Diari de Balears (4-5-05)
Gosar fer memòria
S'ha publicat (editorial 3i4) el llibre de Santi Vila Elogi de la memòria (records, silencis, oblits i reinvencions), que mereixé el premi Octubre d'assaig; i no en temptejaré la crítica, per la meva ineptitud indiscutible, però sí que faré partícep el lector d'una curiosa experiència suscitada per la lectura d'algunes parts d'aquest llibre. Vagi per endavant que la prospecció prèvia -amb el temps, solem fer-la abans de llançar-nos a qualsevol aventura espeleològica- no m'ha deixat dubtes sobre l'interès del llibre, que ja és a la pila de les lectures d'aquesta setmana. Santi Vila és un historiador que s'ha fet algunes preguntes essencials sobre història, memòria, memòria històrica, memòria lineal, memòria exemplar, memòria i present..., potser induït en part per la reflexió de l'historiador E. Hobsbawm, qui «admetia que la destrucció del passat, o més aviat la supressió dels mecanismes socials que vinculen l'experiència contemporània de l'individu amb la de les generacions anteriors, és un dels factors més característics i estranys del segle XX. (...) Els joves, homes i dones, d'aquest final de segle viuen instal·lats en una sort de 'present permanent', sense cap tipus de relació orgànica amb el passat del temps en què viuen». Paral·lelament, s'ha desenvolupat un ampli procés memorialístic arreu del món, d'especial volum i relleu en els casos de memorials d'aspectes concrets de les dues grans guerres, de l'Holocaust... En el repàs que fa Santi Vila a l'allau de material memorialístic, servidor tenia la sensació creixent que alguna cosa no em quadrava, de manera i forma que, abans que la discordància esdevengués neguit, vaig voler aclarir quin problema tenia respecte d'aquesta qüestió. No importa haver estudiat baix terra per comprovar una vegada més que llegeixes en un moment determinat i en un lloc concret: les vivències més immediates es presten a contrastar la informació i la reflexió que suscita la lectura, i, en aquesta situació precisa, em va caure la fitxa fatídica: aquí no ha arribat el corrent memorialístic posterior a la mort de Franco Bahamonde, el país ha quedat al marge de les grans operacions de recuperació, restauració i/o conservació de la memòria històrica, que ha quedat ancorada en el moment en què aquesta història només era permesa com a explicació de la victòria del colpistes i la instauració de la dictadura militar. Santi Vila ens descriu un paisatge -és menester llegir el llibre per saber fins a quin punt el panorama és d'una complexitat molt suggestiva- en el qual el nostre petit país no té cabuda: les entusiastes, lloables, algunes serioses, iniciatives per fer memòria no tenen el gruix ni la intensitat que es detecta en un corrent que passa molt prop de nosaltres i del qual ens n'arriba la remor. Per què uns pobles -ferraterianament- gosen voler poder fer memòria i altres no, per ventura seria una qüestió que Santi Vila podria mirar d'escatir en una futura actualització de l'obra, quan se'n facin necessàries noves edicions.
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
