ara que dius això, divendres una iaia d'un 90anys em va fer agafar molta por al tren. Va entrar amb un ciri (no el duia encés pro poc li faltava), amb tota cerimonia i agafant-lo sempre amb dues mans el va posar sobre el seient de davant meu, va seure al meu costat i el va tornar a agafar. A partir d'aquest moment em semblava q m'estaven tirant una maledicció almenys. La senyora anava recitant pregaries ininteligibles en veu aixa amb algun esprit sant i ave maria per allà al mig i de mentres m'anava observant. Si jo em girava, parava de cop i quan deixava de mirar-la s'hi tornava a posar. Vaig quedar amb la pell de gallina...
2008/3/13, Benjamí Villoslada <[EMAIL PROTECTED]>: > El Dijous 13 Març 2008, Jordi va escriure: > > Per què va fer el ridícul? Per a mi l'hauria fet més per exemple, si > > s'hagués posat a resar, o quelcom similar. > > Pregar és una forma d'esquitzofrenia políticament correcte, per això sovint no > fa riure. Les processons tampoc --aprofitant que aviat cauran-- si no s'és > afeccionat al teatre i cinema gore. Hi ha una part divertida, però tenen un > costat xungo gros, aquests creients. No m'estranya que facin voltar la seva > vida al voltant del penediment. > > -- > Benjamí > http://blog.bitassa.cat > > > > . > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > [EMAIL PROTECTED] > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta > _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
