[Internauta] =?iso-8859-1?B?Q2FzdGVsbG9s7Q==?=

[N�ria Vives]

Amigues, amics, Necessitem el vostre ajut. Si us plau, envieu c�pia del missatge seg�ent a les autoritats de Castellol� i la comarca de l'Anoia: [EMAIL PROTECTED] (Ajuntament de Castellol�) [EMAIL PROTECTED] (Consell Comarcal de l'Anoia) Feu-ne la distribuci� que es mereix. En nom de Castellol�, molt�ssimes gr�cies! Nota: Per a m�s informaci�: www.el-mundo.es/2001/09/24/catalunya/1051402.html www.elperiodico.com/EDICION/portada.htm?l=CAT&f=020114 (Secci� "Coses de la vida") www.avui.es/avui/diari/01/des/03/250303.htm www.avui.es/avui/diari/01/set/24/23br24.htm www.elperiodico.es/EDICION/ED010924/CAT/CARP01/tex040.asp www.terra.es/personal/joaquim.e/Articles%20Avui/990125a.htm UN FUTUR AMB IL�LUSI� PER A CASTELLOL�! El passat 23 de setembre el poble de Castellol� va pronunciar-se clarament contra l'ampliaci� de l'abocador i a favor d'un futur harm�nic amb el paisatge que l'envolta. Aquests �ltims dies hem tingut coneixement de la not�cia que els mitjans de comunicaci� han escampat arreu de Catalunya: el consistori ha fet marxa enrere en la intenci� de considerar vinculant el resultat de la consulta popular. Per aix� us adre�o aquestes ratlles. S�c un ciutad� que estima el territori i la gent d'aquest pa�s. Tot i que no us en deveu fer la idea, conec for�a b� el poble de Castellol� i, sincerament, aquesta decisi� m'ha omplert de tristor. Primer van ser aquells viatges per la nacional II cap a terres de ponent. Mig marejats pels revolts del coll del Bruc, un r�tol punxagut assenyalava el trencall que a 0,5 km et portava al llogarret de Castellol�. M�s tard, l'inefable Eugeni us feia publicitat de franc quan explicava l'acudit del "Au Titus cap a Igualada..." i s'aturava amb una certa complicitat en la frase " i en passant per Castellol�...". Un cert temps despr�s vaig con�ixer que era ja un poble mil�lenari constru�t inicialment a red�s d'un dels castells que marcaven els l�mits de cristians i sarra�ns. I encara molt m�s temps enrere, que Castellol�, com tota la conca d'�dena, estava al bell mig del mar de Tetris i per aix� t� soterrats grans tresors de la paleontologia catalana. I podria continuar. Per� acabar� nom�s per recordar-vos que sou dipositaris d'aquest llegat d'hist�ria, paratges, boscos, coves, masos i gent d'incre�ble v�lua tan a prop de la congesti� de les aglomeracions urbanes. Sobretot, no manlleveu als qui ens rellevaran la possibilitat de fruir de totes aquestes petites meravelles. I a mi, si us plau, deixeu-me que, quan senti el nom de Castellol�, pugui evitar la imatge de bidons fumejant, sorolls i m�scares antit�xiques. Com molta gent preferiria quedar-me amb el record del r�tol punxagut, la imatge de l'Eugeni i l'hospitalitat, senzillesa i bonhomia dels castellolinencs. [POSEU EL VOSTRE NOM I COGNOMS]