Hola,
Joan, entendràs que com a no creient em miri la Biblia amb uns ulls molt diferents als teus i als de qualsevol altra creient, i que mentre per vosaltres es un llibre entranyable per a mi és la font del maquiavelisme.
Comentes que ets cristià, una "branca" del que avui coneixem com judaïsme, i que a partir de determitat moment de la història va seguir el seu camí particular fins arribar a crear la seva pròpia religió monoteísta.
Hi ha un moment a la història de la humanitat que els pobles comencen a simplificar les seves creences fins arribar a una sola divinitat. ¿A què responia la necessitat de tenir tants déus? Segurament a la por de la ignorància, a creure's que allò que no entenien ni controlaven estava en mans d'un ésser diví, i a mesura que els coneixements i el control augmenten les divinitats es van esvaïnt.
El Gènesis comença amb el que fins i tot ara és una incògnita, la creació del nostre món, i és comprensible que en aquells moments ja comences a ser una pregunta sense resposta. Tot seguit, un cop modelat l'home mascle, apareix un dels trets clàssics de les religions monoteístes, la seva visió masclista de la vida. La dona "neix" per ajudar a l'home i ho fa a través d'una part del seu cos, al revés es inpensable fins i tot si la Biblia fos escrita ara. Actualment, judaïsme, cristianisme i islamisme encara arroseguen el masclisme en el seu dia a dia.
Respecte l'Èxode hi ha una cosa que em sorpren, i és que el seu començament només fa referència al patiment dels israelites a Egipte quan vivien com pàries, com si la resta de pobles del món mundial ho estés passant de marevella, sense guerres, sense fam, tots amb casa i terres, i per tant també em sorprén que Déu només es fixes amb el patiment d'aquesta gent. ¿No sona estrany això? ¿No dóna pistes respecte d'on va sorgir aquest text bíblic?
Respecte a l'Israel de l'era moderna, fent un gran salt a segles i segles de diàspora jueva (que no israelí), comença a forjar-se amb el naixement del sionisme a finals del XIX, moviment d'ideologia política, que no religiós, que s'aprofita de l'antisemitisme existent a l'Europa de l'època i posterior per forçar la creació de l'estat d'Israel. En aquest corrent torna ha apareixer un maquievalisme de llibre, l'antisemistisme i la terra promesa són els seus aliats, i així ho intenten vendre a dirigents dels principals païssos europeus, si ocupaven Palestina en el seu nom els jueus emigrarien cap a la terra promesa.
Això succeïa a principis del segle XX, i finalment van arribar a Israel d'una altra manera no pensada. Pero compte, que no tot és aigua clara en el tema del holocaust nazi. Segons diria l'Acebes, hi ha una linia d'investigació que apunta que l'organització sionista va negociar amb els alemanys durant la II Segona Mundial en el moment de la deportació dels jueus hongaresos cap a Auschwitz, els nazis deixaven sortir al voltant d'un miler i mig de jueus sionistes "de Pedralbes" cap a Palestina a canvi del seu silenci als seus mateixos compatriotes sobre els camps d'extermini. Jo no puc dir que sigui veritat, però el seu comportament maquiavèlic al llarg de la història ho pot fer creible.
Finalment, les grans potències decideixen crear l'estat d'Israel, però en aquell moment ja s'ensuma massa la seva dependència vers el petroli i la necessitat d'un aliat a la zona, aliat que no va ser gens benvingut pels païssos arabs del voltant però que sorprenment es va dotar d'un exèrcit modern i eficient en qüestió de quatre dies. I desde llavors, la pau a aquella zona ha estat un veritable miratge.
Salutacions
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
