Doncs jo trobo molt be el que vareu fer. Per sort, al cole on van els meus fills, a les reunions els profes no donen aquesta opció (on visc jo hi ha molt rumanés, angles i també marroquis), ells diuen que fan la reunió en català i pregunten si tots ho entenen. Si hi ha algú que aixeca el braç els hi contesten que quan sacabi la reunió i marxi tothom que sesperin un moment i els hi explicaran en castellà.
Això es el que trobo just. Espero que no canviïn i continuïn així. -Nikita- _____ De: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED] En nombre de Eduard Pertíñez i Juncosa Enviado el: jueves, 27 de noviembre de 2008 14:20 Para: [EMAIL PROTECTED] Asunto: [Internauta] Expulsats d'una reunió de pares Ahir ens van expulsar d'una reunió de pares. La cosa va anar més o menys així. Va començar la reunió i la noia que s'asseia al nostre costat va dir que venia d'Argentina i que si us plau si podien parlar tots en castellà. Fa tres mesos que està aquí. La professora va dir que si ningú hi tenia inconvenient ho faria. Així que la meva dona i jo vam dir que sí que en teníem d'inconvenient, i em vaig oferir a la noia a fer-li la traducció simultània perquè la reunió es pogués desenvolupar amb normalitat en l'idioma del país que l'ha acollit. Fins i tot vam canviar cadires amb la meva dóna per poder fer la traducció. Oops!! Llavors va sortir el típic sociata i va canviar les regles de joc. Ara resulta que a ell li era igual i que segons ell això s'havia de decidir amb majoria. Evidentment la majoria de gent no vol ser el capullo de la reunió. Tothom vol ser el guais. Cal recordar que jo m'havia ofert a fer la traducció simultània, però això no ho havia sentit tothom, i a l'argentina no semblava importar-li gaire. El que ella volia no era entendre el que es deia, sinó que els altres s'adaptessin a la seva conveniència. I per tant la reunió es va reprendre en castellà. A la meva dóna i a mi no ens va quedar més remei que aixecar-nos i marxar de la sala, procurant no fer massa soroll. Potser a partir d'ara no podrem assistir a cap reunió de pares. Potser algun dia algú més s'aixecarà i abandonarà la sala. Potser algun dia serem prou gent que marxarem. Ja sé que l'autoodi us fa pensar que som nosaltres els que havíem de passar per la canonada. Però: I si a holanda a una reunió de pares un anglès hagués requerit que tots parlessin en anglès? Ho haguessin acceptat? I si a Florida un immigrant acabat d'arribar hagués requerit que tots parlessin en castellà, ho haguessin acceptat? I si aquí la majoria de pares fos del Magreb, s'hagués parlat en àrab? I si jo m'hagués aixecat i hagués dit que com a persona molt religiosa no podia assistir a una reunió en que homes i dónes estiguessin barrejats i els hagués demanat que, si us plau, perquè jo em pogués assabentar del que s'estava dient, fessin el favor de recol·locar-se a dreta i esquerra de la sala. Ho haguessin acceptat? Pel bé de la comunicació, home, si a vosaltres us és igual, no? Benvolguts senyors, em sap molt de greu haver-me d'aixecar, però acabo d'arribar a aquest país i en el meu, és obligatori que totes les reunions es facin orientant les cadires cap a la Meca. Oi que no els importaria que perquè jo pugui assabentar-me del que es diu a la reunió girin tots la cadira 30 graus en el sentit de les agulles del rellotge? 10 graus? 5 graus? Hagués sortit algun pare dient que això s'havia de decidir per majoria? Si hagués sortit, quanta gent s'hi hagués oposat? Quants haguéssim abandonat la sala? Eduard
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
