Hola colla: No tinc cap problema amb les llengües, elles no tenen la culpa. Sempre he pensat que encara es temps de rectificar i d'aprendre dels altres. Avui he fet una prova. He anat al Banhouse (o com es digui) i al arribar a la caixera li dic a l'hora de pagar: .................
Jo - No cal que em facis factura. (fan un descompte amb targeta de la casa) Ella - Como dise (amb accent de país de l'est) Jo - Que, no cal que em facis factura. (Ho venia a venir, quasi es repetitiu arreu) Ella - Es que no le entiendo. Jo - Pues jo si. El que no entenc que no m'entenguis. Que NO ... CALE ... QUE ... EM ... FAGAS .. FACTURA. ..... Silenci i surt el tiquet (he dit tiquet no tique com es oficial, quina conya).... Ella - Però Vd. no es bilingüe ? (lo de Vd. es que m'ha vist gran, el cabells blancs ...., això es un altre tema que ara no toca). Jo - Pos no. Ets tu bilingüe perquè parles una mica de castellà?. (continuo xerrant amigablement amb la noia)Jo entenc el castellà, això si, però es que no el parlo be saps? en fa vergonya. Ja se que son molts anys però noia, no puc evita-ho. Mira que fins hi tot he seguit Operación Triunfo però no hi ha manera, interès en tinc. Compta que em passa el mateix amb el francès i l'anglès, em fa vergonya parlar-lo. Per tant o soc quatrillingüe o unilingüe. He pagat i he marxat. Espero que aquesta conversa, fins hi tot despectivament, la expliqui algú. Però segur que l'he fet rumiar. ............... Vaig néixer amb una única llengua (materna i paterna) i quant tens 4-5 anys et foten al cole i de cap a una immersió lingüística, i .... alaaaa !!!. La Immersió d'ara sembla un joc de nens. Era l'any 1960 i ni s'hem va acudir preguntar perquè. Tot lo del cole era nou !! Et dones compte cap als 10-15 anys i llavors la feina esta feta. De cop m'he donat que el que estic fent es el ruc amb aquest tema. Que volen parlar amb anglès pos cap problema, jo els entendré (ho intentaré) i els hi parlaré en català, que ho fan en francès pos el mateix, amb castellà pos igual (depèn si se que son d'aquí, si ho son la frase serà: No l'entenc, si us plau pot dir-ho en català). Es utilitzar les mateixes "armes", .... idèntiques. Com a mínim algú es sentirà identificat amb la contesta i potser entendrà una mica la realitat d'aquest país. Es tornar la pilota al seu terrat. No soc bilingüe i mai ho he estat, això es un invent per obligar-me, no es un dret. Com mai m'he dit Pedro, sempre m'he dit Pere. Crec que l'Estatut diu algo així com que el castellà es un idioma al que tots tenim l'obligació de saber-lo, però no diu res de parlar-lo. Diu la mateixa frase del català? Crec que sol diu que el Català es l'idioma d'aquest país. Coi, això ja ho se !!! No es dirà pas bretonès. Als que parlen castellà no s'els obliga a ser bilingües. (no parlo de gent de castellà, parlo de gent d'arreu). Per cert per això els hi diuen espanyol al castellà, per un asturià, andalús, murcià (per exemple) ha de ser molt fort dir que parla un idioma d'una altra país, regió o com vulgui dir-se. Dient que es espanyol està solucionat el problema (per alguns, clar). Aquesta es la clau de tot. Perquè ningú admetrà que ha estat conquerit lingüísticament parlant. En fi, que fa calor i m'ha tocat el sol al cap. Ho deixo ..... Bon cap de setmana a tots. P.D.: La conversa amb la caixera es real, no inventada. En tenia ganes i ella ha pagat el "pato". _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [EMAIL PROTECTED] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
