=========================================================
INFOZÈFIR. BUTLLETÍ INFORMATIU SOBRE LLENGUA CATALANA
www.infozefir.com
_________________________________________________________
==================[1.635 subscriptors]===================
Opinió | Jaume Corbera
Comerciar en català no fa mal a ningú
Un dels àmbits on la llengua catalana costa de més de normalitzar, a les
Balears, és el del comerç, i no només en les relacions entre proveïdors
i botiguers o detallistes, que és complicada per la quantitat de
documents que mou, sinó també en les relacions dels botiguers amb els
clients. Aquesta és una relació molt personificada, en què el botiguer
intenta atreure l'atenció i la confiança de les persones, totes en
general, perquè totes són compradors potencials, però de manera
individualitzada, amb familiaritat, amb la pretensió que el possible
client es senti tractat com si hi hagués de sempre una relació amical
entre ell i el venedor. Fixau-vos que la publicitat normalment es
dirigeix al públic en 2a persona, normalment del singular ("tu") i de
vegades també en plural ("vosaltres"), però mai ho fa en 3a persona
("vostè", "vostès"), perquè aquesta implica distanciament, el qual no
convé a qui pretén convèncer-nos de la bonesa del servei o del producte
que ofereix.
Si això és així, i ho podem comprovar contínuament, pareix que hauria de
ser fàcil veure, per part dels comerciants, que als catalanoparlants ens
és més familiar, més amical, ens inspira més confiança, que se'ns
dirigeixin en la nostra llengua, la llengua normal de les nostres
relacions amb l'entorn. Dic "hauria de ser fàcil veure", però la
realitat és que són ben pocs els qui ho veuen, perquè la majoria, la
immensa majoria, de botiguers continuen presoners del sentiment
diglòssic que els fa pensar que adreçar-se al públic és un acte social
de tanta importància que s'ha de fer en la llengua socialment
prestigiada pel poder, i ni hi pensen, a utilitzar el català; i, si hi
pensen, el descarten, per por de ser vists com a "localistes",
"folkòrics", o, fins i tot, "antiespanyols".
La tasca de les institucions de govern hauria d'haver estat, durant
aquestes dècades d'autonomieta, la d'anul·lar (o almenys intentar-ho)
aquest sentiment diglòssic i convèncer els botiguers que relacionar-se
amb els clients (també) en català no els havia de perjudicar, sinó que,
ben al contrari, els beneficiaria. I ja no es tracta, simplement, que
t'entenguin si parles en la llengua pròpia del país, sinó que t'hi
parlin i hi retolin els avisos i les comunicacions, i hi redactin tots
aquells escrits que generin per a atendre el públic. De fet hi ha
exemples a balquena que ho demostren, que retolar en català no perjudica
les vendes: a Catalunya avui en dia són milers, bastants, els
establiments retolats en català, i mantenen la seva clientela sense
problemes especials per aquesta qüestió, i molts dels clients no són, ni
tan sols, catalanoparlants. A ciutats petites i pobles de l'interior,
per exemple, fins i tot és difícil trobar-hi rètols en castellà. Quasi
quasi es pot dir que en aquestes poblacions s'hi ha assolit la plena
normalització del català.
A les Balears som molt lluny d'aquesta situació, encara que a tots els
pobles n'hi ha, de comerços retolats en català (i no em referesc només
al rètol que hi dóna el nom, sinó també als cartells i avisos
interiors), i sobreviuen igual de bé (o de malament) que els altres.
Fins i tot hi ha qualque gran superfície que en un moment concret va
decidir que podia usar el català en tota la retolació, i sé ben cert que
això no li ha fet perdre clients (potser qualque fanàtic ultra de
l'espanyolisme...), perquè sempre és plena, i no tothom que hi va és
catalanoparlant. I hi ha una perfumeria, amb seu social a Petra, però
present per tot Mallorca, que té el català com a llengua de relació amb
els clients, i no pareix que li vagi més malament que a les altres. I
algunes entitats bancàries del país (del nostre, vull dir), entre les
quals una de les més poderoses de l'estat, usen el català amb tota
normalitat sense que això els hagi causat pèrdues (vaja, ho supòs,
perquè segur que si fos així ja no l'usarien).
