Primer de tot:
L'únic fet que existèixi una paraula com Botifler, persona emergent de la burgesia que després d'haver guanyat una posició de lideratge en les reivindicacions nacionals catalanes es passa a colaborar amb el país colonitzador per rebren una sèrie de privilegis personals, ja demostra que aquest tipus de caràcter és tan nostre com les seques o els canalons. No ens hem d'estranyar llavors, que reapareguin després d'un temps que semblaven exhaurits. Només s'estaven gestant.
Segon:
Després de 20 anys de govern ininterrumput, un canvi de govern posarà al carrer milers de persones, consellers, alts càrrecs i gent que treballa als dos partits federats. En una legislatura més curta, una gran majoria d'aquesta gent retornaria a les seves feines anteriors i els que queden es reincorporarien a les tasques de partit, emportant-se per davant als nouvinguts al partit. Però una legislatura tan llarga com aquesta comporta que molta de la gent que forma part de la estructura no té més experiència professional que la que fa referència a la política, i en tot cas té un nivell de vida adquirit durant tants anys que no està disposat a perdre. Quedar bé amb el gran capital espanyol és una possibilitat que els pot obrir portes per entrar a treballar de caps de departament a les grans empreses espanyoles. Vendre Catalunya llavors, es converteix en un preu dolorós però relativament baix, comparat amb el que pot ser no poder pagar la hipoteca de la casa i la finca quan la majoria d'ells desaparegui del panorama polític.
Tercer:
El contracte forçat pel qual Catalunya regalava un 60% de la seva recaptació a l'Estat Espanyol a canvi de que no ens enviessin l'exèrcit (és terrorisme això?), va funcionar mentre aquests diners eren utilitzats per posar escoles, universitats, carreteres i sanitat pública en un país que no s'ho podia permetre. El seu nivell pujava i així ho feien les nostres exportacions cap al país proper. En el moment, però, que s'igualen les economies, com ja fa uns anys que va passar, continuar amb un dèficit fiscal no pot comportar més que l'empobriment de la nostra economia. Ja fa quatre anys que l'Estat Espanyol ens ha superat en quan a nivell adquisitiu i possibilitats de mercat. I la única raó perquè això no es reflexa en els números macroeconòmics és perquè estan utilitzant aquest superàvit en inversions a molt llarg termini. El dia que veiem que Catalunya es col·loca en la posició 8 o 9 del ranking de comunitats autònomes ens adonarem que per tornar a posar-nos a nivell hem de fer una inversió (carreteres, xarxa ferroviària, TELECOMUNICACIONS, AeroportS, Port, Fira de Mostres, ...) que a hores d'ara ja necessitaria d'una inversió continuada dels nostres impostos a Catalunya durant quatre o cinc anys. És evident que llavors no tindrem la inversió en capital espanyol que requeririem per sortir de la crisi ni la economia propia suficient per sortir amb mitjans propis.
Quart:
Aquest país fa temps que ha confós mitjans amb objectius. Les polèmiques de les matrícules, del Harry Potter o de les seleccions, no són un objectiu per elles mateixes, sino una demostració de força. Aquesta força s'ha debilitat de tal manera que hem acabat convertint demostracions en objectius.
Cinquè:
A Catalunya sóm 6 milions, i no pas tres. Quan perdem poder adquisitiu el perdem els que se senten espanyols i els que se senten catalans. Quan ens obliguen a emigrar a Madriz (mireu les ofertes de feina d'informàtica a www.infojobs.com o www.servijobs.com, per exemple) ens obliguen a emigrar als catalans de primera i segona generació per igual. Quan ens restringeixen la capacitat d'escollir el govern que ens dirigeix, fent que 30 milions de Castellans i andalusos decideixin sobre el futur de 6 milions de catalans, ens la restringeixen a tots per igual. Als catalans convergents i republicans i als catalans castellanoparlants amb pantalons de gimnàs a ratlles i bomber que escolten Estopa.
Sisè:
Catalunya fa frontera amb un país de 30 milions d'habitants que té una llengua que parlen uns 400 milions de persones a amèrica del nord i del sud i amb un país de 60 milions d'habitants, amb una economia molt més potent, que parla una llengua que comparteixen uns altres 400 milions d'habitans (com a primera o segona llengua) a Àfrica i Àsia.
La lògica diria que a Catalunya la gent hauria de parlar Francès de la mateixa manera que ho fa en Castellà. O més encara, si tenim en compte que la distància de Barcelona amb Madriz és de 640 kilòmetres i la distància amb Paris de 1.200. És més, la convivència de gent que s'expresés en francès i català i gent que ho fés en castellà i català asseguraria la supervivència de la llengua.
Aquest fet és fàcil d'aconseguir. Només cal que el sistema educatiu permeti escollir castellà o francès com a segona llengua a més del català i l'anglès. I que es permeti la difusió en obert de 5 canals de televisió en francès, de la mateixa manera que es permeten els castellans.
Un parell de canals en Àrab no anirien pas malament tampoc.
Setè:
El coneixement preferencial d'una llengua actua com a protecció del mercat intern. Així doncs, és molt important transmetre als castellanoparlants a Catalunya (tant els que ho són de família com als que ho són de 9 a 7) que potenciar la cultura catalana assegura els seus llocs de treball, les seves vivendes i les dels seus fills.
