El Thu, May 12, 2016 at 01:02:09PM +0200, Pedro deia: > 2016-05-12 12:41 GMT+02:00 Ernest Adrogué <nfdi...@gmail.com>: > > > > Exacte, i els autors tampoc aclareixen com hauria de ser aquesta gestió > > suposadament democràtica. Vol dir que la "comunitat" (que pot ser > > potencialment la població mundial) hauria de tenir el control del projecte, > > i assignar persones a una o altra tasca, sense que aquestes hi tinguin res > > a > > dir (altrament, no seria "democràtic")? No té cap sentit. > > > > Estic d'acord amb el que dius, però ja que tinc un cas recent, aprofito. > > als que conegueu el projecte openwrt.org, ara han fet un fork amable (s'han > anat tots els desenvolupadors més importants i actius), i lo que volen > canviar precissament és una millora de transparència i governança, es veu > que hi havia certs canals de comunicació privats, i certs problemes per fer > commits al repositori > https://www.lede-project.org/rules.html >
Clar. La democràcia és necessària per gestionar bens comuns únics o escassos. Per exemple, un ajuntament o un estat és de tot el veïnat, les decisions s'han de prendre entre tots, i si no tenen temps, doncs delegar en algú escollit entre tots. El motiu és que les decisions afecten a tots. De fet per poder votar necessites un cens, i el cens és a qui afecten les decisions. La democràcia no vol dir que entre tots decidim el que fa Fulano. Si de cas decidim què ha de fer totohom o què no pot fer ningú (matar, etc., per això fem lleis). Però dintre d'això Fulano fa el que vol Fulano. I si la majoria de gent vol que faci una altra cosa, a Fulano se li'n refot. Li pots donar idees, fer sugerències, proposar pagar-li si fa tal cosa, etc. però farà el que voldrà. A tot estirar decidim coses com que tothom ha de pagar impostos, cuidar el medi ambient... Així en general, lleis que afecten tothom. No fem una llei per a que la Ruscalleda ens faci butifarra amb seques a tots. Igual hi hauria majoria, però la Ruscalleda potser ens faria butifarra a seques per comptes de butifarra amb seques. En canvi tenim una llei que diu que pares i mares han d'alimentar els seus fills. Les lleis afecten a tothom per igual, per això es voten democràticament (al menys idealment). Els projectes de programari, lliures o privatius, evolucionen com volen les persones o empreses que els fan, no la resta del món. La diferència és que el programari es pot copiar pràcticament gratis. Les administracions o estats si de cas es poden dividir, no duplicar. Si Catalunya es cansa d'estar sotmesa a les votacions de tota la població espanyola, s'independitza. Un cop independitzada decideix sobre Catalunya, no sobre Espanya. El que no pot fer és crear una segona Espanya idèntica en la que només votin els catalans, i deixar l'anterior en la que voten els espanyols (això seria massa de la teoria d'universos múltiples). El programari lliure permet a tots els usuaris fer forks. Si no t'agraden com ho fan els autors, bifurques el codi, et fas autor i ho fas com vols, no obligues a l'autor original a fer-ho com tu (o vosaltres, per molts que sigueu) volgueu. És que seria terrorífic. Imagina't que pel fet d'haver fet un programa i compartir-lo estiguessis obligat a fer tota la vida el que diguin els usuaris per majoria. > la gràcia de free/open source, és la capacitat de fork, emportant-se tota > la bona feina feta. Evidentment. I quan hi ha un fork, el que es reparteix és l'atenció/treball entre dos grups. Com que en general el que vol la gent que treballa en un projecte és ajuda, li interessa més tenir la gent que col·labora contenta que no tenir-la i arriscar-se a forks o simplement a abandonaments o menys incorporacions. Per això organitzar un projecte democràticament pot ser una bona idea (sobretot quan tots els votants hi dediquen recursos similars). I com que el programari és coneixement compartit, i el coneixement viu al cap de qui el coneix, qualsevol usuari d'un programa pel simple fet de conèixer i aprende'l ja està col·laborant. Si a més comunica idees, informa d'errors, engresca nous usuaris o aporta canvis millor, però el simple fet que un programa sigui conegut ja vol dir que és més valuós, per tant cada usuari col·labora encara que no vulgui. Als projectes de programari (lliure o no) els interessa escoltar als usuaris (o en algun cas fer-ho veure) perquè això pot ajudar a tenir més usuaris i per tant que el que estan creant tingui més valor. Però això és un incentiu més, no una obligació. Un desenvolupador pot tenir l'incentiu de cobrar al final de més, de monopolitzar un mercat, d'arruinar un competidor, d'aprendre coses, de descobrir, de sentir-se bé regalant coses útils, de solucionar un problema personal que es pot assemblar molt o poc a problemes d'altra gent, d'augmentar l'autoestima o el prestigi, de transformar la societat, de passar-s'ho bé barrinant solucions ingenioses, el que sigui. Que