Sempre he pensat (i vaig escriure en el seu moment) que a les últimes 
eleccions CiU hagués hagut d'oferir la presidència del país a en Carod i el 
PSC també.

Un Líder és un visionari que anima a la gent a pensar i actuar d'una 
determinada manera i en una determinada direcció. Com en Guardiola.

En Carod és aquesta mena de personatge. En Montilla no ho és. En Montilla és 
un gestor. Un Vicepresident. Aquell al que li pots preguntar com estan les 
coses, però no cap a on haurien d'anar.

Però tant CiU com PSC-PSOE tenen com a prioritat principal la seva formació 
política. I molt per darrera (molt!), el país.

Per tant, ni a uns ni als altres els va interessar més que la possibilitat que 
ERC en sortís reforçada d'aquesta decisió.

Una llàstima.

Els davanters han de jugar de davanters, i els mitjos de mitjos. Pots fer un 
canvi per un partit. Però no pots tenir 4 anys al davanter perdut a un centre 
del camp on ningú li passa la pilota i al centre excusant-se per estar 
constantment tirant-la enrere.

El Nen de Cornellà, sota el meu punt de vista, va esquivar tot tant com va 
poder, el que li passa és que no sap cap a on vol dirigir el país. I així és 
molt difícil fer res.

Eduard




Els historiadors creuen que fou als principis del segle XXI que a la data 
estelar Dimarts 16 Març 2010, Eduard Muñoz va escriure:
> En va agrada tornar a veure "la Terribas" donan-li canya al Presi. Pro 
> us haig de ser sincer no vaig aguantar els moviments de cintura del nen 
> de Cornella esquivant las directas de la noia..
> 
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta

Respondre per correu electrònic a