Amb una paraula, usar el català comercialment no fa mal a ningú i sé ben
cert que, ben al contrari, és un atractiu més per a moltes de persones
que són sensibles a aquesta qüestió i, davant diverses ofertes
comercials semblants, prefereixen aquella que té en compte la nostra
llengua. Això ho han entès bé, per exemple, els nous propietaris de la
companya aèria Spanair: mentre va ser mallorquina o gestionada des de
Mallorca, Spanair es comportava com una companyia forastera, amb el
castellà i l'anglès com a llengües principals de relació (no record si
n'hi havia qualcuna altra, però no hi era el català); ara que és
propietat majoritària d'empresaris de Catalunya, el català és una de les
llengües de relació de la companyia, que fins i tot l'ha introduït a la
revista que ofereix als viatgers dins els avions, la qual es pot llegir
en castellà, català o anglès. Si a Catalunya, una de les comunitats
europees més dinàmiques econòmicament, el català hi és present pertot i
aquesta presència no hi dificulta el guany econòmic, sinó que fins i tot
possiblement el potencia, ¿enteneu per què aquesta resistència de les
empreses balears a incorporar la llengua pròpia del país en la relació
amb el públic? No és una qüestió d'ideologia, sinó d'imatge i de
complicitat amb la població catalanoparlant.
Podeu estar ben segurs que no és per ideologia que Spanair parla en
català actualment (com ho fan, per internet, també Iberia i AirEuropa i
RyanAir i EasyJet, i potser qualcuna altra), en canvi sí que és per
ideologia (feixistitzant) que no ho fa aqueixa companyia alemanya
dirigida aquí per un senyor de llinatge germànic que fa uns dies va ser
encarregat d'insultar la memòria del Rei En Jaume i a tots els
mallorquins a Santa Ponça. Diuen que els qui demanam la normalitat del
català som uns "radicals" que volem imposar no sé què, però la realitat
demostra que allà on el català funciona com una llengua normal la
societat és tranquil·la, no hi ha conflicte, la gent es sent satisfeta i
l'economia no pateix ni més ni menys per aquesta raó. Amb l'impuls
institucional adequat i oportú des de fa anys probablement avui a les
Balears la llengua catalana seria molt més present dins la vida
comercial; la poca iniciativa institucional, però, ens ha fet estancar
en aquesta situació de minorització social del català i ha encoratjat la
postura dels qui ens voldrien desapareguts. Jo, en qualsevol cas, tenc
ben clar amb quina companyia aèria no he de volar mai mentre s'hi
mantengui al capdavant aqueix personatge digne del III Reich.
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/comerciar-en-catala-no-fa-mal-a-ningu.html
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~[Enllaç recomanat]~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Diccitionari
http://diccitionari.blogspot.com/
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Per distribuir informació, escriviu a un dels editors:
Ferran Isabel (País Valencià) <ferran.isa...@ua.es>
Magdalena Ramon (Illes Balears) <slg...@uib.es>
Xavier Rull (Catalunya) <xavier.r...@urv.cat>
Marta Torres (Catalunya) <marta.torres.vilatars...@gmail.com>
Responsable tècnic (coordinador de la llista):
Joan Vilarnau <jvilar...@llengcat.com>
-----------------------------------------------------------------------
Web d'INFOZÈFIR: <http://www.infozefir.com>
Arxius d'INFOZÈFIR: <http://listserv.rediris.es/archives/infozefir.html>
Twitter: <http://twitter.com/infozefir>
RSS: <http://feeds.feedburner.com/Infozefir>
Els missatges d'INFOZÈFIR són distribuïts amb el suport i col·laboració
tècnica de RedIRIS - (http://www.rediris.es)
-----------------------------------------------------------------------