Jo que havia intentat ser el màxim de breu possible per no ser pesat!! No em sentia còmode deixant la conversa en aquest punt (tot i que ho havia anunciat així) ja que tu has fet l'esforç de donar-me tota aquesta explicació i no contestar-te seria com deixar-te amb la paraula a la boca.
La meva visió de tot això crec que l'heu entès tots perfectament però voldria concretar-la més encara, perquè no hi hagi confusions. En primer lloc, estic en total desacord amb els laboratoris farmacèutics que es neguen a fabricar medicaments genèrics per al Tercer Món tan essencials per a la salut com els que serveixen per a medicar la Sida. Em sembla totalment reprovable i em sembla que els governs haurien de legislar amb més contundència sobre aquests aspectes. Malgrat això, si jo tingués la Sida i pugués pagar-me la medicació, ho faria. Potser seria bo que fos un màrtir de la causa contra les empreses farmacèutiques, però segurament no em vindria de gust (amb tot l'immoral que això pugui significar. Tinc un company que és un dissenyador web (un molt bon professional) i parlant sobre programari lliure em va dir: "a mi el Dreamweaver i el Photoshop que no me'ls toquin..." Quan deia això no ho deia en cap sentit ideològic o ètic, ho feia des del pragmatisme d'un creatiu que fa servir la millor eina que té al seu abast i que per a ell l'important no és l'eina sinó l'obra. Qualsevol defensor del programari lliure tindria l'impuls de comentar-li que hi ha programes com NVU i com el GIMP (per exemple) que són unes alternatives igualment vàlides. Però ho acabaria fent en un altíssim percentatge de casos la persona que no és un professional del disseny ni un creatiu. Només així podria estar comparant aquests programes. Hi ha programari lliure molt bo, fins i tot alguns programes són millors que els seus equivalents privatius i en aquests casos queda totalment justificat el canvi. En d'altres, l'eina és d'inferior categoria i si no necessites res de millor pots conformar-te, però si ets un professional que necessites el màxim de les teves eines, busques el millor. Mireu, si parlem amb les persones que han apostat pel programari lliure i han migrat els sistemes d'institucions i d'empreses de qualsevol tipus de privatiu a lliure, en la majoria de casos confessen que han estat incapaços de fer-ho al 100% simplement perquè generalment no tenien equivalents que fessin les mateixes funcions que es requerien o perquè el maquinari no disposava dels drivers adequats. Això s'ha de dir i s'ha de saber. Si no has de pagar de la teva butxaca els canvis que proposis, pots dir, simplement, "si una impressora no funciona, la substitueixes per una que si que ho faci", però quan t'has de rascar la butxaca acostuma a ser una altra la resposta... Finalment, afegir que a més d'això, poden haver-hi molts de motius per fer servir sempre, de vegades o mai el programari privatiu. Ho dic perquè m'agradaria dir-li al Joan Vilarnau que aquests correus els estic escrivint des de l'outlook potser perquè no coneixo les moltes i bones alternatives que té, potser només el faig servir en ocasions o potser (el més provable) perquè em passa pel collons. Manel ----- Original Message ----- From: "Benjamí Villoslada" <[EMAIL PROTECTED]> To: <llista@internauta.net> Sent: Sunday, January 15, 2006 10:37 PM Subject: Re: [Internauta] [Fwd: oferta de feina] > (ups, en quedava una, de dosi!) > > El Diumenge, 15 de Gener de 2006 22:03, mesteve-recursoslliures-com va > escriure: > > Si és que a mi em sembla molt bé que hi hagi persones que no pensin ni > > actuin com jo en qualsevol aspecte de la vida... Faltaria més! > > Tan difícil és que aquestes persones arribin algun dia a respectar que jo > > no pensi com elles? No seria aquesta la base essencial de la democràcia? > > Des de quan és una falta de respecte expressar arguments amb els que no s'està > d'acord? Fins ara m'he limitat a arguments. No t'he dedicat qualificatius > despectius com radical, sectari o excloent. Tampoc m'he limitat a parlar > només a base d'eslògans, intento afegir-hi raonaments. Podries fer el mateix > i, per exemple, dir que tenen de bo les prohibicions del programari privatiu. > Explicar com aquestes prohibicions fan més democràtica la societat. > > Sobre la democràcia i un altre que també sovint rep qualificatius > d'extremista, això anirà a la introducció per Lawrence Lessig al llibre del > Stallman. Ja ho havia enviat aquí, però potser se t'havia passat. Hi > afegeixo un parell de paràgrafs: > > «I no hem d’oblidar els que qualifiquen d’extremista