|
Hola companys,
M'agradaria opinar sobre el tema que ha surgit a
l'entorn de la nostra llengua, dels pronoms febles i dels perills de fer
política amb els sentiments d'una nació...
Segons la meva opinió, teniu part de raó aquells
que opineu de que s'ha de filar prim amb les qüestions de la llengua per
mantenir-ne una relativa puresa i que no podem caure en la inèrcia del seu ús,
ja que la inèrcia (segons els principis de termodinàmica) porta al caos i al
desordre.
Per altra banda, jo que no en soc gens d'entens en
temes de llengua, constato que no sempre els lingüístes i filòlegs estan d'acord
amb tot el que diuen, encara que sempre han d'acabar coincidint en una cosa: la
llengua és viva, canviant i la fa el poble. Diguem-ne qualsevol "barbaritat" (o
millor dir-li barbarisme?), generalitzem-ne el seu ús i segur que pels nostres
néts serà normativa. Crec que el fet diferencial del català enfront d'altres
llengües, com per exemple el bable, rau en el fet que el català és una llengua
totalment viva, que no ha perdut la seva propietat essencial de ser un vehícle
de comunicació entre les persones.
Finalment, i aquí ve la meva opinió, crec que sense
perdre de vista la qualitat normativa de la nostra parla, no hem de caure en el
parany d'acabar, per exemple, en debats sobre si podem fer servir o no una
determinada expressió genuïna d'un altre indret del nostre país. Em ve al cap
una cita de Bernard Shaw que no se si sabré reproduir més o menys correctament
però que es referia a nord-americans i anglesos, fent ús de tota la seva ironia,
com un mateix poble separat solament per una llengua comuna.
Salut a tothom,
Manel
|
_______________________________________________ llista de correu de l'Internauta [email protected] http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
