On Thu, 23 Sep 2004 23:01:31 +0200, Jordi Querol Rielo wrote: > Estic bastant d'acord amb el Jordi. De fet, soc un babau, pero amb un > parell de diferencies: no he instalat MAI Linux (heretge! et consideres > informatic de veritat i fas servir Windows?! Si, nois, faig servir > Windows perque la meva germana necessita les coses sencilles, ja se que > ara el Linux tambe es "facil", pero ella ja no te temps d'apendre) tot i > que he estat > temptat de guardar-me un parell de GB per posar-me'l, sempre estic a > temps. No defenso Windows, simplemente soc un babau que el fa servir.
Home, el que expliques és força sucós i representatiu de l'estat de les coses. Dius que vas començar amb el MSX, i a tots ens marquen els inicis. La generació actual és la "generació Windows 95", però els que van començar abans ho poden entendre millor. Quan vas començar amb el MSX, allò et mostrava una interfície on l'abstracció del Windows, per fer-ho més fàcil, brillava per la seva absència. Possiblement vas aprendre algun llenguatge de programació, en aquell cas el BASIC --no és cap meravella, però sí un punt. Més endavant hem vist com el llenguatge s'amagava. No és casualitat: el llenguatge era la materia primera per tots aquest programari que seria objecte de secrets industrials i de qualificatius de delinqüent (pirata) i plets a qui gosés interessar-s'hi (http://weblog.bitassa.net/arxiu/2004/09/21/31/ altre pic). La llibertat proposa dos móns: mantenir les abstraccions tipus Windows 95 sense oblidar el codi, perquè tothom hi té dret i forma part de la seva llibertat, per si vol modificar-lo, copiar-lo o usar-lo on i com vulgui. La majoria no el voldrà modificar, però és essencial que l'accés no sigui un delicte per mantenir la llibertat. Al mateix temps a qui sí li agrada (tu dius que t'agrada) pot aprofundir si vol sense esdevenir un delinqüent. La informàtica és mala d'explicar, per massa nova. Però hi ha altres rams que sí podem entendre, com el de l'alimentació: Imagina un món que decideix que això de fer salses és massa complicat: molts ingredients, sofregits, reduïr... tot per tenir uns pocs cc d'una cosa espesa d'un color i un sabor. Poc a poc es van acceptant les salses de sobre: la pols es posa a un got que va al microones i au. Que passen els anys i s'accepta com la forma d'alimentar-se. Les grans corporacions ho aprofiten per patentar els ingredients i el procés. A un món així, semblaria que un afeccionat a la cuina no ha de saber fer res més que obrir embolcalls i usar el microones. Imagina que a un món així usar la fregidora és la cosa més complicada. Que els "hàckers" són "gent rara", contestatària, que es pasa moltes hores per aconseguir salses fetes a mà amb ingredients que ja no es troben a les "sufícies" i fan coses tant rares com anar a ca'ls pagessos, també contestataris, que es neguen a ser proveïdors de les corporacions patentadores, a comprar verdures crues i no deshidratades ni congelades, tallades a bocins perfectes. Usen coses tant primitives com ara ganivets i foc. S'entretenen hores tallant ben petit la ceba i pelant alls per convertir-los en làmines ben fines. Que ho fan per no perdre l'essència de la cuina, però també per plantar cara als que ho venen envasat, congelat i deshidratat o en pols inidentificable i que han aconseguit que sigui acceptat socialment que és un delicte analitzar-ho. La diversitat fa que no siguin vulnerables a les epidèmies del fast-food, on tothom menja el mateix i quan una partida surt dolenta, un any, tothom cau (com passa amb l'Outlook i l'Explorer). Es reuneixen en grups, titllats de sectaris i gent rara pels amants del fast-food, on comparteixen receptes i expliquen com usar millor els ingredients i les eines. Per tot això el programari lliure és una forma de plantar cara al procés de "fast-food" pel que està passant la informàtica. El que és de veritat afeccionat s'ho passa molt bé. A més, tenint present l'estat de "fast-food" també han creat una cara fàcil de la seva cuina. Qui vol la pot usar com un menjar ràpid. Però estan tranquils perquè devall es manté la recepta ben oberta i lliure com sempre, sense privacions, perquè qui vulgui la pugui practicar sense delinquir. Així es pot usar de les dues formes. Uns poden ser usuaris ràpids de la cosa, amb la tranquil·litat de que és prou sà. Els altres poden aprofundir, perquè tenen el codi de tot, sense restriccions (MS també dona el codi a governs i grans empreses, però amb restriccions) i fer plats propis. Aleshores poden fer de "babau" (mala traduccio de "pringao") preparant àpats memorables pels amics. Però per plaer i sabent què hi ha entre mans, que no els hi donen res amb massa conservants, colorants i fòrmules dubtoses. Si s'hi posen, poden ser bons xefs, finsi tot per soprendre, en un mon de fast-food, muntant restaurants propis de cuina "cassolana". D'entrada, la diversitat pot semblar complicada: saber com escollir matèries primeres, tallar i cuinar al punt. Però és el que tenim per la cuina... i tots els rams excepte la informàtica, i el món no s'acaba. Per això el consell és usar programari lliure d'entrada com si fos fast-food, un poc més complicat, perquè sempre surt la diversitat que dóna garanties de qualitat. Si el tema t'agrada, apren "a cuinar", cosa que no és més complicat que aprendre un idioma, com es feia amb el BASIC del MSX i és tant gratificant com ho és ser bilingüe en relació als estrets-de-mira monolingues-de-llengua-fàcil-i-útil-perquè-té-molts-milions-de-parlants (aquesta metàfora només es pot usar a alguns llocs de la terra... i perquè el tictac de la diversitat és el mateix per llengua que per altres coses, com informàtica :) Aleshores tens tot el control i pots fer de babau, però xef-babau :) -- Benjamí http://weblog.bitassa.net . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
