Gracies per posar-me en context. Admiro la teva tasca, nou arxiver ;) http://bcnbits.blogspot.com/2004/12/res-com-els-llibres.html
Salut! On Wed, 22 Dec 2004 13:19:22 +0100, xdrudis <xdrudis> wrote: > L'aparició per sorpresa del Wlodzimierz Marcinski, sotssecretari > d'estat de Recerca i Informatització polonès al Consell de > Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca ahir dimarts 21.12.2004 va > servir per aconseguir ajornar la votació[1] del punt de l'ordre del dia > sobre patents de programari que la presidència holandesa volia adoptar > a l'últim Consell de Ministres de la UE abans que s'acabés la seva > presidència. > > El text[2] que es va aturar hauria legalitzat la concessió de patents > sobre mètodes de programació que practica l'Oficina de la Patent > Europea en contra de la llei actual[3]. Es va acordar al Consell de > Competitivitat de maig d'enguany pels pèls, en una votació poc > clara. Els governs que s'hi van oposar (l'espanyol) o es van abstenir > (l'italià, el belga, l'austríac i el polonès malgrat que apareixia a > l'acta com a favorable) no tenien llavors prou pes per bloquejar la > decisió, però si després que el novembre entrés en vigor el tractat de > Niça. > > El novembre el gabinet del govern polonès va emetre un comunicat > oficial[4] en què deia que no podia acceptar l'acord de maig, després de > consensuar la seva posició amb petites i grans empreses poloneses i > internacionals, l'oficina de patents polonesa, activistes i > experts. El text a més ja havia estat rebutjat pel parlament holandès [5] > i hi havia presentada una moció per tots els grups al parlament > alemany[6]. Altres estats, com Letònia, Hongria o (contradictòriament) > Holanda havien afegit declaracions [7] al seu vot positiu on manifestaven > suport als objectius de la directiva però insinuaven dubtes sobre > l'impacte del text. > > Els opositors però estaven sota certa pressió diplomàtica per no > reobrir un text discutit i votat al maig malgrat els canvis demanats > per governs i parlaments. La reobertura del text és una possibilitat > legal prevista per evitar decisions precipitades que no tenen el > suport legítim dels estats (com és el cas), però rarament > s'utilitza. Diuen[8] per exemple que Polònia podia tèmer que altres > estats retiressin el suport al paquet REACH (legislació mediambiental > per regular la indústria química). > > Qualsevol estat podia ajornar la votació perquè la inclusió del punt a > l'ordre del dia no tenia prou antelació i necessitava unanimitat. Va > ser Plònia i la presidència holandesa ho va acceptar. Però el fet que > ho fes Polònia implica que les pressions diplomàtiques no han estat > del tot efectives. Polònia va dir[9] que no retirava el suport a la > directiva (que de fet només ha concedit per omissió) però que volia un > ajornament per aportar una declaració constructiva. Amb tot, va > rebutjar les patents per programes d'ordinador (o parts d'ells) i es > va queixar de desordre en l'activitat de l'Oficina de la Patent > Europea i entre els estats. Va parlar de que el govern polonès > necessita temps per elaborar una declaració per al Consell. Però el > fet que el ministre segon, responsable d'informàtica, volés expressament > a Brussel·les per substituir el representant habitual al Consell > d'Agricultura i Pesca és significatiu. > > Durant la mateixa tarda es van produir declaracions de la ministra de > justícia alemana[10], recollint la moció del parlament alemany i > reconeixent que l'acord de maig era millorable (malgrat sobrevalorar > l'aportació alemana del maig). > > Ara la situació queda oberta. Formalment és possible que el govern > polonès redacti una declaració per adjuntar a la posició comuna i voti > a favor de l'acord de maig en un consell a principis de 2005, i > Alemanya també per deixar totes les correccions per a una díficil > segona lectura. També és possible que es reobri el text si hi ha > prou pressió popular per vèncer la inèrcia del Consell i aprofitar > les maniobres d'aquesta setmana, que mostren certa coluntat per > arreglar les coses. > > El més cabal seria que si la presidència luxemurguesa mostra un mínim > d'obertura de mires es reobri el debat. La llista d'estats (i vots) > que en algun moment han mostrat objeccions al text inclou Espanya > (27), Itàlia (29), Bèlgica (12), Àustria (10), Letònia (4), Hongria > (12), Polònia (27), Alemanya (29), França (29), Dinamarca (7), > Luxemburg (4) Eslovènia (4) i crec que Eslovàquia (7). Holanda (13) està en > una incerta situació, amb el parlament dient blanc i el govern negre. > Si sumem aquesta llista exageradament optimista, dóna 13 o 14 estats i > 201 o 214 vots d'un