> Als africans, fins i tot els que viuen a Europa, els costa molt > d'entendre el nostre model de famílies petites i de "singles". Per > exemple consideren una desgràcia que algú no tingui fills i veuen com a > inexplicable que no els vulgui tenir. Tampoc entenen que algú, per > gust, hagi optat per viure sol.
Correcte, però el tema és d'una gravetat a nivell sistema solar. Si no som capaços de frenar el creixement exponencial per mètodes racionals, ho farem en menys de 20 anys per mètodes animals. Els mètodes que hem fet servir tota la història. L'extermini entre tribus. Els nostres fills engegaran una guerra fraticida contra el tercer món. No hi haurà aigua per tothom. No hi haurà energia per tothom. L'Allau inmigratòria serà incontrolable. I llaors, no se sap com, una excusa farà vessar el got. Alguna arma nuclear explotarà a Europa i la batalla serà com les de tota la vida. Rius de sang. Després explicarem als nostres fills les barbaritats de la guerra, i com el que haurà passat no pot tornar a passar. I continuarem com sempre. Per tant, si no volem exterminar a aquestes famílies que no entenen perquè no han de continuar criant com conills, no podem acceptar la seva posició com si el planeta fós infinit. Perquè no ho és. A mi em sembla que hi ha maneres per fer-ho: En primer lloc, cal elevar el tema de la superpoblació al primer nivell a l'hora de decidir les ajudes dels diferents fons internacionals: FMI-BMI-ONG's. Només es pot ajudar als països que frenin en sec el creixement de la seva població (contant l'emigració). En segon lloc cal que els països es desvinculin i s'enfronin a les organitzacions que més fan per superpoblar el món: les religions. Mentre les religions continuin portant-nos al colapse tècnic, són un perill per la societat en el seu conjunt. La humanitat no pot permetre que se'ns empenyi al precipici amb la vaga excusa que ha 5000 anys se suposa que un indemostrable déu va dir que l'espècie s'havia de multiplicar. És possible. Però ara per ara la superpoblació no es troba ni a l'agenda dels partits més d'esquerres dels més d'esquerres. S'ha oblidat el principal problema que té el món. Segurament perquè els polítics no entenen què és una funció exponencial. Eduard A Dijous 05 Octubre 2006 14:02, Toni Dalmau va escriure: > Hola! > > Estic força d'acord amb el teu plantejament demogràfic-econòmic, el que > passa és que hi ha algun aspecte sanitari i sociològic que dificulta el > tema. L'elevada taxa de mortalitat infantil fa que les famílies > africanes tinguin molts fills per anar "substituint" els que no arriben > a la pubertat. D'altra banda, el seu concepte de "família" és molt > diferent al que hi ha actualment al món desenvolupat i similar al que hi > havia abans (grans clans amb diversos adults que arribat el cas, si ha > mort el pare o la mare, assumiran aquesta funció d'una manera natural). > > Als africans, fins i tot els que viuen a Europa, els costa molt > d'entendre el nostre model de famílies petites i de "singles". Per > exemple consideren una desgràcia que algú no tingui fills i veuen com a > inexplicable que no els vulgui tenir. Tampoc entenen que algú, per > gust, hagi optat per viure sol. > > Salut i bona navegació! > > En/na Eduard Pertíñez i Juncosa ha escrit: > > A Dimarts 03 Octubre 2006 17:49, Toni Dalmau va escriure: > >> Que no n'hi ha prou i que s'haurien de fer majors esforços a nivell > >> mundial per evitar, per exemple, que cada dia morin 10.000 nens per > >> causes com la manca d'aigua potable?. Ben segur, però també ho és, > >> parlant en termes de solidaritat i de sensibilitat contra la pobresa, > >> que seria fàcil trobar a l'hemicicle del Congrés altres culs amb més > >> mèrits que el de ZP per quedar-se sense escó. > > > > Un petit comentari que no ve a "cuentu", però que no vull evitar fer. > > > > El problema que té aquest món no és que 10.000 nens morin de gana al món > > cada dia per la manca d'alimentació i aigua potable. > > > > El problema principal no és la desnutrició. És el creixement de la > > població. > > > > El creixement de la població mundial és exponencial i està totalment fora > > de control. > > > > La gent té fills allà on no els pot tenir. > > > > La superpoblació comporta pobresa i mort. > > > > És veritat que amb un petit esforç del primer món podriem salvar la vida > > a aquests 10.000 nens diaris. Però només per aconseguir que en 15 anys ja > > no poguessim salvar la de 30.000 nens diaris. > > > > Quan una familia pobra i sense estudis ni estructura familiar produeix > > més d'un nen, aquesta familia i la seva descendència queden comdemnades a > > la pobresa i la fam. > > > > Potser podem aconseguir que els d'una generació no morin, però això només > > ens porta a engrandir la següent generació, que sí que morirà. > > > > En canvi, si frenem el creixement de la població, com va fer la xina fa > > unes decades, la situació es capgira. > > > > Quan els pares només s'han de preocupar d'omplir les seves panxes i les > > d'un fill, és molt mes fàcil que aquest fill tingui una millor vida que > > no pas els seus pares. > > > > També és molt més fàcil que les poques inversions que es fan en aquestes > > comunitats comencin a donar fruits, perquè per poques que siguin, > > creixeran més que no pas la població que les rep. > > > > Soc conscient que hom considerarà que el que dic sona "feixista" i sense > > ànima, però no ho és. > > > > És el que hem fet nosaltres. Europa i Nord Amèrica. > > > > Poseu a la balança el que ha fet la xina i el que han fet la xina i el > > que han fet l'africa subsahariana i en menor grau centre amèrica. > > > > La xina va establir normes "salvatges" per controlar la seva població. > > Més d'un fill comportava càstigs fiscals i no sé si penals. > > > > Tots coneixem que com a resultat va haver un número indeterminat (potser > > un milió) de nenes abandonades ala seva sort. Però també com a resultat > > el país porta 15 anys creixent cada any per sobre del 10%. > > > > Ara mirem el que ha fet l'africa subsahariana i centre amèrica. No han > > aturat el seu creixement poblacional. I com a resultat tampoc han crescut > > en qualitat de vida. Segurament el número de nens abandonat (encara que > > per motius diferents) és similar. I el número de pobres i morts de gana > > ha crescut exponencialment. > > > > El problema principal que afronta el món en que vivim és la > > superpoblació. > > > > Tots els demés: Aigua, Polució, Fam, Pobresa, Energia, allaus > > inmigratories... no tenen solució si no arreglem el primer. > > > > Només hi ha dos maneres d'arreglar aquest problema. O bé frenem en sec el > > creixement de la població mundial, o bé engeguem una guerra > > d'extermini-pandèmia d'aquí a uns anys. > > > > Així és com ho veig jo. > > > > Eduard > > > > > > ------------------------------------------------------------------------ > > > > _______________________________________________ > > llista de correu de l'Internauta > > [email protected] > > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
