No he vist en cap moment l'Operaci� Trumfu (he preferit veure PsicoExpress, 
al qual hi vaig tenir una petita col.laboraci�). Per� he seguit el programa 
perqu� nebots, nebodes, cosins i cunyades hi estan enganxad�ssims, i perqu� 
si es veu la tele o s'escolta la r�dio, et tenen informats constantment. 
Sense veure el programa puc identificar el Bustamante, la Chenoa, la Rosa i 
el Manu Tenorio.
Per� al contrari de coses com Gran Hermano, Confianza Ciega, el Bus on 
l'�nic alicient �s el morbo de l'espectador mentre espera si fulano fa un 
peto a sutana, o acaba tot amb una gran orgia, a Operaci�n Triunfo s'ha 
barrejat aquest morbo amb la il.lusi� d'una colla de nanos que han 
treballat, i molt, aquests mesos. No s'han estat tocant els baixos, 
precisament. Aix� �s el que ha fet que no sigui un programa massa criticat. 
I jo no critico. Si alguna vegada m'ensopegava amb el resum de Gran 
Hermano, canviava de canal mentre tenia un sentiment de vergonya per haver 
vist un minut el programa. Aquest sentiment no l'he tingut si he ensopegat 
amb Operaci�n Triunfo.

En segon lloc, veig que molts de vosaltres sou contraris a que qualsevol 
catal� faci el que sigui si ho fa a Madrid. Una cosa �s tenir sentiment 
nacionalista i una altra �s rebutjar qualsevol cosa que insinui una enya. 
Us recordo que el Quico la va espitxar fa molt temps. Hem de mirar endavant 
i no refugiar-nos en el passat. Mentre fem aix�, Madrid ens est� fotent la 
cartera.
Si el Mikimoto munta una emissora de r�dio en angl�s a New York, �s un gran 
emprenedor per� si la munta en castell� a Madrid, �s un botifler.
Sabeu com fer que totes les autopistes i autovies catalanes siguin de 
peatge? Doncs des de Madrid nom�s han de dir que, a m�s, els cartells han 
de ser nom�s en castell�. Ens bolcarem en reivindicacions per la llengua i 
oblidarem el que �s realment important en aquesta guerra: el peatge.

Potser alguns pensareu que estic "espanyolitzat". Per� esteu molt 
equivocats. El que em sap greu �s veure que els esfor�os que s'han fet en 
el passat no se saben aprofitar ara. El meu germ� gran sempre ho comenta: 
ara, la joventut de 16 o 18 anys, la que t� la obligaci� de lluitar, no sap 
contra qu� fer-ho. Abans, la joventut de 16 o 18 anys (que no �s el meu 
cas) corria davant els grisos per un motiu prou clar. Ara, pagarem peatges 
a tot arreu, per� aix� s�, els cartells estaran en catal�. I amb aix� ja 
estarem contents.

Estic d'acord en que els canvis socials s'han de fer des dels extrems. 
L'adolesc�ncia �s normalment extremista (d'esquerres o dretes) i es modera 
amb l'edat. Aix� �s correcte. Per� hem de tenir clar on �s la pastanaga per 
atacar per l'altra costat.

Apa! ja ho he deixat anar! :-)

--
Salut!
Josep Sort ([EMAIL PROTECTED])

-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: <mailto:[EMAIL PROTECTED]>
Altes, baixes i informaci� de la llista: <http://www.internauta.net>
--------------------------------------------------------------------

Respondre per correu electrònic a