Hola de 9,

Ahir vaig llegir aix� a la secci� local de Vilaweb a Vic. Vaig quedar
estorat. Els de canal 9 a Val�ncia van enxampar a  Josep Anglada,
l�der de la Plataforma per Catalunya amb una c�mara aculta i va xerrar
moooooooolt. Fins i tot, diu que comparteix les ideies de Inestriyas i de
Democr�cia Nacional. BUFFFF!!!

Us passo la transcripci� de la conversa en un fitxer de text que ocupa
menys que l'HTML.

Ens llegim,

Xavi G.

    Josep Anglada, l�der de la Plataforma per Catalunya, gravat per
    una c�mera oculta de la Televisi� Valenciana

    - "Crec que en aquests moments ni a Vic ni a Catalunya ens
    interessa relacionar-nos amb tot all� que sigui el franquisme, la
    bandera espanyola, l'�guila, que jo porto al cor, per�
    pol�ticament no ens interessa. Per qu�? Perqu� no arribarem mai
    enlloc. Entens?"

    - "Jo s�c catal�, tota la meva fam�lia, no catalanista, catal�,
    perqu� no puc renunciar a ser catal�, m'entens? Per� jo veig
    Catalunya dins d'Espanya"

    - Jo si conv� ser� m�s catalanista que Jordi Pujol o que els
    d'Esquerra Republicana i jo els ho demostrar�. Jo vull Vic pels de
    Vic. Catalunya pels catalans. M'entens? I quan siguem a dalt ja
    anirem canviant, per� �s que si no ets al poder, si no toques
    poder, dif�cilment ho canviarem".

    - "He arribat a la conclusi� que encara les meves idees s�n les
    que s�n, sempre han estat les que han estat. Jo quan m'enfronto
    als mitjans de comunicaci� haig de ser el primer dem�crata que hi
    ha en aquest pa�s, per guanyar-me la gent. M'entens?"

    - T'has de disfressar?

    - "Ara m'has ent�s!"

    - "Per� jo de cara a la premsa -m'entens?- jo els dic: per�
    evidentment que en el seu programa electoral hi ha punts que
    coincidim amb el senyor Le Pen, el senyor Jorg Haider, amb Pim
    Fortuyn. Ara, igual com respecto el senyor Jean Marie Le Pen i el
    senyor Haider, tamb� respecto el senyor Fidel Castro, -que si jo
    pogu�s el mataria dem� mateix".

    - "Perqu� ja hauria volgut en el seu temps Blas Pi�ar totes les
    p�gines de diaris que estic ocupant jo en un any i mig. Perqu�
    estic segur que com a intel�lig�ncia est� per sobre meu, segur!
    Llavors jo he venut un producte, m�rquetingment parlant, que ells
    no han sabut vendre mai".

    - "No pots sortir i dir. Anem a matar tots els moros! Nooo! Aix�
    no, m'entens?"

    - "Si jo haig d'anar a un programa on al costat tinc Ynestrillas o
    Loyola... Tu has sentit parlar de Loyola?"

    - No.

    - Un cap-rapat que potser jo comparteixo moltes de les seves
    idees, per� no m'interessa en aquests moments, perqu� jo tinc una
    l�nia a seguir. Hem de donar una imatge. A veure... A veure si
    m'entens: no �s que estigui en contra d'Ynestrillas. No, no, no,
    al contrari. El que passa �s que s'ha equivocat en la seva manera
    de fer, la seva vida particular... Per� b�, ideol�gicament
    -escolta!- jo estic amb ell. Per� en aquests moments jo asseure'm
    al costat i que diguin �s igual que Ynestrillas, no m'interessa".

    - Sens dubte que amb els mitjans de comunicaci� s'ha d'anar amb
    compte.

    - "'�s clar. Ja veus que jo ho tinc controlat i bastant b�".

    - "Qu� far� per sortir als diaris? Doncs buscar-te la teva
    hist�ria, m'entens? O sigui, buscar not�cies que puguin ser
    importants de cara a la premsa. Jo m'he entrevistat amb el bisbe
    d'aqu� Vic, aqu� a l'hospital de Vic...
    (Anglada va aconseguir que musulmans i cristians resessin separats
    a l'Hospital General de Vic) Agafo, me'n vaig a veure el bisbe,
    que no es mulla ni quan es dutxa... �s clar, �s not�cia. Per� no
    va ser nom�s not�cia per a la premsa local. La premsa: 'El bisbe
    de Vic ha rebut el de la plataforma vigatana, s'ha comprom�s...'
    Vaig guanyar la batalla. El bisbe els va obligar a posar unes
    cortines que separessin per guanyar una mica d'intimitat. Guerra
    guanyada!"

    - "La gent, el que ha de creure, el que ha de dir �s: aquest ha
    pogut ser fatxa, va poder ser espanyol, per� es preocupa de les
    coses dels ciutadans. Aix� �s el que vull vendre. A veure, qu� ens
    interessa a nosaltres? Que a les urnes hi hagi molts vots,
    m'entens?

    - �s clar.

    -"Llavors, aquesta �s la l�nia que jo he intentat portar des del
    primer dia, i la veritat �s que aqu� hi ha hagut una prova i
    l'�xit �s impressionant".

    - I una vegada s'aconsegueix el poder, qu�?

    - "Home, llavors �s q�esti� de canviar-ho, �s clar! Una vegada que
    s'aconsegueix el poder �s q�esti� d'anar canviant coses que creiem
    que no estan b�. Jo, si fos president del govern, si fos al
    poder... la pena de mort al cap d'una hora, no 24 hores, al cap
    d'una hora. Terroristes, traficants... no 24 hores, a l'hora! Per�
    en aquests moments no em conv� parlar clar".

