Ja fa mesos vam parlar aquí de les malalties mentals i dels problemes laborals associats.... finalment he fet un petit escrit on resumeixo una idea/proposta que crec que podria ser una possible millora per a les persones en aquesta situació.
Aquest escrit ja l'he enviat a l'associació de familiars de malalts mentals de Girona i m'han comentat que ho mouran, que s'informaran del que caldria fer per aconseguir fer realitat aquesta proposta... O sigui que la pilota ja és fora les meves mans.... a veure si hi ha sort i això no queda en punt mort i es pot aconseguir... ja sigui parlant ells directament amb persones "importants" o creant una plana web on signar un escrit i presentar llavors les signatures necessàries per a demanar l'aprovació de la idea/proposta. Si teniu uns minuts per perdre aquest és l'escrit: I si se us acut alguna idea o millora m'agradaria que me la féssiu saber... que sempre veuen més quatre ulls que dos. Gràcies! ******************************************** *_EXPLICACIÓ:_* Durant els darrers 20 anys el món de les malalties mentals i tot lo relacionat amb aquestes malalties ha millorar MOLT. 1. S'han millorat molt els hospitals psiquiàtrics (els que hem tingut la mala sort d'ingressar fa 20 anys ho sabem per experiència pròpia) 2. S'han millorat molt els tractaments farmacològics. (han aparegut nous fàrmacs que, tot i mantenir el malalt en una situació estable i segurament amb símptomes persistents més o menys greus, permeten que no hagin de tornar a ingressar a l'hospital psiquiàtric i en molts de casos dur una vida "normal") 3. S'han creat els Centres de Dia de Salut Mental. (gran alleujament psicològic pels familiars. Ocupació educació i distracció pels malalts... però al no tenir una sortida gaire clara... es converteixen en "guarderies" de malalts mentals, i s'ha de tenir en compte que en la majoria casos estem parlant de gent jove, amb tota una vida per endavant) 4. S'han atorgat pagues no contributives. (una GRAN ajuda que permet al malalt tenir un mínim de poder econòmic i no sentir-se un càrrega per a la seva família. Però aquestes pagues es retiren en accedir a un lloc de treball, sigui o no protegit, i això causa en la majoria de casos la reticència del malalt a arriscar-se a perdre aquesta paga per diversos motius, i aquí apareix el que es pot anomenar *"PROBLEMA DEL TOT O RES"* 5. També s'han creat empreses de "treball protegit" per a persones amb malalties mentals però on l'horari laboral és el mateix que el d'una altra empresa i els ingressos solen ser els mínims establerts per la llei. (I en la majoria dels casos aquestes empreses han estat creades per la iniciativa privada o d'associacions de familiars, per tal de "crear" un lloc de treball protegit pels malalts... Fundació DRISA www.fundaciodrissa.com/ <http://www.fundaciodrissa.com/>, TIRGI www.tirgi.com <http://www.tirgi.com/>, LA FAGEDA www.lafageda.com <http://www.lafageda.com/>, etc... doncs gairebé no hi ha cap empresa pública que compleixi la normativa d’atorgar el 2% de llocs de treball a persones amb minusvalidesa) *_ _* *_PROBLEMA DEL TOT O RES_* Un cop el malalt mental es troba més o menys estable, gràcies als fàrmacs i a les activitats dels Centres de Dia el següent pas per lògica és la integració laboral, però tant si aquesta és a una empresa "protegida" com a una de normal, se li està demanant a una persona amb problemes que realitzi la tasca d'una persona "normal", o sigui un treball de 8 vuit, nou o deu hores, que ja a les persones sense problemes mentals els costa de realitzar... no hi ha un TERME INTERMIG.... és el "TOT O RES"... doncs a més a més en accedir al lloc de treball se li retirarà la paga no contributiva, i això vol dir que un cop descomptades les despeses de desplaçament, alimentació, etc... el malalt es quedi amb la mateixa quantitat de diners que cobraria si seguís cobrant