Holes Eduard i família
Estic amb tu. M'agradaria tenir un interruptor i poder-lo preme quan vulgui.
Però hi ha un problema, no es legal. I ho entenc. Tots (bé, no tots) hem passat
per aquells moments on desitjaries deixar aquest mon. Moment crus, situacions
de malsons, etc.... t'imagines? .... potser la meitat, o ves a saber el %, dels
que escrivim aquí no ho faríem.
Dit això, se perque ho dius i com t'he dit estic totalment d'acord amb tu ....
el problema be, suposo, en que tots ens agafem a un clau rogent. I ara diem
això, però ens hi hem de trobar i pocs cops he vist a ningú que vulgui marxar.
Per tant estic a favor de la eutanàsia ... però això si, si hi ha un diagnòstic
clar, contundent i terminal.
Tots tenim les nostres histories i experiències. Ja he dit com vaig veure morir
al pare i 6 mesos abans la mare amb un càncer que va acabar en la seva vida en
3 mesos. En cap dels dos casos mai ens van dir "prou" i els fills que vols que
diguéssim, ni de broma ... quedava aquella petita flama on es (ens) van agafar
fins al darrer dia.
En fi, un tema moooooolt polèmic, però molt ... vist des de fora es així.
M'imagino que el dia que ho tingui, no ho desitjo ni de broma em fa pànic,
potser pensaré que és com un mal de cap i que te solució. Esperança de
sortir-se'n. I si es un familiar directe? .... recolzarem la seva decisió? ...
imaginem un cas extrem, un fill? .... tema molt molt espinós. Es un acte de
amor "matar-lo" perque no pateixi? .... ufff, val mes que no tingui que prendre
mai aquesta decisió. Igual l'acompanyo en el viatge :-(
Es el que molts cops diem ... a tiro passat, quan sabem les conseqüències, tots
vessin fet, faríem i farem ... però ens hi hem de trobar.
Crec que el problema ve en que quan ens fabriquen no posen data de caducitat
.... qui ho va inventar va ser molt cruel, això de no saber-ho et fa viure amb
la por al cos, sobre tot a partir de certa edat.
P.D.: Es un tema molt llarg ... estem preparats per néixer, es un dia
d'alegria, tothom està content .. en canvi, la mort no .. quan en teoria es un
acte implícit a la mateixa vida. Lo mes normal del mon.
Per cert, no ho vull treure a colació, seria demagògic també. Però avui, al
llegir el diari el tema relaciona, també acusen al tabac com "petit"
responsable de la malaltia. Coi que el prohibeixin d'una vegada !!!!.
Vas al metge i el primer que et pregunta es si menges be (dius que si), fas
esport (si), fumes (no) i el fots en un lio, en un problema. No sap per on
sortit - saps que? (et diu) ... farem una analítica complerta. Si l'hi dius que
fumes i ... se li encenen tots els llums i obre els ulls com plats, ja te la
causa i el diagnòstic.
----- Original Message -----
From: Eduard Muñoz
To: [EMAIL PROTECTED]
Sent: Sunday, October 21, 2007 11:43 AM
Subject: RE: [Internauta] Maragall pateix Alzheimer
Hola Pere
Estic d'acord amb tú, en una "putada", i personalment que la medicina, no sap
res de res del que pasa dins del nostre cervell.
Fa temps el nostre metge de capçalera, en un comentari que li vaig fer al
respecte de la mort, en va dir: " Nomès som simples observadors del que pasa".
La medicina agafa l'informació que li dona el nostre cos, pren nota del que
pasa, del com pasa i com acaba, i ho posa a la pila del metodo cientific.
Jo tinc pendent fer el testament de vida, i ho tinc clar, a la que jo ja no
sigui jo per mi mateix, dons injecció, i Adeu amics, ens veiem a l'altre costat.
Salut a tots
Eduard Muñoz
Cerdanyola del Valles
-----Mensaje original-----
De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] nombre de "Pere Castells"
Enviado el: domingo, 21 de octubre de 2007 10:44
Para: [EMAIL PROTECTED]
Asunto: Re: [Internauta] Maragall pateix Alzheimer
Bon dia
Desgraciadament me'n vaig assabentar per la llista de la noticia i avui ho
he llegit als diaris. No es plat de bon gust, tinc amics amb familiars que
pateixen aquesta malaltia i el meu pare va morir d'una de degenerativa semblant.
Espero, tot i que no tindria que ser així, que en Maragall sigui la
"excusa" per que s'hi posin mitjans (voldria dir diners) perquè, en lo
possible, puguin curar o retardar al màxim aquesta malaltia (i d'altres, clar)
que pateix molta gent i families amb silenci.
No em fa por la mort, gens ni mica, forma part de la matexa vida, però si
el patiment. Entrar en una fase semblant seria el final, un final que no
desitjo a ningú, per molt enemic que el consideri. No m'ho vull ni imaginar :-(
En fi, es una "putada" amb totes les lletres per qui ho pateix i sobre tot
per les families que ho viuen conscientment.
P.D.: Tot i ser demagògic, crido ... *menys tancs i més medicina*
----- Original Message -----
From: Toni Dalmau
To: llista
Sent: Saturday, October 20, 2007 4:49 PM
Subject: [Internauta] Maragall pateix Alzheimer
El passat 8 de maig, el president Montilla forçava la dimissió del
delegat del govern de la Generalitat a Madrid, Raimon Martínez Fraile per haver
titllat de "malalt" a Pasqual Maragall per les seves crítiques al procés de
reforma de l'Estatut. "Humanament -va afirmar el delegat- no puc entendre que
digui aquestes coses si no és que es troba en una situació no gaire adequada
físicament i psicològicament".
Han passat més cinc mesos i aquest episodi polític recupera avui trista
actualitat amb l'anunci que acaba de fer Pasqual Maragall: l'expresident, de 66
anys, pateix una fase inicial d'Alzheimer, la malaltia degenerativa que
destrueix inexorablement les neurones fins a fer perdre al pacient les funcions
intel·lectuals i funcionals i, en definitiva, la consciencia del que és i del
que ha estat.
El diagnostic li va ser confirmat la primavera passada en un hospital de
Boston.
A la seva roda de premsa celebrada a l'Hospital de Sant Pau, l'endemà
d'haver anunciat que deixa el PSC, l'expresident ha dit que feia públic el seu
estat de salut perquè "aquests últims dies el rumor sobre la meva salut s'ha
estès i impulsat per raons que a vegades són santes i a vegades no tant; crec
que a vegades han estat fins i tot una mica interessades, més que altruistes o
producte de la curiositat científica".
Vull pensar que les paraules de Martínez Fraile van ser una desafortunada
coincidència i no responien a cap rumor. Vull creure que és així.
La batalla més dura de Maragall
http://absurddiari.blogspot.com/2007/10/la-batalla-ms-dura-de-maragall.html
Salut i bona navegació!
--
********************************************************
Toni Dalmau, periodista
L'Absurd Diari (http://www.absurddiari.com)
Notícies surrealistes, insòlites i sorprenents
Blog Diari de l'Absurd (http://absurddiari.blogspot.com )
Una mirada irònica a l'actualitat
********************************************************
--------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
------------------------------------------------------------------------------
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