el missatge d’ Stallman. > Extremista no ho és pas, ja que, amb gran lucidesa, l’obra d’Stallman és una > simple traducció de les llibertats forjades per la nostra tradició en el món > anterior al codi. El programari lliure seria una garantia perquè el món > controlat pel codi fos tan lliure com la tradició que va construir el món > anterior al codi. > > Per exemple: una societat lliure es regeix per les lleis, però > tota societat lliure posa uns límits a aquesta regulació mitjançant les > lleis. Cap societat que hagi mantingut les seves lleis en secret podria ser > considerada lliure. Cap govern que ocultés la legislació al seus governats > tindria cabuda en la nostra tradició. Les lleis controlen, però només ho fan > d’una manera justa quan són transparents. I les lleis són transparents només > quan aquells a qui s’apliquen, o bé llurs agents (advocats, legisladors), hi > poden accedir i controlar-les. > > Aquesta condició de les lleis supera la competència dels > legisladors. Pensem en l’exercici del dret als tribunals nord-americans. Els > advocats són contractats pels clients per defensar els interessos dels > clients. De vegades els interessos s’han de defensar en un plet. Com a part > del procés del plet, els advocats redacten informes que, al seu torn, > influeixen en les opinions expressades pels jutges. Aquestes opinions > decideixen qui guanya un cas determinat o si una llei en particular té cabuda > en el marc d’una constitució. > > Tot el material d’aquest procés és lliure en el sentit que > Stallman utilitza el terme. Els documents jurídics són oberts i lliures, i > tothom els pot fer servir. Els arguments són transparents (la qual cosa no > vol dir necessàriament que siguin bons) i els raonaments es poden adoptar > sense el permís dels advocats que els van idear. Les opinions que en resulten > es poden citar en informes posteriors i es poden copiar o integrar en altres > informes o opinions. El codi font de la legislació nord-americana és, per > disseny i per principi, obert i lliure perquè qualsevol persona se’n pugui > servir. I de ben segur que els advocats se’n serveixen, ja que la creativitat > dels grans informes s’assoleix reutilitzant el que s’ha dit anteriorment. La > font és lliure i tant la creativitat com una determinada activitat econòmica > parteixen d’aquesta font. > > L’activitat econòmica del codi lliure (en el sentit de codi > jurídic lliure) no deixa pas els advocats sense feina. Els bufets d’ advocats > tenen prou incentius per crear nous informes encara que qualsevol persona > se’ls pugui copiar. L’advocat és un artesà i la seva obra és pública, però > l’artesania no és beneficència. Els advocats cobren i la gent no els > encarrega feina pretenent no pagar-la. Contràriament al que podria semblar, > aquesta activitat econòmica és ben pròspera i va en augment. > > Ens podríem imaginar un exercici del dret diferent a aquest: > informes i arguments mantinguts en secret, sentències que donessin un > resultat però no el raonessin, lleis sota la custòdia de la policia que ningú > més pogués consultar, o reglaments que funcionessin sense explicar-ne les > normes. > > Ens podríem imaginar aquesta societat, però mai no la > consideraríem una societat lliure. Independentment de si els incentius en > aquesta suposada societat estiguessin més ben repartits o repartits d’una > manera més eficient, aquesta societat no es podria qualificar de lliure. Per > als ideals de llibertat i de vida en una societat lliure, no n’hi ha prou amb > l’aplicació eficaç. Ben al contrari, l’obertura i la transparència són les > limitacions dins les quals es construeix un sistema jurídic, i no pas opcions > que s’hi afegeixen si convé als governants. La vida que regeix el codi > informàtic no hauria de ser menys. > > L’escriptura de codi no és com l’exercici del dret, sinó que és > millor, més rica i més productiva, però el dret és un exemple evident que la > creativitat i la motivació no depenen del control absolut sobre els productes > creats. Com el jazz, les novel·les o l’arquitectura, el dret es construeix a > partir de les obres creades amb anterioritat. La creativitat sempre és > aquesta possibilitat d’afegir i de canviar. I una societat lliure és la que > garanteix que els seus recursos més importants siguin lliures, precisament en > aquest sentit.» > > -- > Benjamí > http://weblog.bitassa.net > > > > . > > ---------------------------------------------------------------------------- ---- _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
