Una cosa que haguèssim posat a la llista quan aquesta estava desperta: El 13D vaig tenir el plaer de votar en referèndum per la independència de Catalunya.
És curiós que quan vaig començar a definirme com independentista amb 12 o 13 anys mai hagués imaginat que realment això passaria. Ara que ja no ho soc d'independentista he tingut el plaer de poder anar a votar, i fins hi tot m'ha quedat la recança que m'ha faltat certa èpica en aquest fet. Sempre l'havia imaginat com un moment d'èxtasi i en canvi a l'hora de la veritat ha sigut un moment d'extrema normalitat. De fet és l'evolució que jo també he patit. Durant bona part de la meva vida jo vaig ser independentista, i ara ja no ho soc. Ara vull la independència de Catalunya. Crec que hi ha un factor extremament diferencial entre una cosa i l'altre. Ser independentista, al meu entendre, és tenir un referent idealitzat i per tant inaccessible sobre el que ha d'esdevenir aquesta terra. De la mateixa manera que hom és ecologista, o socialista, o liberalista, o qualsevol altre "ista". Em sembla però que gran part d'aquesta societat ha abandonat l'"isme" i ara volem quelcom tangible i possible i en un horitzó temporal curt. Bé, què em pensèu? Eduard Pertíñez _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
