va dir Eduard Pertíñez i Juncosa:
> Als començaments del segon mileni, a occitània va aparèixer una cultura, els 
> càtars, que era radicalment diferent a tot el que hi havia des l'època dels 
> romans.

Més que una cultura, era una secta religiosa i era semblant a altres
sectes religioses que hi havia en aquella èpoce, com els "bogomils" de
Bulgària, i altres.

> La cultura càtar era molt similar al Barça i al poc que queda de la cultura 
> catalana. La integració de la voluntat ferma d'èxit i la voluntat de fer les 
> coses bé i en harmonia amb l'entorn.

Doncs jo no sé d'on treus que al Barça té una cultura de fer les coses
bé i en  harmonia amb l'entorn. Jo l'únic que veig és que el Barcelona
és un club de futbol dirigit per una gent que no dubta en aprofitar-se
dels sentiments dels seus propis aficionats per treure'ls-hi fins a
l'últim centau de la butxaca. Un exemple: ara veurem que canvien la
samarreta de l'equip per l'any que ve, i quin motiu tenen per fer això?
Han trobat un disseny més efectiu o més elegant? No. L'únic motiu és que
d'aquesta manera fan obsoletes totes les samarretes que els aficionats
han comprat fins ara, i així creen un incentiu per que se'n tornin a
comprar una altra. Una maniobra bastant vil, si vols que t'ho digui.
L'única cultura que promouen aquesta gent és la "cultura" del consumisme
insostenible.

> Eren els Homes Bons. Gent amb poder i que tot i així tenia la voluntat de 
> millorar el seu entorn tot i que això comportès baixar la qualitat de vida o 
> posar en perill la seva integritat.

No exactament. Els catars menyspreaven el món material, que creien que
era intrínsicament "dolent", és per això que vivien d'una manera
austera, no perquè volguessin millor l'entorn. L'entorn per ells, era
maligne, com tota cosa material.

> La cultura càtara va saltar els pirineus, i per tant té molt sentit que 
> Catalunya vingui de Catars Llunyans.

Amb la pronunciació actual potser sí que té sentit, però és una
casualitat. Al segle XII no deien Catalunya sinó Cataloniae o Catalania,
i aquesta terminació -ània o -ònia és molt freqüent en els topònims, i
ve del llatí vol dir "terra", per exemple Gascònia (=Terra dels
Gascons), que actualment és pronuncia Gascunya, o en occità Gasconha.

-- 
hrnzt
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[EMAIL PROTECTED]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a