S'està citant Pere Castells <[EMAIL PROTECTED]>:
Hola Josep No se si és molt habitual, però conec un cas i és un home, un ull blau i altre de verd ... coses del ADN, suposo. Es impossible no mirar-li els ulls. Aclareixo que no son de vidre, que os conec :-)
Ah, pensava que m'anaves a dir que era el David Bowie, perque en aquest cas els gens no hi van fer res. Segons sembla, va ser una barala de col·legi amb un compàs... Heterocromia sembla que es diu això.
............ No se si és bona la resposta. He passat la pregunta a un foro de fotografia i algú ha dit que els animals, sobre tot els que mouen amb una bona vista nocturna, tenen una espècie de "mirall" darrera dels receptors de llum (ell en diuen bastons o cons) a la fi de multiplicar la llum ambient i poder veure millor que nosaltres. Per tant, si apliquem el flash, es possible l'efecte es multipliqui amb aquest "mirall".
Els cons i bastonets, nosaltres els mamifers també en tenim -uns d'aquests dos elements, precissament està especialitzat en visió amb poca llum-. De totes maneres ,per veure aquestes coses, no cal el flaix: sovint per casa veig els ulls vermells a les meves gates, i un cop fa molts anys, va ser tot un espectacle, pujant cap al refugi Ventosa Calvell, trobar-nos un bon grapat de bens, però que a la llum dels frontals i una bona distància, només és veient un munt de punts verds movent-se. I es que per veure bé aquests fenòmens, cal un angle d'incidècia de la llum fins a un cert angle.
Una abraçada, Josep I lo del Tapetum Lucidum, sorprenent, és clar! ---------------------------------------------------------------- This message was sent using IMP, the Internet Messaging Program. _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