total de 25 estats i 321 vots. No arriben a la > majoria qualificada que es necessita, que és de 232 i molts d'aquests > estats han votat favorablement al text de maig i no han portat gaire > bé a la pràctica les seves promeses, o fins i tot han treballat a > favor de les patents de programari en altres ocasions. Però també hi > pot haver estats que no gosesin opinar i que ara mostrin objeccions a > les patents de programari. Per exemple al Regne Unit (29), > tradicional defensor de les patents de programari a Europa, es comença > a notar la campanya contra patents de programari i el govern ha admès > que valdria la pena discutir més alguns punts (sense retrocedir del > seu recolzament de l'acord de maig)[11]. En tot cas si els més > decidits es mostressin ferms podrien mantenir una minoria de bloqueig > indefinidament. > > Cal doncs molta feina dels estats contraris a les patents de > programari, com l'estat espanyol, que encara és l'únic que ha votat > que no i ha mantingut una posició coherent de defensa de la > democràcia, la innovació, la competència, el desenvolupament econòmic > i les llibertats de programadores i usuaris. Cal que aquests estats > construeixin un bloc diplomàtic sòlid i aconsegueixin la renegociació > del text al Consell, que no és fàcil, i la introducció de canvis reals > i efectius. Hi ha la possibilitat legal, l'oportunitat política i > possiblement la força diplomàtica necessàries si es volen fer > servir. És improbable que el resultat sigui un text prou bo per evitar > les patents de programari i que el pugui aprovar el Parlament Europeu > en segona lectura. Però treballar més en la directiva en aquesta > primera lectura al Consell per acostar-la al Parlament Europeu > suposarà menys feina en un probable procés de conciliació > posterior. Cal arreglar moltes coses del text de maig[12], i la majoria es > poden arreglar agafant directament esmenes del Parlament Europeu[13] per > acostar posicions: > > -cal recuperar els articles 2 i 3 del Parlament Europeu, que defineixen > conceptes essencials per a que la directiva tingui un contingut > clar i no es pugui malinterpretar, com ara invenció implementada en > ordinador, contribucio tècnica, camp de la tècnica o indústria. > > - cal eliminar les reivindicacions de programa que introdueix el text > de maig > > - cal assegurar com l'article 5.1b del Parlament Europeu, que les > patents no poden interposar-se a la llibertat de publicació d'obres > escrites, com ara programes d'ordinador. > > - cal assegurar el dret a la interoperabilitat independentment del que > es pugui patentar o no, per fer viables els estàndards oberts que > potencien la comunicació i són imprescindibles per una societat de la > informació saludables, com l'Article 6a del Parlament Europeu (tots > els comités i el ple del Parlament). Això ja ho va proposar Luxemburg > al Consell. > > - cal eliminar de l'article 4 les expressions confuses com ara > referències a patentar codi font o codi objecte (no es patenta codi > directament sinó conceptes generals que afecten molts programes) o a > interaccions físiques entre programes i ordinadors (un programa > descriu el que un ordinador hauria de fer per resoldre un problema, > com una recepta descriu el que un cuiner hauria de fer, però no hi > interactua físicament perquè els programes són només informació, no > entitats físiques). Hi ha l'oportunitat d'introduir texts més clars > que el Parlament o el Consell. > > - cal tapar els forats del Consell que permeten acceptar "contribucions > tècniques" formades per característiques no tècniques. > > - cal explicitar que els requeriments s'apliquen a la contribució a > l'estat de la tècnica, no al que es monopolitza (al que es > reivindica). Si no es deixa la possibilitat de patentar un ordinador > (tècnic) conegut que només aporta com a novetat un programa (no > tècnic). > > - cal evitar evaluar el problema que es soluciona o els efectes > aconseguits i fixar-se en la solució i els mitjans. Es poden > solucionar problemes tècnics amb mitjans tècnics coneguts i solucions > no tècniques noves, però patentar això no fa progressar el coneixement > ni l'economia. > > -cal adaptar els considerands per a que siguin coherents amb > l'articulat corregit. > > Per obtenir això, o al menys una part substancial que permeti una > segona lectura en condicions menys enfrontades, no podem esperar a que > un ministre agafi un avió i salvi els usuaris, professionals i > empreses productures i consumidores d'informàtica. > > És imprescindible insistir en els problemes de les patents de > programari, exigir que els governs inverteixin esforços en aquesta > legislació, demostrar