    - "El m�s important de tot �s el m�rqueting, la imatge, com parlis
    amb la gent. O sigui, en una paraula, la gent te l'has de ficar a
    la butxaca. La veritat �s que jo s�c el primer de quedar sorpr�s.
    H�stia! I com en un any i mig un pot arribar on ha arribat? O com
    la hist�ria que he muntat pot arribar all� on �s?".

    - "Sense cap diner, la propaganda bestial que m'han fet, m'estan
    fent, a mi no saps els milions i milions de pessetes que val!".

    - "La provid�ncia est� amb mi, amb el pas del temps. Saber, no
    saber, estar de sort... No s�c m�s que tu ni que l'altre. Sortir
    en el moment oport�, donar el missatge oport�... �s que, a veure,
    tot �s un conglomerat que et pot portar a l'�xit. Et torno a
    repetir que amb aix� s'hi neix. Jo tinc un do, no s� com ho diria,
    arrossego la gent, m'entens?".

    - "No perqu� diguin que han matat Pim Fortuyn m'acollonir�, no. Si
    em maten a mi, doncs �s igual, darrere en sortir� un altre. Aix�
    ho tinc molt clar: que a mi no m'acolloneix ning�".

    - "A tot arreu, en tots els partits, �s molt important el l�der,
    la persona representativa, o sigui, la persona que sigui coneguda.
    En el meu cas, l'edat �s important, tu per exemple ets molt jove,
    encara que tens un esperit molt 'echao para adelante' i a m�s
    collonut, per� �s molt important que la persona que es posa al
    davant estigui catalogada com una persona s�ria, doncs que est�
    casada, que t� la seva fam�lia, econ�micament no ha de ser un
    milionari, per� que est� 'assentat', que no t� problemes, que
    treballa, que es guanya la vida... En fi, que doni una imatge.
    Aix� �s important, m'entens, no?".

    - "Jo et dic una cosa: a les eleccions municipals, les pr�ximes,
    el que sortir� a totes les televisions per tot l'estat espanyol
    ser� Anglada. No en dubtis, perqu� traur� m�s d'un 20% dels vots.
    �s clar, jo s�c el pare de la criatura. Si jo fracasso, fracassa
    tot, tot. Si jo triomfo, triomfa el partit, triomfa tot. Per tant,
    �s un exemple a seguir".

    - "Anem a conquistar, primer, a donar-nos a con�ixer a trav�s de
    les nostres ciutats i pobles, comencem a tenir la for�a, que �s el
    que va fer Le Pen a Fran�a. Jo, a les municipals, i a triomfar. A
    les auton�miques, que aqu� a Catalunya s�n el 2003, s� que no m'hi
    puc presentar, ho tinc clar�ssim. No caur� en l'error de dir:
    'H�stia, surto de les eleccions municipals amb un �xit i me'n vaig
    a les auton�miques' I fracassar�. No. Ara que hi ha una altra
    jugada, l'any seg�ent el Parlament europeu, aix� ja �s una altra
    hist�ria, que ser� el 2004".

    - "Escolta, quan vinguin les eleccions, 100.000 peles. I amb uns
    quants de cent mil peles et pagues la campanya".

    - "Si jo ara aqu� m'he de reunir amb 10 persones i em deixen el
    local! L'Hotel Ciutat de Vic, la cadena NH. Ve la televisi�: local
    per l'Anglada. A m�s, vaig a l'hotel, acabo de filmar i dic al
    director: 'Qu� li dec?' 'Nom�s faltaria'. �s que �s acollonant,
    no, no, �s que �s acollonant".

    - "El tema del finan�ament... No parlem de publicitat, perqu� la
    que m'estan fent val mils de milions, mils de milions, i no m'ha
    costat ni un duro. Nom�s he hagut d'aprofitar el moment per ser a
    dins i la propaganda me l'han fet gratis".

    - "Els vots surten igual. Per aix� ja... m'ho agafar� jo perqu�
    del que es tracta �s de no malgastar els diners. A veure, a veure,
    jo prefereixo el dia de la campanya, el dia de les eleccions,
    agafar i dir: Qu� som, 125 socis? Em gasto si conv� mig mili� de
    pessetes i aquella nit hi haur� una festa que en parlar� tot
    Espanya. I el soci... i all�, cava, coca i tal. I si m'haig de
    gastar mig mili� de peles, b� jo, el partit... Coca de pinyons".

    (Enmig de la conversa, el truquen del partit Democracia Nacional.)

    - Qu� volien?

    - "Que volen fer el que estem fent, que els hem d'explicar com
    est�. Per� Democracia Nacional ja est� tatxada perqu� va n�ixer on
    va n�ixer. M'entens el que et dic?"

    - "Mira, a mi en aquests moments em ve un i em diu 's�c de
    Democracia Nacional i hem de fer un pacte', �s que no el puc fer.
    No per res, �s que pol�ticament ens perjudica".

    - "En el nostre programa electoral suprimirem les zones blaves. Ja
    paguem els nostres impostos de circulaci�. A sobre, hem de pagar
    per aparcar el cotxe? Tampoc �s q�esti� que arribis tu i que
    estiguis tot el dia aqu�... Mitja hora, tres quarts per aparcar i
    tal, dues hores... Coses populistes".

    - "Hem arrencat, som a l'avi�. Tu hi vols pujar? �s un dir, no?
    Aquell que hi vulgui pujar, h�stia!, quants m�s siguem millor, i
    quanta m�s gent. Per� amagats, portant la ideologia guardada,
    m'entens? Perqu� si no, no triomfarem".


Respondre per correu electrònic a