|
Artur, ha estat una grata i emocionant sorpresa la
teva demanda d'informació: precisament vaig conèixer i tractar, essent jo
petit i adolescent en Miquel Tur Riera. Aquest home mun pare el va llogar un
grapat de vegades per tasques de picapedrer, i tenc el record d'haver-lo ajudat
a fer pasta, posar bloquets, etc. Ell vivia a la barriada de Es Viver, de
Ciutat, com la meva família, provinent de Santa Margalida. Almanco un
fill seu encara viu a Es Viver, i jo anava a escola amb una néta
seva.
Amb el tracte i xerrant amb ell, i ja amb la dèria
de la història, vaig descobrir que la peripècia personal d'aquest
home era una epopeia impressionant. Tenc una sèrie d'enregistraments en
cassette, d'entrevistes amb ell. L'anava a veure a ca seva i ens posàvem a
xerrar. Era un home auster, d'una memòria prodigiosa i d'unes conviccions com
una pedra. Parlava molt clar.
El gruix de les entrevistes amb ell el tenc
transcrit. El que dius és correcte: els anys vint va emigrar a l'Argentina. Era
d'una família amb molts de germans (alguns es varen instal.lar a l'Uruguay, a
Cuba i als EEUU, crec recordar). Arribat a l'Argentina treballà a plantacions de
blat de les Índies, i més endavant de cambrer, a Bons Aires. Començà a militar
en un sindicat anarquista (la PORA, en deia ell). Esclatada la Guerra Civil,
treballà en la col.lecta de doblers pel Govern de la República. Finalment és
decidir a venir a lluitar com a voluntari, a través de les Brigades Intercionals
(deia que havia fet el viatge amb uns voluntaris, com ell, txecoslovacs).
Desembarcaren a Amberes, i d'allà cap a Paris. Ell tenia el carnet de la marina
mercant, i la seva intenció era servir a la marina, emperò no ho pogué fer.
Crec recordar que deia que com que encara tenia la nacionalitat espanyola més
endavant serví dins l'exèrcit regular. Després de fer la guerra, i en el moment
de passar la frontera, deia que li varen proposar quedar a l'interior per
fer determinades accions de sabotatge, cosa que acceptà. No era
molt detellista en les accions concretes i fets de guerra.
Finalment, consell de guerra a Cartagena, del
qual pensava que no en sortiria viu. Periple per diversos camps de concentració
(Santander...) La condemna definitiva fou allunyament del seu lloc de residència
oficial o naixement, la qual cosa implicava que cap indret de l'illa d'Evissa
podia complir els requisits: s'instal.là a Mallorca, on es casà.
Treballà a la fàbrica d'adobs químics de March, a
Portopí (no en contava res agradable, del financer). Féu contraban amb barques.
Quan mun pare el va conèixer ja estava jubilat, emperò encara feia feinetes de
picapedrer.
T'enviaré tot d'una que pugui la transcripció de
les entrevistes, i de passada la compartiré amb tota la llista. Sempre he pensat
que era una gran injustícia que aquest home anònim no rebés els honors ni el
reconeixement de la societat per la qual va lluitar. Ara, a títol pòstum, trob
que encara podem entre tots fer honor a la seva memòria i treure profit de
la seva experiència.
Salut, fins ara, i una abraçada ben forta, des de
l'illa d'aquí devora.
Jaume Escales
----- Original Message -----
|
- Re: [memoriadelesilles] Cerca de persones Arturo Parrón
- Re: [memoriadelesilles] Cerca de persones Jaume Escales i Tous
- Re: [memoriadelesilles] Cerca de persones Emilià Páez
- Re: [memoriadelesilles] Cerca de persones Jaume Escales i Tous
