=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.671 subscriptors]===================
Honorables o deshonrats?
Quatre sentències en contra i 4.500 euros de condemna a costes. Aquest
és el balanç del bimestre negre maig-juny del conseller Font de Mora
en la seua particular batalla contra la llengua catalana: tres
sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i una del
Tribunal Suprem contra la Conselleria d’Educació de la Generalitat
Valenciana en el curt mes i mig que va entre el 19 de maig i el 24 de
juny.
Però aquestes quatre sentències són només la traca final: sumades a
les existents en fan un total de 25 que avalen la unitat de la
llengua, totes menys una, contra les pretensions secessionistes de la
Generalitat Valenciana. Les sentències provenen de tres fronts
diferents: 5 dels estatuts de les universitats de València, Alacant i
Jaume I, dels quals el Govern Valencià ha intentat eliminar el nom de
llengua catalana; 2 de la deshomologació dels certificats
administratius de coneixement de llengua entre la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valencià i els organismes anàlegs de Catalunya i
les Illes Balears, i la majoria, 17, del rebuig de la llicenciatura de
Filologia Catalana com a acreditació del coneixement de valencià en
les oposicions a l’ensenyament no universitari.
Les darreres resolucions judicials estan motivades pels diversos
recursos que han interposat Acció Cultural del País Valencià (ACPV),
el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià
(STEPV-IV), Comissions Obreres (CCOO-PV) i les universitats de
València i Alacant contra les ordres de la Conselleria d’Educació amb
què es convoquen les oposicions als cossos de mestres i professors
d’ensenyament secundari i en què, per a accedir-hi, es demana el
coneixement de valencià. Per a demostrar aquest coneixement els
opositors poden fer un examen o bé aportar algun títol o certificat.
Entre els certificats admesos, n’hi ha prou amb haver aprovat
l’assignatura de valencià en el batxillerat i també la titulació
inexistent de Filologia Valenciana. Però, en canvi, no es reconeix
l’únic títol universitari vigent: el de Filologia Catalana. És així,
doncs, que, en la particular escala de valors de Font de Mora, els qui
tenen la desgràcia de posseir el màxim títol acadèmic i l’únic vigent
no poden demostrar el coneixement de valencià.
Però la importància de les quatre darreres sentències és doble. Per
primera vegada, el Tribunal Superior valencià ha condemnat a costes la
Conselleria d’Educació, seguint l’exemple fixat pel Tribunal Suprem.
En total, com dèiem, això ha ocasionat unes despeses de 4.500 euros a
tots els contribuents valencians. És a dir, la tossuderia de Font de
Mora ens ha costat l’equivalent al sou de dos mesos d’un professor o
la dotació de 6 ordinadors per a una aula d’informàtica d’una escola.
I si el cost econòmic és gravíssim, no ho és menys els advertiments
sobre la violació de manaments constitucionals i legals que fa el
Tribunal al Govern Valencià. Ja en dues sentències de 2006 i 2007 el
Tribunal advertia que: “Només l’entestament en la ignorància i el
rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es
manifesta com la raó exclusiva del manteniment de la posició contrària
per part de la Generalitat, i més quan hi ha reiterats pronunciaments
jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments” i això força el
Tribunal “a recordar que una de las més elementals exigències de
l’estat de dret [...] és la de l’imperatiu compliment de les decisions
jurisdiccionals”.
Però en aquestes darreres sentències, a més, el Tribunal es manifesta
d’una manera contundent i ben eloqüent: conclou que cal “estimar el
recurs amb imposició de costes a l’Administració demandada [la
Conselleria d’Educació] atesa la seua manifesta temeritat de reiterar
incomprensiblement l’omissió qüestionada sense respecte a les
decisions judicials fermes, anteriors i conegudes, i faltar,
reiteradament, a l’obligació de respectar i complir les sentències
fermes” cosa que obliga a interposar a cada convocatòria un nou
recurs, “quan el criteri aplicable a la qüestió litigiosa l’havia
fixat ja aquesta Sala i el Tribunal Suprem”.
Tota aquesta burla de la legalitat i la jurisprudència ha portat els
recurrents a un nou estadi, bastant més amenaçador per a Font de Mora:
la via penal. Així ACPV, el STEPV-Iv i CCOO han interposat denúncies
per desobediència i malversació de cabals públics contra el conseller,
precisament pels mateixos arguments que els magistrats assenyalen en
els seus fonaments de dret.
Davant d’això, l’únic argument de la Conselleria d’Educació és que
"les sentències es refereixen sempre a convocatòries passades sense
que es faça referència a mandats respecte de convocatòries futures",
afirmació que menysté precisament l’afirmació del Tribunal adés
esmentada de temeritat i incompliment de la llei i de les resolucions
judicials.
Ras i curt: tot aquest arsenal de sentències fermes i –ara sí– de
jurisprudència del Tribunal Suprem, deixen sense cap arma legal el
secessionisme institucional. Ara totes les instàncies jurisdiccionals
(Tribunal Superior valencià, Suprem i Constitucional) han sentenciat
contra les pretensions de la Generalitat Valenciana i han advertit
seriosament de la gravetat d’incomplir les resolucions judicials. Això
situa el PP en rebel·lia legal i demostra que el Govern Valencià
utilitza les institucions i la justícia com a camp de batalla
ideològic i que no dubta a dilapidar-hi centenars de milers d’euros
dels contribuents valencians.
Tot plegat és, com hem dit, el resultat d’un bimestre negre des del
punt de vista judicial, tant per a Font de Mora com per als seus
companys de partit i presidents de la Generalitat Valenciana i de la
Diputació de València, Francisco Camps i Alfonso Rus. La llàstima,
però, és que el bimestre negre no sols ho ha estat per a ells sinó
també per a tots els contribuents valencians, perquè el cost de totes
aquestes denúncies i judicis l’hem pagat entre tots i no els qui l’han
causat. Per això, ara cal reclamar-los que, com qualsevol ciutadà
honrat que acudeix a la justícia, paguen de la seua butxaca el cost
del procés. Així demostraran si són dignes o no de fer servir el
tractament d’honorables que tenen els seus càrrecs. Perquè, si no, el
tractament que popularment s’aplica en aquests casos és el de
deshonrats.
Alfons Esteve
Membre de l’Institut de Política Lingüística
d’Acció Cultural del País Valencià
Font: El Temps, núm 1.309, de 14 de juliol
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Optimot, consultes lingüístiques
http://optimot.gencat.cat/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <car...@mesvilaweb.com>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------