Vuitè:
El model emprat amb espanya, ara exhaurit degut a que ens han igualat i superat en nivell adquisitiu és aplicable amb economies emergents com Tunísia, per exemple. I portaria a resultats similars
Novè:
El primer i segon punts romandran com a mínim dos anys més. El canvi de govern per un govern d'esquerres només pot ser beneficiós depenent de la força que tingui l'esquerra nacional en aquest govern, i aquesta esquerra només serà forta si aconsegueix transmetre a la ciutadania que defensen un model de benestar per a tothom i no només una bandera que enbloga la meitat de la població catalana.
Bé, aquesta és la meva opinió.
Eduard Pertíñez
Cat wrote:
000301c19197$215ff2f0$[EMAIL PROTECTED]">Aquests governants actuals són uns botiflers!
De veritat que fa fàstic. Sort que missatges com aquests em fan mantenir l'esperança d'un futur no tan negre, que reaccionarem d'una p.... vegada!
Ni domini ct, ni seleccions oficials, ni COC i allò més greu: el gravíssim dèficit fiscal que cada vegada és fa més pesat de portar. Però com es pot tirar endavant CATALUNYA així! I tantes i tantes coses que porta la dependència no ho oblidem d'espanya però també dels jacobins francesos.
CIU = PP per dissort.
Suposo que algun dia vencerem. Hi confio malgrat tot.
Tant de bò es solucioni el tema que preocupa a la Trobairitz.
Bon 2002 per tothom.
Cat (El Tarragonès)
-----Original Message-----
From: [EMAIL PROTECTED] [mailto:[EMAIL PROTECTED]] On Behalf Of Julià
Sent: Monday, December 31, 2001 1:02 AM
To: [EMAIL PROTECTED]
Subject: Re: [Internauta] TROBAIRITZ: Has sentit parlar de respecte
Hola Salvador,
Em sembla que no has entès el sentit del missatge de Trobairitz. A mi m'ha semblat només la queixa pel poc cas que la gent de la llista ha fet de la seva crida per un problema que l'amoïnava força. Res més.
Mira, una cosa comparteixo amb tu, dir-li titella al president no és gaire correcte. Un titella és quelcom que és dirigit per algú. No, aquest crec que no és el cas. El que s'autoanomena president de Catalunya (només és un títol que no té cap sentit si no s'exerceix com a tal) no és pas cap titella, és pitjor, és un traïdor que col·labora amb el govern del país que no ens permet existir com a tal i que permet que aquests mateixos individus participin dirigint la màxima institució del nostre país: la Generalitat. Espero que un dia pagui el mal que l'està fent al país. Una persona d'aquesta categoria no mereix el respecte de ningú, no pas com a persona, compte, sinó com a president. La M&M no s'ha ficat amb la persona, sinó amb el president traïdor d'un govern traïdor i prou. Potser recordes el recolzament que van fer a la creació de l'acadèmica valenciana, o de permetre que des del govern apanyol no es donin les xifres de dèficit fiscal... (només dos exemples); ella n'ha donat més.
El respecte cap a les institucions s'ha de guanyar amb la feina, no només pel nom.Trobairitz, tens raó. Pel que a mi respecta, no he mirat de fer-hi res. Em sap greu. Potser encara no és massa tard. Has mirat de posar-te en contacte amb organitzacions de defensa dels animals?
Gràcies
Ah! feliç 2002 per a tothom!!!
En/Na Salvador Arderiu ha escrit:
Benvolgut.He llegit el teu darrer missatge sobre els gats morts, i per això t'escric
aquest correu. Has sentit mai parlar de la paraula "respecte"? Tractes a la
gent d'aquest país de merda i al país igual, la veritat si volies ofendre a
algú ho has aconseguit, però no perquè ens considerem com dius tu, sinó
perquè crec que les paraules que es fan servir a la llista no tenen perquè
ser mesurades, però si que caldria que guardéssim una miqueta les formes.
Tractes al president de titella, encara que no pensis com ell, es el nostre
president, potser el 2003 ho serà el Maragall o el Carod Rovira, no ho sé,
però sigui quin sigui serà el meu president, l'hagi votat o no i només pel
simple fet de ser el president del meu país es mereix el meu respecte, igual
que la seva gent.
I segur que ens han colat molts gols, i més que ens en faran encara, però
amb tot aquest país ha avançat molt més del que alguns voldrien.
Amb tot el meu respecte et desitjo un molt bon any 2002.-------------------------L'INTERNAUTA-------------------------------
Per enviar missatges a la llista: < mailto:[EMAIL PROTECTED] >
Altes, baixes i informació de la llista: < http://www.internauta.net >
----------------------------------------------------------------------
-----BEGIN PGP PUBLIC KEY BLOCK-----
Version: PGPfreeware 7.0.3 for non-commercial use < http://www.pgp.com >mQGiBDwqh7gRBADv6nELuQX17TNReKGzLw2ZXFwEaymXlBQQj3D0okqIEIxcHwPC
6ZZqj5+g5QXXCvXor...-----END PGP PUBLIC KEY BLOCK-----
