=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
Fracassos lingüístics catalans
- Una resposta fàcil és donar sempre la culpa de la falta d'èxit a
l'enemic extern, siguin immigrants, espanyols o Brussel.les
- Per no repetir campanyes que no aconsegueixen els seus objectius,
s'ha de reflexionar sobre el que fem malament
Albert Branchadell
Amb un any de retard, l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat
Catalana de Sociolingüística que presideix Joaquim Torres organitzen
una sèrie d'actes en ocasió del 25è aniversari de la llei de
normalització lingüística del 1983. En aquests cinc lustres, la
política lingüística catalana ha conegut èxits notables i també ha
tingut fracassos rotunds. Precisament aquests dies estan d'actualitat
diferents iniciatives que tenen en comú il.lustrar certs fracassos.
En primer lloc, la política lin- güística catalana no ha aconseguit
contrarestar una norma d'ús molt arrelada entre els catalans,
l'anomenada "norma d'adaptació" o "de convergència", que els
sociolingüistes més militants anomenen "de subordinació". A l'Enquesta
d'Usos Lingüístics del 2003, el 70,6% de les persones entrevistades
van manifestar que si es dirigeixen a algú en català i els respon en
castellà, llavors prossegueixen la conversa en aquesta llengua. I
sembla que a l'enquesta del 2008 (els resultats de la qual encara no
són públics) el percentatge ha augmentat.
CITANT aquestes dades, la Generalitat ha posat en marxa la campanya
Encomana el català, que, segons Bernat Joan, secretari de Política
Lingüística, té com a principal objectiu "sensibilitzar la població
que sap parlar català perquè mantingui la llengua en aquells contextos
en què la sol canviar, per exemple, amb persones que l'entenen però
que no la parlen". En realitat, aquesta campanya no és res més que la
reedició de campanyes anteriors. El 1982 la Generalitat ja va impulsar
una campanya que tenia un objectiu calcat: "Fomentar l'ús del català
per part dels que el sabien parlar, sempre que els seus interlocutors
l'entenguessin encara que no poguessin utilitzar-lo". I totes les
campanyes posteriors (des de Depèn de vostè fins a Dóna corda al
català) comparteixen la mateixa apel.lació a la responsabilitat dels
catalanoparlants.
EN segon lloc, la política lingüística catalana tampoc ha aconseguit
garantir el dret que proclamava la llei del 1983 d'expressar-se en
català en tots els àmbits, incloent-hi les relacions amb les empreses
privades. Aquesta qüestió va ser regulada explícitament a l'article 27
de l'estatut del consumidor, que estableix que les empreses i els
establiments "s'han de trobar en condicions de poder atendre els
consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de
Catalunya", reproduït després en la llei de política lingüística del
1998, i elevat a rang estatutari el 2006 (en termes més exigents).
Segons Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, la
Generalitat hauria posat en marxa una campanya d'inspecció en bars i
restaurants, per fer complir un precepte que qualsevol consumidor de
"tallats" sap que, malgrat tanta legislació en aquest sentit, no es
respecta en infinitat d'establiments metropolitans.
En tercer lloc, la política lingüística catalana no ha aconseguit
elevar el llistó de la presència del català al cinema, que continua
arran de terra després de 26 anys d'estimular i fomentar amb "mesures
adequades" el doblatge i la subtitulació en català de pel.lícules no
catalanes, segons la redacció de la llei del 1983.
El conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras,
acaba de presentar les bases de la futura llei del cine de Catalunya,
que en l'apartat lingüístic no és res més que una actualització (amb
un encomiable tendència cap a la subtitulació) del decret aprovat per
la Generalitat a l'empara de la llei de 1998 i derogat el 2000 davant
de la inexpugnable oposició de les majors.
En quart lloc, la política lingüística catalana no ha aconseguit que
el català sigui una llengua oficial de les institucions europees (ni
de les espanyoles). El 10 de febrer passat es va celebrar el 21è
aniversari de l'aprovació pel Parlament de Catalunya d'una petició al
Parlament Europeu demanant que declarés el català llengua oficial de
les institucions comunitàries (una cosa que, per cert, no ha estat mai
compe- tència del Parlament Europeu). En aquell moment, les
institucions europees tenien 9 llengües oficials. Avui en tenen 23 i
el català no és (ni ha de ser) una d'aquestes, com Hans-Gert
Pöttering, el president del Parlament Europeu, es va en- carregar de
recordar-nos en la visita que va fer fa poc a Barcelona.
El 2004 els catalans van aconseguir que el ministre espanyol d'Afers
Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, fes gestions en aquest sentit al
Consell Europeu, però tot va quedar en una espècie de foc d'encenalls
simbòlic i el Govern espanyol no té intencions de remoure la qüestió,
tot i els 25 diputats d'un partit català agermanat amb el PSOE que a
les eleccions europees del 2004 proclamaven que "els i les socialistes
catalans proposem que el català sigui reconegut com a llengua oficial
de la Unió Europea".
¿PER QUÈ tant fracàs acumulat? Una resposta fàcil és donar sempre les
culpes a l'enemic extern, siguin les pautes diglòssiques heretades del
franquisme, els immigrants recalcitrants, les irreductibles majors, el
secular uniformisme espanyol o la incomprensió de Brussel.les. Però si
no volem estar tota la vida repetint campanyes idèntiques sense
aconseguir cap dels seus objectius, valdria la pena que reflexionéssim
sobre el que fem malament, per tal que la dosi de rectificació
necessària posi terme a la frustració col.lectiva.
*Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB
Albert Branchadell, professor de la Facultat de Traducció i
Interpretació de la UAB
Font: El Periódico de Catalunya, 27/3/2009
<http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=598699&idseccio_PK=1006>
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <car...@mesvilaweb.com>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