el programa que crea sigui més valuós, tenir més usuaris, pot ser una motivació o no. I quan ho és, una motivació pot ser més gran o més petita i ponderar-se amb l'esforç que costa. Si la majoria vol un canvi que a tu et va fatal o no el saps fer o és massa temps o el que sigui, pot ser més rendible arriscar-te a un fork. Per postres un projecte de programari lliure mai podrà ser administrat per tota la seva comunitat democràticament. Si ho fos deixaria de ser lliure. Això és un corol·lari del fet que els usuaris contribueixen al programari encara que no es comuniquin amb els qui el publiquen i el fet que un programa lliure no pot obligar cap usuari a comunicar que ho és. El suposat govern democràtic de (per exemple) Debian mai podrà fer el cens. Per tant mai podrà fer cap votació en condicions. Qui pot votar és qui s'ha apuntat (i ha estat acceptat) com a membre del projecte. Llavors la democràcia per força s'ha de restringir a un subgrup de la comunitat que (ho muntem com ho muntem) mai sabrem si és o no el total. Aquest grup pot ser més o menys gran (segons acceptis a tothom o hi hagi un criteri establert o no acceptis a ningú i només sigui sempre el fundador inicial). En el cas degenerat que el grup acaba sent d'un, tens una democràcia entre un que és una "dictadura benevolent". Sospito que qui es va inventar l'expressió mai no va viure una dictadura de veritat (al menys una dictadura dels que no pensaven com ell). El "dictador benevolent", com el "rei universal" de l'asteroide 325, si vol una posta de sol, l'ha d'ordenar cap a les 19:40. Si el Petit Príncep la vol abans, el Petit Príncep pot convocar al Petit Príncep a una votació i decidir que mourà la cadira. O bé el Petit Prínep pot ordenar despòticament al pobre Petit Príncep que mogui la cadira. Tant és, perquè és el Petit Príncep, no Gollum i Smeagol. L'altre cas degenerat és el que proposa l'UOC. El grup que vota és més gran que la comunitat del programa lliure, és tot el món. Com que no pots establir el cens, agafes el cens mundial de l'ONU aquest que fa servir per als referèndums sobre tractats internacionals (un moment que pari de riure per no plorar...) i deixes votar a tothom. Això sí amb la quantitat de programes lliures que hi ha i les decisions que s'han de prendre en cada un, al pobre pregoner que hagi d'anunciar cada votació ja el planyo. Si els espanyols ploren per fer dues generals en sis mesos ! Proveu, proveu el 26J de posar unes urnes allà al costat per si systemd sí o systemd no, a veure què us diuen. I llavors un grup de recerca no té cap més idea feliç que posar-se a comptar democràcia en programes lliures i fer-ne un article. No sé. És flipant que la mateixa penya que demana als altres poder votar des de la barrera sobre a què dediquen el temps, tingui la barra de dir-li democràcia a la intromissió, i a sobre just a sota de l'article el primer botó sigui de facebook (que ara està de polèmica sobre els esforços en influir en l'opinió pública i les eleccions a EUA) i ja dit de pas, la web de l'article regala dades de trànsit als titulars de tots aquests dominis: trc.taboola.com translate.googleapis.com t.mookie1.com stats.g.doubleclick.net s7.addthis.com pixel.sitescout.com pixel.mathtag.com m.adnxs.com m.addthis.com ib.adnxs.com googleads.g.doubleclick.net google.es google.com google-analytics.com facebook.com d.adroll.com c.bing.com 5278013.fls.doubleclick.net Perquè no votem entre tots per canviar la web de la UOC ? Esmena 1- Res de continguts externs a pàgines de la UOC (incloses galetes) sense que l'usuari activi enllaços Esmena 2- Res de cessions de dades Esmena 3- Els enllaços a xarxes socials amb doble click Esmana 4- Canviar Google Analytics per Piwik https://piwik.org/ Esmena 5- Usable amb LibreJS https://www.gnu.org/software/librejs/ Esmena 6- No calen enllaços a xarxes socials. Si n'hi ha, prioritzar les no centralitzades, i protegir la privacitat amb doble click https://seoboxx.com/en/download-doubleclicksocialbuttons-en Esmena 7- Muntem una comissió de seguiment de la web que es reuneix trimestralment a fer unes birres i criticar. La UOC paga les birres. (accepto transaccionar birres per té i madalenes per allò del tarannà negociador i la cultura de pacte) Ara només falta imprimir paperetes, buscar unes urnes i muntar una votació popular (les votacions telemàtiques fan angúnia, digui el que digui Puigdemont). I els webmestres de la UOC que facin el que decidim els que passem per allà, val ? Consti que ho podem votar perquè els de la UOC entenen així la democràcia, no perquè sigui una Fundació de propietat pública (ho és?). Pel fet de ser una fundació de propietat pública ens hauríem de conformar amb votar el Parlament que vota el govern o els patrons públics que tingui i les eleccions que toqui. Llavors quan quedem per votar-ho i qui avisa tothom ? Bah, quina mandra, deixem-ho. -- Xavi Drudis Ferran