|
L'altre dia discutia amb un espanyol sobre les
�nsies d'independ�ncia del poble catal�, i quan ja el tenia dial�cticament
ven�ut, em va sortir amb dues amenaces fantasma: el perill d'una guerra
(l'ex�rcit espanyol �s el garant de la submissi� dels pobles) i la possibilitat
que algunes ciutats/zones de Catalunya no combreguin amb el parer majoritari i
vulguin continuar unides a Espanya. Cal dir que la primera amena�a nom�s pot
sortir de ments cavern�coles, i en quant a la segona es devia pensar que
m'espantaria, per� la veritat �s que si aix� �s el que volen els habitants
d'aquestes ciutats/zones a mi ja m'est� b�.
Una praxis del principi d'autodeterminaci�
generalitzat
En aquest planeta hi ha nombrosos grups nacionals que es troben en conflicte perqu� d'altres m�s poderosos els volen controlar i anorrear. Moltes cultures, identitats, lleng�es estan en perill. I a m�s a m�s hi ha focus permanents de desestabilitzaci� i guerra. Cal estendre una cultura global de l'autodeterminaci�, que s'apliqui de forma generalitzada i doni sortides a les �nsies de ser dels pobles. En primer lloc cal definir quina ser� la unitat m�nima subjecte d'autodeterminaci�. Recorrent a l'experi�ncia, vist que hi ha "ciutats" que actualment estan funcionant sense problemes com a "estats", i que unitats m�s petites no han reixit, sembla convenient que la frontera es posi en els municipis (termes municipals) Per una altra banda cal establir unes bases territorials a tot el proc�s. L'home necessita estar arrelat a una terra, a un paisatge per viure de forma plena. �s un animal territorial en certa forma. Per aix� les divisions subjectes d'autodeterminar-se tindran una entitat territorial. En totes les organitzacions pol�tiques actuals (estats, pa�sos, imperis,...) hi ha subdivisions territorials decreixents que es poden prendre com a punt de partida del proc�s. En successives fases s'anir� polint afinant i reencaixant. El proc�s s'ha de dur a terme de forma democr�tica, per una votaci� i acceptaci� del resultat majoritari. La decisi� d'una generaci� no ha d'hipotecar les decisions de les generacions futures, i per aix� despr�s d'un cert temps s'ha de poder repetir (indefinidament) la votaci�. Un temps raonable podria ser d'uns 10-15 anys. Quan un territori t� �nsies de secessi�, un tant per cent de la seva poblaci� (5% per exemple) ha de poder presentar una iniciativa per convocar un refer�ndum. Aquest es prepara durant un any, i en aquest temps els partidaris i els contraris expliquen les seves raons i els partits es posicionen. Al final es vota i s'acata la majoria. Pot passar que dintre del territori segregat un subterritori pensi diferent. Ells tamb� tenen el dret a l'autodeterminaci�, i el podran exercir convenientment, havent deixat passar un cert temps (2 anys) per veure clar si no els conven� la situaci� tal i com ha quedat. Per tant es tractaria d'anar decidint les col�lectivitats si volen viure de forma aut�noma. Si simult�niament un territori i un subterritori del primer demanessin autodeterminar-se, tindria prefer�ncia temporal el territori. El subterritori hauria d'esperar el resultat al territori i 2 anys m�s si aquest resultat altera l'organitzaci� que hi havia. Per exemple, aplicat a l'estat espanyol: podem contemplar una gradaci� de territoris que van des de Pa�sos Catalans, Catalunya, Barcelona Prov�ncia, Comarca d'Anoia, Igualada ciutat. Un 5% dels habitants d'una d'aquestes entitats demana un refer�ndum per separar-se d'Espanya. Suposem que s'aconsegueixen les signatures a nivell de Catalunya. Els habitants de la Vall d'Aran s'esveren i com que alguns volen seguir dintre d'Espanya tamb� recullen signatures al seu territori i arriben al 5% a favor de continuar dins d'Espanya. Primer s'organitza el refer�ndum general, amb un any de temps per reunir arguments i estudis a favor i en contra. Es vota. Suposem que surt secessi�. Catalunya s'independitza d'Espanya. Es crea un estat propi i es posa en marxa. Tothom t� un marge de temps per veure qu� tal funcionen les coses. Al cap de 2 anys, si els habitants de la Vall d'Aran encara volen, �s el moment per demanar el seu refer�ndum. Igual mec�nica de funcionament. Si surt per majoria s'independitzen. I aix� anar fent. Pel que respecte a les fusions, tot �s m�s f�cil, no hi ha tanta pressi�. Es tracta de negociar d'igual a igual les condicions. Per exemple, en el cas anterior, si la Vall d'Aran s'acaba independitzant d'una Catalunya independent i vol unir-se amb Espanya, caldr� naturalment que Espanya tamb� ho vulgui (li interessi) i si �s aix� els pol�tics dels dos estats negociaran les condicions d'agregaci�. Si no hi ha acord, cadasc� per la seva banda i passi-ho b�. Caldria que tots els pobles de la terra assumissin les regles democr�tiques del joc, i renunciessin a imposar per la for�a cap decisi� que la majoria dels habitants del territori no prenguessin. Qu� en penseu? Pot ser un punt de partida v�lid?
Hem de seguir esclavitzats uns pobles per uns altres pobles? Si �s la voluntat
majorit�ria, qui s'atrevir� a negar el dret de ser en llibertat dels altres? Es
tracta de crear unes regles que tothom pugui assumir, tant si li van
moment�niament a favor com si li van en contra. Els punts importants s�n
respectar la majoria i la reciprocitat en el dret
d'autodeterminaci�.
=========================================
Tram�s per en Josep M. Closa Des d'Igualada (Anoia) CATALUNYA Adre�a de correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED] o tamb� podeu escriure'm a: [EMAIL PROTECTED] p�gina web: www.paisoscatalans.org/Catalunya ========================================= |
BEGIN:VCARD VERSION:2.1 N:Closa;Josep;M. FN:Josep M. Closa ADR;WORK:;;;Esparreguera;Baix Llobregat;08292;Catalunya LABEL;WORK;ENCODING=QUOTED-PRINTABLE:Esparreguera, Baix Llobregat 08292=0D=0ACatalunya ADR;HOME:;;;Igualada;Anoia;08700;Catalunya LABEL;HOME;ENCODING=QUOTED-PRINTABLE:Igualada, Anoia 08700=0D=0ACatalunya URL;HOME:www.paisoscatalans.org/Catalunya URL;WORK:www.paisoscatalans.org/Josep EMAIL;INTERNET:[EMAIL PROTECTED] EMAIL;PREF;INTERNET:[EMAIL PROTECTED] REV:20020113T064208Z END:VCARD