la paga no contributiva (primer motiu dissuasori), i en el supòsit de que no pugui suportar la càrrega laboral (segon motiu dissuasori) o recaigui de la seva malaltia (tercer motiu dissuasori) no recuperarà aqueta paga FINS PASSAT UN ANY!!! Això comporta que la gran majoria de malalts mentals que podrien desenvolupar alguna mena de tasca laboral no s'arrisquin a fer-ho per por de que els pugui succeir tot lo comentat, i en el cas de que s'hi arrisquin resulta que a la fi seguiran tenint els mateixos ingressos que si no ho fessin... i tot i amb això els hi puc assegurar que molts s'hi arrisquen doncs volen assolir una vida el més "normal" possible... Però hi ha molts de casos (gairebé un 30% o 40% dels usuaris dels Centre de Dia) en els que el malalt només està capacitat per a realitzar treballs d'unes hores al dia (dues, tres, quatre), i treballs d'aquests no existeixen si no és en "NEGRE" i pels pocs “afortunats” que els troben... (si aquests treballs es poguessin fer de forma legal, cotitzant a la seguretat social, sí que apareixerien, per si sols, de forma espontània, llocs de treball d'aquestes característiques) Per això em sembla que seria interessant que pels malalts que no poden treballar 8 hores, però si que ho podrien fer a temps parcial i cotitzant a la Seguretat Social, NO SE'LS RETIRÉS LA PAGA NO COTRIBUTIVA o, en substitució, se'n crees una de COMPENSATORIA de la mateixa quantia econòmica i que no es perdés, en el supòsit de que el malalt no pogués desenvolupar el treball a temps parcial, per recaiguda o els motius que siguin. *Quins avantatges comportaria tot això en la societat i en els malalts?* *_AVANTATGES ECONÒMICS:_* 1. _No seria una despesa addicional_, ja que la gent que pogués accedir a aquesta prestació haurien seguit cobrant, de totes formes, la paga no contributiva. (tal com s'ha explicat abans) 2. _Augmentarien les altes a la Seguretat Social_ i els ingressos d'aquesta entitat. 3. _Disminuiria la taxa d'Atur_, doncs les persones podrien tenir contracte legal i no cobrar en "negre" 4. Els ingressos pel malalt augmentarien i d'aquesta manera també les seves despeses. 1. _S'incrementaria el lloguer d'habitatges_ (un malalt, una parella o grup de malalts podrien llogar un pis) 1. Benefici per la societat, doncs es llogarien més pisos. 2. Quedarien més places lliures als pisos tutelats. 2. Es farien més despeses en oci que revertirien en la societat (cinemes, restaurants, bars, botigues, viatges, etc...) 3. Adquisició un medi de transport (bicicleta, motocicleta, automòbil, etc...) 4. Augmentarien els estalvis dipositats als bancs o caixes. 5. _Apareixerien noves modalitats de treballs a temps parcial, de forma espontània_, ja que ara no existeixen (si no és en "negre") per la falta de persones que puguin realitzar-les. (ningú cobreix les seves necessitats econòmiques amb treballs a temps parcial, per tant aquests no existeixen... Treballs com podrien ser: 1. portar bosses de la compra a domicili 2. netejar locals, escales de bloc d’edificis, etc... 3. muntar o desmuntar terrasses dels bars 4. neteja de vidres, neteja de domicilis 5. recollida de brossa a domicili ( hi ha una iniciativa privada www.reciclem.cat <http://www.reciclem.cat/> amb problemes per cobrir llocs de treball) 6. ajuda o acompanyament de persones grans al seu domicili 7. tenir cura de comunitats de veïns 8. I més ni es poden imaginar... etc, etc, etc... 6. _Aquests nous llocs de treball no traurien feina a d'altres persones_, doncs serien noves modalitats que, al no cobrir les necessitats bàsiques de les persones "normals" aquestes tampoc tindrien interès en accedir-hi. 7. _En un futur_, si aquesta persona millora (que és el més probable) podrà tenir la possibilitat d’_accedir a un lloc de treball amb un horari complert i deixar de cobrar l’ajut_. *_AVANTATGES SANITARIS:_* 1. _Millora emocional, psicològica