Jo vaig començar amb Ubuntu 5 per a servidor i K-Demar ( www.kademar.org
) per a escriptori.
Les «K» de totes les coses no em van convèncer gens, ni tampoc la
sofisticació i dispersió de tot allò visual, descuit dels acabats,
problemes d'integració dels K-programes, i em vaig passar al Gnome 2
d'Ubuntu.
Tot i què de reüll veia com KDE millorava, sempre m'he resistit a
treballar-hi o a recomanar-lo. Fins i tot amb la crisi de la fi de Gnome
2, he preferit saltar cap a Mate o Cinnamon que no pas a KDE.
Jo també he vist molt malament (a qualsevol entorn d'escriptori) això de
què les aplicacions productives tinguin afinitat especial (o
dependència) a un entorn d'escriptori concret.
El 17/6/25 a les 20:15, jordi Perera ha escrit:
Doncs jo vaig començar amb SUSE que duia un KDE.
Quan em vaig passar a Debian Potato em vaig topar amb Gnome, i no me'l
vaig fer meu mai, el trobava desagradable, amb Woody vaig tornar a KDE.
Però tampoc he combregat mai amb que els "escriptoris" haguessin de
tenir els "seus" programa de mail, de text etc...
En algun moment el KDE es va fer massa pesat i vaig provar lxde i em
vaig quedar amb xfc4, tots els meus ordinadors van amb xfce4, i com s'ha
comentat amb alguna cosa de KDE, per exemple Dolphin, Gwenview...
I molt de programari que no depèn de cap escriptori
I ara ja em faria molta mandra haver de canviar.
--
Narcis Garcia
__________
I'm using this dedicated address because personal addresses aren't
masked enough at this mail public archive. Public archive administrator
should remove and omit any @, dot and mailto combinations against
automated addresses collectors.
