Abans que res, comentar que avui soc una ànima en pena, un ciutadà del món perquè ja no soc ciutadà de cap país.
Temps tindré de fer una reflexió serena sobre el que ha passat, i sobretot de saber què he de fer per encarar la vida en un país que ha deixat d'existir per voluntat pròpia. És veritat que els del NO hem subestimat una gran veritat. Una veritat que el meu pare, sociata dels del montilla, em deia ben alt i clar: Quan un va a alemanya o al país basc i veu com estan els carrers, les places, les comunicacions i les infraestructures, se n'adona de l'enorme dèficit estructural que patim a Catalunya. Les coses no van com podrien anar. I no hi van perquè tot l'excedent de capital públic que es genera marxa cap a la gran capital castellana, on tenen el problema invers. Tant excedent els porta a inversións desmesurades que no porten enlloc. Ara bé, els del NO hem obviat una evidència. L'atur a Catalunya és residual. La sanitat pública, amb totes les seves mancances, és general. Les escoles en barracons tenen professors i alumnes. I un 100% de cobertura. El país és un reclam per als inmigrants, i la generació dels nostres pares té el futur assegurat, ja que en cas de necessitat es poden vendre la vivenda i guanyar-se un sou de 4.000.000 de pessetes + jubilació durant 10 anys!!! Vivim en la opulència pel que fà a l'entorn privat, per molt que això no es reflecteixi en allò que és públic, ja que els nostres diners marxen i s'utilitzen per fer-nos mal. És cert que vivim de l'endeutament. Però això són conceptes massa complicats per a la gran majoria de la gent. Molta gent actua d'avui per demà. I a més, l'endeutament, per molt que sigui una malaltia incubant-se que tart o d'hora explotarà, també amaga una poderosa veritat. Un percentatge elevadíssim de gent d'aquest país gaudeix d'un nivell adquisitiu molt alt en comparació amb el que tindrien si no estiguessim dilapidant el capital futur i la terra que hem de donar als nostres fills. I no estic parlant dels terratinents o aquells que van fer una hipoteca fa 30 anys. Estic parant dels fusters, dels pintors, dels paletes, dels manobres i dels vidrers. Dels que preparen cotxes per als xavals que han deixat d'estudiar i s'han ficat al mercat laboral de la construcció. Dels pagesos als que els donen una pasta insana per aquell camp que es converteix en ciutat. Tot això debilita al país. És cert. Alemanya ha sortit enfortida de la seva recessió, que l'ha obligat a augmentar encara més la seva productivitat. Però això se li'n refot a la gent que viu del cuento de la construcció i l'endeutament. Aquesta gent mira pel seu futur a un mes vista. Com van fer quan van deixar els estudis. O potser una mica més. Però tots saben que el dia que les coses es capgirin, els BMW i les televisions de plasma se les pintaran a l'oli. Per això han votat que SÍ. Perquè tot continui igual. Si fa o no fot. Hi ha països, com França o Alemanya, que tendeixen a planificar el seu futur a llarg termini. Nosaltres, s'ha demostrat, no ho sabem fer. Per cert, les declaracions de Rajoy diuen que 2 de cada 3 no han donat el seu suport a l'estatut, però obliden que 9 de cada deu no s'hi han oposat, i a més, només que sigui 50/50, 19 de cada 20 no s'hi han oposat de la manera que ells volien. Eduard A Dilluns 19 Juny 2006 10:53, laura va escriure: > On 6/19/06, Pere Castells <[EMAIL PROTECTED]> wrote: > > Bon dia Jordi i família: > > > > Com sempre passa (ja estem un pel cansats) tots han guanyat .... per uns > > Lo millor sense dubte les declaracions de rajoi dient q 2 de cada 3 > havien dit no i que aquesta havia estat la opció guanyadora..... > quanta felicitat hi ha al mon.... :P > > _______________________________________________ > llista de correu de l'Internauta > llista@internauta.net > http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta _______________________________________________ llista de correu de l'Internauta llista@internauta.net http://zeus.internauta.net/mailman/listinfo/internauta
