Aix� dels l�mits, potser tens ra�: si es renoven els representants pol�tics (canvi de legislatura) �s correcte que puguin tornar a plantejar la q�esti�. Massa seguits trobo que no t� sentit: l'�nic que produirien �s cansament a la gent.
A la meva manera d'entendre, si quan es fa el refer�ndum no triomfa l'opci� secessionista, les coses continuen igual.
Si triomfa, doncs es produeix una separaci� de fet. Si m�s endavant (a curt, mitj� o llarg termini) es vol optar per la uni�, caldr� negociar-ho (a l'estil del que es fa per entrar a la Uni� Europea, per exemple). Hi han d'estar d'acord les dues entitats que es volen unir, �s clar. A m�s a m�s pot ser una fusi�, absorci�, ... En tot cas, totes dues entitats han de tenir representants pol�tics elegits democr�ticament i amb el mandat espec�fic de conduir les converses d'uni�.
Jo crec que han de poder votar TOTS els empadronats als municipis que integren la unitat territorial que s'autodetermina, sempre que justifiquin un temps m�nim de resid�ncia (podria ser una mica superior al que s'estableixi entre refer�ndums successius, per exemple, uns 6 anys). Crec que han de poder votar independentment de la nacionalitat que tinguin.
El tema dels mitjans de comunicaci� �s el m�s delicat. En els p�blics caldria assegurar un tractament ponderat de les dues opcions. Crec que la millor manera d'acoonseguir-ho, encara que sigui una mica b�stia, �s per llei, repartir meitat i meitat: meitat de temps per als partidaris, i meitat per als contraris. El tema �s prou important com per que tothom pugui exposar els seus arguments amb suficient temps i cobertura.
Una alternativa seria repartir el temps als partits representats en aquell moment, per� cal pensar que el refer�ndum pot sortir per iniciativa popular, sense quasi recolzament dels partits parlamentaris. Qu� es fa en aquest cas? Com es d�na veu al poble? (De fet aix� va m�s enll�: tinc la sensaci� que moltes vegades els pol�tics encotillen el poble, li retallen les espectatives i les aigualeixen)
Seguirem parlant-ne...
==============================================
Tram�s per en Josep M. Closa
Des d'Igualada (Anoia)
CATALUNYA
Adre�a de correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED]
o tamb� podeu escriure'm a: [EMAIL PROTECTED]
==============================================
>From: Eduard Pert��ez <[EMAIL PROTECTED]>
>To: [EMAIL PROTECTED]
>Subject: Re: [Internauta] Pol�tica ficci� (per si alg� vol discutir-ho/millorar-ho)
>Date: Thu, 31 Jan 2002 11:33:49 +0100
>
>Perfecte,
>
>Nom�s que jo no posaria un l�mit de 10-15 anys entre refer�ndum i
>refer�ndum. A canad� el fan cada legislatura. A m�s, suposant que
>realment les coses anessin malament, suposo que �s normal que hi
>hagi la
>possibilitat de tornar a establir una relaci� amb l'estat escindit
>quan
>abans millor, no?
>
>Preguntes:
>
>Qui t� dret a votar?
>Com es reparteix el temps televisiu perqu� el NO no disposi de tota
>la
>audi�ncia de les cadenes estatals?
>
>Eduard
>
>PS: �s curiositat. Jo havia arribat a la mateixa conclusi� que tu.
>Per
>aix� m'interessa....
>
>
>Josep M. Closa wrote:
>
>>L'altre dia discutia amb un espanyol sobre les �nsies
>>d'independ�ncia
>>del poble catal�, i quan ja el tenia dial�cticament ven�ut, em va
>>sortir amb dues amenaces fantasma: el perill d'una guerra
>>(l'ex�rcit
>>espanyol �s el garant de la submissi� dels pobles) i la
>>possibilitat
>>que algunes ciutats/zones de Catalunya no combreguin amb el parer
>>majoritari i vulguin continuar unides a Espanya. Cal dir que la
>>primera amena�a nom�s pot sortir de ments cavern�coles, i en quant
>>a
>>la segona es devia pensar que m'espantaria, per� la veritat �s que
>>si
>>aix� �s el que volen els habitants d'aquestes ciutats/zones a mi ja
>>m'est� b�.
>>
>>
>>
>>Una praxis del principi d'autodeterminaci� generalitzat
>>En aquest planeta hi ha nombrosos grups nacionals que es troben en
>>conflicte perqu� d'altres m�s poderosos els volen controlar i
>>anorrear. Moltes cultures, identitats, lleng�es estan en perill. I
>>a
>>m�s a m�s hi ha focus permanents de desestabilitzaci� i guerra.
>>Cal estendre una cultura global de l'autodeterminaci�, que
>>s'apliqui
>>de forma generalitzada i doni sortides a les �nsies de ser dels
>>pobles.
>>En primer lloc cal definir quina ser� la unitat m�nima subjecte
>>d'autodeterminaci�. Recorrent a l'experi�ncia, vist que hi ha
>>"ciutats" que actualment estan funcionant sense problemes com a
>>"estats", i que unitats m�s petites no han reixit, sembla
>>convenient
>>que la frontera es posi en els municipis (termes municipals)
>>Per una altra banda cal establir unes bases territorials a tot el
>>proc�s. L'home necessita estar arrelat a una terra, a un paisatge
>>per
>>viure de forma plena. �s un animal territorial en certa forma. Per
>>aix� les divisions subjectes d'autodeterminar-se tindran una
>>entitat
>>territorial.