i en l’autoestima del malalt_ (pot ser lo més important) 2. _Menys ingressos als Hospitals Psiquiàtrics_ *=* més places per a la gent que necessiti d'ingressar-hi 3. _Més places lliures als Centres de Dia de Salut Mental_ *=* places que podrien aprofitar d'altres malalts als que ara els hi és impossible d'accedir-hi 4. _Més places lliures als Pisos Tutelats_ *=* places que també podrien aprofitar d'altres malalts *_CONCLUSIÓ:_* Els malalts mentals que han tingut la “sort” de poder cotitzar i cobren una pensió (parcial o total) ja no es troben en aquesta situació, doncs si que poden accedir al mercat laboral de forma "legal" a jornada complerta o parcial, en una feina que els sigui permesa, sense perdre la prestació econòmica. Però els MES DESAFORTUNATS, per que la malaltia se'ls va presentar quan eren molt joves, o no havien cotitzat el temps suficient, i que són els que MÉS AJUDA haurien de tenir son els que es troben amb el "TOT O RES" i el més probable és que optin per no arriscar-se a perdre aquest ajut, encara que sigui mínim, encara que no els permeti fer una vida més "normal", encara que tinguin MOLTES ganes de treballar, encara que la seva vida es quedi "estancada" en sols accedir a un Centre de Dia o estar tot el temps a casa. I en el millor dels casos optin per trobar distraccions com poden ser inscriure’s a un gimnàs, realitzar alguna activitat no remunerada (col·laborar de forma altruista amb ONG's, qualsevol mena de voluntariat, etc... ) per tal de sentir-se "mínimament realitzats" i omplir les moltes hores que té el dia quan no es sap en què ocupar-les. (cal pensar que per a un malalt mental la millor “medicina” és tenir la ment ocupada en d’altres coses que no siguin pensar “involuntàriament” en els seus problemes) Puc comentar-los el cas de coneguts que s'han arriscat a accedir a treballs protegits, deixant de cobrar la paga no contributiva, cobrant el salari mínim interprofessional, havent de pagar de la seva butxaca el desplaçament a la feina i el menjar, i a la fi, econòmicament, tenen els mateixos ingressos que si no s'hi haguessin arriscat. Però això els fa sentir millor emocionalment i psicològicament, fins al punt que el que menys els agrada de la feina és el TENIR VACANCES... Crec que aquests casos expliquen lo important que és, a tots nivells (i més per a una persona amb una malaltia mental) el tenir una ocupació i sentir-se útil per a la societat, que és el que provocarà una millora emocional, psicològica i en la autoestima. Però que també hauria de venir acompanyada d'una millora econòmica, per petita que sigui. La integració laboral de les persones amb Malalties Mentals que es troben en una situació estable (a nivell de la malaltia) també pot ser molt beneficiosa per eliminar els mites, tabús i en definitiva “mala premsa”, que tots els malalts tenen que patir per part de la societat en general, aconseguint així que aquests vagin desapareixent paulatinament per què en veritat “no es tan fiero el lobo como lo pintan” i al cap i a la fi, tot el mon té les virtuts i defectes i les seves aptituds i limitacions, i un malalt mental pot ser tant o més eficient, en un lloc de treball adient, (encara que sigui a temps parcial) que una persona sense aquesta mena de problema. *_ _* *_PROPÒSIT:_* En definitiva la idea seria que: Les persones amb malalties mentals i que cobrin una paga no contributiva puguin accedir a un lloc de treball a temps parcial (2,3,4 hores dia, o amb uns ingressos NO superiors a X euros al mes) sense perdre aquesta paga o rebent-ne una de compensatòria. I que en el cas de no poder desenvolupar aquesta ocupació, pels motius que siguin, pugi seguir cobrant la paga no contributiva immediatament. -- Adéu Esteve Valentí [EMAIL PROTECTED] http://www.puigdelescols.com http://6equj5.blogspot.com/ _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
