El Dimecres 18 Juny 2008, Ferran va escriure: > Doncs jo sempre he pensat que si alguna cosa falla en el mon del software > lliure, és el tema del marketing. Sí, ja se que a "nosaltres" no ens cal, > però estem equivocats, quanta mes gent l'utilitzi, mes beneficiats en > sortirem tots plegats. En aquest sentit ho trobo perfecte.
Sí :) Però no s'han d'esperar que la publicitat automàgicament el faci popular, ni al·lucinar amb els efectes de promocionar un programa lliure en concret. La natura del programari lliure es comparable amb ciència, p.e. amb matemàtiques. O literatura, si ho preferiu, disciplines universals propietat de la humanitat. La literatura té un tipus de promoció. La darrera novel·la del Monzó una altre molt diferent. Així, està bé que es promocioni el Firefox talment una novel·la completa, però això no significa que es promocioni pas el programari lliure. Molta gent llegeix l'autor del moda perquè toca, i passa olímpicament de la literatura. Molta gent usa el Firefox i passa olímpicament --fins i tot menysprea-- el programari lliure. Dalt deia que també és comparable amb les matemàtiques. Com a tals tenen una promoció molt diferent a les calculadores Casio, o una col·lecció comercial de libres i DVD «matemàtiques per a fusters inquiets», per exemple. Compren Casio i llibres de divulgació gent sense cap interès per les matemàtiques, just volen resoldre una cosa. No només és el Firefox: les distribucions del GNU/Linux són semblants a empaquetats de verdures al lineal de congeladors del supermercat. Els espinacs són una cosa que creix al camp, com ara els projectes lliures creixen per Internet. Algú les recull, congela en daus, pilotetes o rectangles, les empaqueta amb cartró, altres en plàstic, marques blanques, 500 gr, 1 Kg. Aquests empaquetadors sí fan publicitat, però el pagès que les va sembrar, surar i recollir mou la seva promoció d'altres maneres. Així trobareu molta publicitat de la SuSE i Ubuntu, però no té perquè haver-ne del què és un sistema operatiu lliure GNU/Linux en sí. És lògic. Val, potser en explicar les característiques surt, talment el de les bledes posa una foto del camp i el pagès somrient a la bossa. Però no passa d'aquí. Cal canviar un poc la manera de veure el programari per a diferenciar la part producte de la part ciència que no té el privatiu. No és ciència una cosa que té misteris i no es pot examinar; és religió amb una marca: catòlica, musulmana, etc. No té publicitat perquè no s'escull. T'hi solen fer quan neixes, i un pic apuntat, t'hi quedes per mandra, inèrcia. Cal no pensar massa, perquè sura un festival de contradiccions i coses inacceptables. Però ja se sap, vas polsar «acceptar» sense llegir massa, a la comunió. No t'agrada, però que ningú vagi en contra i et faci veure l'absurd què és l'espectacle de pasqua, per exemple, perquè trobes que no importa ficar-se amb tradicions arrelades. El què és més, no seguir la tradició no és políticament correcte. Putos linuxeros integristes, perdó, vull dir, maleïts ateus agressius, sempre tocant els collons dient coses que no vull escoltar! Només fan alguna campanya en moments clau, com ara la creueta a la declaració de renda. Et diuen WOW un parell de semanes i au. Heu vist mai un anunci del Photoshop? Idò això. -- Benjamí http://blog.bitassa.cat . _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
