Que si m'has posat vermell? coi, i tant .... un no es de pedra,
afortunadament :-)) he anat llegint i tot un plegat ... s'obren el ulls com
plat :-O ... pos gràcies per ram de flor (no per la floreta), no puc dir res
mes que ... tan si t'agrada com si no t'envio un peto virtual ... muac !!
..........
Tens tota la raó .... es per això que volia escriure això ... ho hem fet
malbé tot (com moltes coses) ... som culpables (tots) i no hi ha marxa
enrera.
De tant en tant em surt aquella vena de voler un mon idíl·lic on .... en fi,
que no hi es. Posaré tot el que estigui en les meves mans per aturar-ho en
el temps, però com molt cops he dit. La vida es un riu, si nedes
contracorrent et canses, queden dos opcions ... o seguir-la o sortir-se.
Aquesta darrera no m'interessa, vull viure. Tot i que no m'agrada (també hi
han coses bones) escolliré la de deixar-me portat ... tot i que de tant en
tant em pararé i miraré enrera per recordar d'on vinc i que he deixat.
En fi, seguirem fent de cascarrabies tot i que .... Sílvia .... agraït, no
se que dir ... ;-)
----- Original Message -----
From: "na mi"
To: <[email protected]>
Sent: Tuesday, September 20, 2005 10:39 AM
Subject: Re: [Internauta] La paraula, alló que ja no val
Pere,
en part tens raó en el que dius, que la paraula no val
res i el que importa és el que està escrit en un
paper.
Però, com tot, és el resultat que nosaltres mateixos
ens hem buscat.
Un món "flowerpower" seria fantàstic, però per
desgràcia no és així (a mi m'encantaria que ho fos, en
serio). Confiar en la paraula de segons qui i en
segons quins casos, és anar amb el lliri a la ma.
Potser fa temps les coses funcionaven d'aquesta
manera, però avui el que predomina es allò de que les
paraules se les emporta el vent.
Una vegada vaig anar a una entrevista de feina. El
gerent de l'empresa em va explicar el sistema de
comissions damunt d'un paper, ho anava escrivint en
bolígraf. Era una mica complicat, per això calia
anar-ho dibuixant. Quan va acabar em va preguntar si
ho havia entès. Li dic que sí. I em diu, "doncs si ho
has entès, ja ho puc estripar". Agafa el paper i el
llença a la paperera.
No sé a vosaltres quina impressió us faria, però a mi
em va donar moooolt mala espina. Joder, algú que no es
refiava de que m'endugués aquell paper es que estava
mentint descaradament, no??
En fi, que fa dies ho volia escriure i no m'allargo
mes que després hem faig pesat
A mi personalment m'encanta que perdis el temps
escrivint-nos a nosaltres. Llegir-te és com un balsam.
És extrany trobar per aquests llocs de la xarxa (on
qui més qui menys tots estem ja un pel "macarrejats")
algú tant espontani i sense gens ni mica de malícia.
Crec que molt poquets han calat tant profundament en
tanta gent (es nota en l'ambient) i el millor de tot
és que ho ha fet sense pretendre-ho.
Estic segura que hi ha més gent que pensa que
compartim un petit tresor. El Pere és sincer i
transparent, sense complexes, no té dobles sentits ni
segones intencions, i s'obre als altres de forma
natural sense esperar res a canvi. Cada missatge seu
és una delícia, com una racció de pastís de xocolata.
Per tot això crec que t'has posat la llista sencera a
la butxaca.
Sílvia
(No et posis vermell, eh? No sóc gaire propensa a
escriure aquest tipus de coses, però ja que m'ha
agafat la venda l'aprofito.)
_______________________________________________
llista de correu de l'Internauta
[email protected]
http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
