de normalització lingüística es pugui reorientar en funció de la 
majoria política que hi pogués haver al Parlament de Catalunya", i en 
segon lloc "es tracta de blindar l'actual política lingüística enfront 
d'una eventual llei de llengües que pogués aprovar el Parlament 
espanyol". Pel que fa a la segona gran proposta, el deure de conèixer el 
català, l'Observatori ho planteja com a forma d'acabar amb la 
preeminència del castellà.

El que s'ha aconseguit és inqüestionable. L'article 6 defineix el català 
com a llengua pròpia de Catalunya, llengua d'ús normal i preferent de 
les administracions públiques, llengua normalment emprada com a 
vehicular en l'ensenyament i llengua oficial. Aquí apareix la gran 
novetat: els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer 
el català i el castellà. S'acaba així amb el doble tracte que 
l'oficialitat ha tingut fins ara.

Tot el Capítol III del Títol de Drets, Deures i Principis Rectors està 
dedicat als drets i deures lingüístics (art. 32 a 36), així com el 
principi rector de foment i difusió del català (art. 50). Es blinden 
opcions com la normalització lingüística, la immersió lingüística en 
l'ensenyament o el dret d'opció lingüística davant totes les 
administracions i institucions. El Títol de Drets queda tutelat per la 
possibilitat de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de 
Catalunya i pels informes vinculants del Consell de Garanties 
Estatutàries. A més el Síndic de Greuges serà l'únic que podrà 
intervenir en exclusiva en el control de les institucions catalanes. I 
alhora es fixa una altra novetat: el dret dels ciutadans de Catalunya 
"de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i 
amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal", és a dir, Congrés, 
Senat, etc.

L'altre gran avenç es produeix en l'àmbit del poder judicial. L'Estatut 
del 79 no fa cap referència a la necessitat que jutges i magistrats 
coneguin el català. Aquest és un dels camps en què la normalització 
lingüística ha patit més problemes. Ara el nou Estatut (art. 102.1 ) 
estableix per fi que "els magistrats, els jutges i els fiscals que 
ocupin una plaça a Catalunya han d'acreditar un coneixement adequat i 
suficient del català precisament "per fer efectius els drets lingüístics 
dels ciutadans", segons proposta de l'Observatori de la Llengua. Però 
aquest mèrit determinant es valora en el concurs de trasllat; un cop 
guanyada la plaça a Catalunya és d'aplicació l'article 102.1 que obliga 
jutges, magistrats i fiscals a conèixer la nostra llengua.

Finalment, i tal com reclamava l'Observatori, en el Títol de 
Competències, l'article 143 atorga a la Generalitat la competència 
exclusiva en matèria de llengua pròpia i a la Generalitat i al Consell 
General d'Aran la competència sobre la normalització de l'aranès.

Quan algú predisposat a votar que no des de posicions nacionalistes 
demana un sol argument per votar sí, aquí en té un de molt poderós: 
donar corda al català.

                      ICV-EUiA  de Cardedeu




------------------------------------------------------------
Llista de correu cardedeu , una iniciativa del Cardedeu Online Club 
http://www.cardedeu.org/club/ amb el suport de Thesaurus Serveis Documentals. 
- Missatges a cardedeu@llistes.thesaurus.net
- Altes, baixes i canvis d'adreça a 
http://llistes.thesaurus.net/mailman/listinfo/cardedeu_llistes.thesaurus.net
- Instruccions de participació a http://www.thesaurus.net/c10/llista/

Respondre per correu electrònic a