que ens importa i que no ens volem deixar perdre > la llibertat de programar i escollir programari lliurement, explicar > els continguts de les diferents versions i les conseqüències de cada > esmena i fer entendre a eurodiputats, administracions i a sectors > socials encara poc implicats (per exemple empreses consumidores > d'informàtica, o sia totes) i portar el cas als mitjans de comunicació. > > Ahir Polònia va aturar una decisió precipitada i va donar esperances > de que els mecanismes democràtics a l'abast de la ciutadania de la UE > es puguin fer servir ni que sigui per una vegada per corregir errors > d'institucions europees en legislació que no beneficia ni rep el > recolzament de la societat. Gràcies, Polònia, benvinguda al bàndol > dels bons. I gràcies també als estats espanyol, italià, belga i > austríac que ja hi eren des de maig, i al parlament holandès i > parlament i govern alemanys. > > Xavi Drudis Ferran > [EMAIL PROTECTED] > http://patents.caliu.info > > [1] Vegeu també les notes de premsa de Proinnova i la FFII > http://proinnova.hispalinux.es/notas-prensa/nota-038.html > http://kwiki.ffii.org/Cons041221En > > [2] versió del consell del 18 de maig de la directiva > http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st09/st09713.en04.pdf > > [3] Exemples de patents concedides per la OPE > http://webshop.ffii.org/ > http://swpat.ffii.org/pikta/mupli/index.ca.html > http://gauss.ffii.org/ > > [4] anunci de l'oposició de Polònia > http://kwiki.ffii.org/PolandDoesNotSupportCouncilVersionEn > http://kwiki.ffii.org/Poland041105En > http://kwiki.ffii.org/Poland041104En > > [5] Canvi de postura a Holanda > http://kwiki.ffii.org/?NlVote040701En > http://kwiki.ffii.org/?SwpatnlEn > > [6] Canvi de postura a Alemania > http://nosoftwarepatents.com/phpBB2/viewtopic.php?t=43 > http://news.zdnet.co.uk/business/0,39020645,39170869,00.htm > moció unànime presentada al Bundestag traduïda al català > http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.html > http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.pdf > http://www.tinet.org/~xdrudis/Patents/bundestag/BUndestag-motion.ca.2.sxw > > [7] Declaracions unilaterals sobre l'acord polític > http://register.consilium.eu.int/pdf/en/04/st16/st16120-ad01.en04.pdf > > [8]Article sobre les presions diplomàtiques al voltant de la directiva > http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&cid=11154096 > http://gospodarka.gazeta.pl/gospodarka/1,33181,2458546.html > http://yro.slashdot.org/comments.pl?sid=133529&threshold=1&commentsort=0&tid=155&mode=thread&pid=11154096#11154331 > > [9] Intervenció al Consell de Ministres de la UE d'Agricultura i Pesca. > http://kwiki.ffii.org/ConsPolon041221En > traducció al català > http://kwiki.ffii.org/admin.cgi?ConsPolon041221Ca > > [10] Ministra de justicia alemana > http://kwiki.ffii.org/Zypries041221En > > [11] El govern britànic manté la seva acceptació de l'acord de maig > però admet la possibilitat de discutir algun concepte > http://news.zdnet.co.uk/software/developer/0,39020387,39181169,00.htm > http://kwiki.ffii.org/UkDtiMeeting0412En > > [12] Anàl·lisis de diferències entre el Consell i el Parlament > http://patents.caliu.info/presentacioneta/directiva.html > http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/tab/index.en.html > http://swpat.ffii.org/papers/europarl0309/cons0401/index.en.html > http://swpat.ffii.org/letters/cons0406/text/index.en.html > http://patents.caliu.info/nota20040518.html > > [13] Versió de la directiva del Parlament Europeu > http://www3.europarl.eu.int/omk/omnsapir.so/pv2?PRG=DOCPV&APP=PV2&DATE=240903&DATEF=030924&TPV=PROV&TYPEF=TITRE&POS=1&SDOCTA=2&TXTLST=2&Type_Doc=ANNEX&[EMAIL > PROTECTED]|[EMAIL PROTECTED]|[EMAIL PROTECTED]|[EMAIL PROTECTED]|[EMAIL > PROTECTED]|[EMAIL PROTECTED]|[EMAIL PROTECTED]&LANGUE=EN > > -- > - jo també vull una Europa lliure de patents de programari - > -------------------------------------------------------------- > EuropeSwPatentFree - http://EuropeSwPatentFree.hispalinux.es > -------------------------------------------------------------- > http://patents.caliu.info > > Xavi Drudis Ferran > [EMAIL PROTECTED] > > -- > To UNSUBSCRIBE, email to [EMAIL PROTECTED] > with a subject of "unsubscribe". Trouble? Contact [EMAIL PROTECTED] > > -- "Siempre estamos oyendo disculpas, inconvenientes, aprobaciones anteriores, leyes caducas y un sinfín de aparentes tropiezos q parecen imposibles de corregir, con tal de no parar esa barbaridad q se nos echa encima. Todo se puede corregir. Depende del entusiasmo, de tener una verdad en las manos y una valiente y honrada decisión". César Manrique, "Momento de parar", c.1985