>>En totes les organitzacions pol�tiques actuals (estats, pa�sos,
>>imperis,...) hi ha subdivisions territorials decreixents que es
>>poden
>>prendre com a punt de partida del proc�s. En successives fases
>>s'anir�
>>polint afinant i reencaixant.
>>El proc�s s'ha de dur a terme de forma democr�tica, per una votaci�
>>i
>>acceptaci� del resultat majoritari. La decisi� d'una generaci� no
>>ha
>>d'hipotecar les decisions de les generacions futures, i per aix�
>>despr�s d'un cert temps s'ha de poder repetir (indefinidament) la
>>votaci�. Un temps raonable podria ser d'uns 10-15 anys.
>>Quan un territori t� �nsies de secessi�, un tant per cent de la
>>seva
>>poblaci� (5% per exemple) ha de poder presentar una iniciativa per
>>convocar un refer�ndum. Aquest es prepara durant un any, i en
>>aquest
>>temps els partidaris i els contraris expliquen les seves raons i
>>els
>>partits es posicionen. Al final es vota i s'acata la majoria.
>>Pot passar que dintre del territori segregat un subterritori pensi
>>diferent. Ells tamb� tenen el dret a l'autodeterminaci�, i el
>>podran
>>exercir convenientment, havent deixat passar un cert temps (2 anys)
>>per veure clar si no els conven� la situaci� tal i com ha quedat.
>>Per tant es tractaria d'anar decidint les col�lectivitats si volen
>>viure de forma aut�noma. Si simult�niament un territori i un
>>subterritori del primer demanessin autodeterminar-se, tindria
>>prefer�ncia temporal el territori. El subterritori hauria d'esperar
>>el
>>resultat al territori i 2 anys m�s si aquest resultat altera
>>l'organitzaci� que hi havia.
>>Per exemple, aplicat a l'estat espanyol: podem contemplar una
>>gradaci�
>>de territoris que van des de Pa�sos Catalans, Catalunya, Barcelona
>>Prov�ncia, Comarca d'Anoia, Igualada ciutat.
>>Un 5% dels habitants d'una d'aquestes entitats demana un refer�ndum
>>per separar-se d'Espanya. Suposem que s'aconsegueixen les
>>signatures a
>>nivell de Catalunya. Els habitants de la Vall d'Aran s'esveren i
>>com
>>que alguns volen seguir dintre d'Espanya tamb� recullen signatures
>>al
>>seu territori i arriben al 5% a favor de continuar dins d'Espanya.
>>Primer s'organitza el refer�ndum general, amb un any de temps per
>>reunir arguments i estudis a favor i en contra. Es vota. Suposem
>>que
>>surt secessi�. Catalunya s'independitza d'Espanya. Es crea un estat
>>propi i es posa en marxa. Tothom t� un marge de temps per veure qu�
>>tal funcionen les coses. Al cap de 2 anys, si els habitants de la
>>Vall
>>d'Aran encara volen, �s el moment per demanar el seu refer�ndum.
>>Igual
>>mec�nica de funcionament. Si surt per majoria s'independitzen. I
>>aix�
>>anar fent.
>>Pel que respecte a les fusions, tot �s m�s f�cil, no hi ha tanta
>>pressi�. Es tracta de negociar d'igual a igual les condicions. Per
>>exemple, en el cas anterior, si la Vall d'Aran s'acaba
>>independitzant
>>d'una Catalunya independent i vol unir-se amb Espanya, caldr�
>>naturalment que Espanya tamb� ho vulgui (li interessi) i si �s aix�
>>els pol�tics dels dos estats negociaran les condicions d'agregaci�.
>>Si
>>no hi ha acord, cadasc� per la seva banda i passi-ho b�.
>>Caldria que tots els pobles de la terra assumissin les regles
>>democr�tiques del joc, i renunciessin a imposar per la for�a cap
>>decisi� que la majoria dels habitants del territori no prenguessin.
>>
>>
>>
>>Qu� en penseu? Pot ser un punt de partida v�lid? Hem de seguir
>>esclavitzats uns pobles per uns altres pobles? Si �s la voluntat
>>majorit�ria, qui s'atrevir� a negar el dret de ser en llibertat
>>dels
>>altres? Es tracta de crear unes regles que tothom pugui assumir,
>>tant
>>si li van moment�niament a favor com si li van en contra. Els punts
>>importants s�n respectar la majoria i la reciprocitat en el dret
>>d'autodeterminaci�.
>>
>>
>>
>>=========================================
>>Tram�s per en Josep M. Closa
>>Des d'Igualada (Anoia)
>>CATALUNYA
>>Adre�a de correu electr�nic: [EMAIL PROTECTED]
>>
>>o tamb� podeu escriure'm a: [EMAIL PROTECTED]
>>
>>p�gina web: www.paisoscatalans.org/Catalunya
>>
>>=========================================
>>
>
-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista:
