El Periódico de Catalunya (13-5-05)
ENTREVISTA // BORJA DE RIQUER, HISTORIADOR
"Cal tancar la ferida dels papers de Salamanca"
• L'expert afirma que aquella incautació va ser un robatori, i que el robatori no prescriu
|
|
|||||
Barcelona, 1945
Catedràtic d'Història Contemporània (UAB)
Especialista en catalanisme
Investigador incansable, és un reconegut expert en història del catalanisme, del franquisme, del segle XIX. Rigorós en les seves anàlisis, amè en els seus plantejaments, ha publicat infinitat de llibres i treballs. Va ser membre de la comissió d'experts que va dictaminar que els papers de Salamanca havien de tornar sense cap dilació a la Generalitat de Catalunya.
--¿Quan es concretarà la devolució dels papers de Salamanca?
--Quan s'aprovi definitivament la llei i es publiqui al BOE. Els fons de la Generalitat ja classificats, que componen 506 caixes, podrien venir immediatament. La resta de la documentació ha de ser reclassificada per localitzar els documents de particulars, d'entitats diverses. Una vegada identificats, copiats i traslladats a Catalunya, s'ha d'estudiar què se'n fa.
--L'ajuntament salmantí va tancar l'arxiu amb l'excusa de renovar el paviment circumdant.
--L'Ajuntament de Salamanca no té cap competència sobre aquesta documentació. És en un arxiu estatal del Ministeri de Cultura. Em nego a creure que l'alcalde de Salamanca pretengui vulnerar una llei aprovada al Parlament.
--¿Quin percentatge suposen els documents catalogats del total?
--És molt difícil saber-ho exactament. El que correspon directament a la Generalitat ve a ser un 2,5%.
--¿Com valora aquests documents?
--Signifiquen unificar tota la documentació de la Generalitat. El 1939, les tropes de Franco en van confiscar una part significativa. Com que aquesta institució perviu i té l'arxiu a Sant Cugat del Vallès, tornaran al lloc d'on mai haurien d'haver sortit.
--¿Era una necessitat política?
--Era una vergonya que aquest tema estigués pendent des de la transició, perquè la incautació va ser política. Hi havia, així mateix, una qüestió simbòlica: tancar una ferida de la guerra civil i del franquisme.
--I del dret a la propietat.
--Aquests documents no van ser mai cedits gratuïtament pels seus propietaris. Va ser un robatori, i el robatori no prescriu. Alguns afectats pensaven plantejar una querella contra l'Estat per usurpació de béns.
--¿Quedarà malparada la unitat de l'arxiu de Salamanca?
--Els arguments de tipus arxivístic que qüestionaven aquesta pretesa unitat parlaven d'una unitat suposada. ¿Quina unitat es pot invocar partint de la destrucció prèvia de la unitat d'altres arxius?
--¿Què passarà amb els documents de particulars i d'entitats?
--Aquest bloc és molt més dispers, perquè els incautadors no van tenir gaire criteri. Es van endur documentació del segle XIX, papers de particulars, cartes íntimes.
--¿Què va animar els incautadors?
--No pretenien fer cap arxiu, sinó buscar informació per procedir a la repressió dels considerats enemics del nou règim franquista. I van buscar noms i actuacions de persones i entitats considerades hostils. Prova d'això és que el mal anomenat arxiu de Salamanca no ha sigut mai ordenat amb criteris arxivístics.
--¿Amb quines pautes es va classificar?
--Senzillament les que van utilitzar els guàrdies civils i els policies que els anys 40 van omplir les fitxes.
--¿Incautació per a la delació?
--Delació per subministrar informació als tribunals, tant militars com civils, de la repressió. De Salamanca sortien expedients amb dades d'aquests documents per als consells de guerra i per a altres judicis.
--¿Va ser difícil l'acord al si del comitè d'experts?
--No, perquè crec que vam fer una feina exemplar. Vam realitzar un informe que conté una part inicial de caràcter històric, que explica de quins fons es tracta i com van anar a parar a Salamanca. Amb criteris clarament arxivístics, vam explicar la naturalesa d'aquesta documentació. Les tècniques de reproducció permeten deixar a Salamanca còpia digitalitzada de tot, amb la mateixa validesa que l'original. També vam fer un informe jurídic sobre els drets dels reclamants.
--No van aconseguir la unanimitat.
--Que no hi hagués cap vot en contra demostra que la proposta era sòlida. Un membre, nomenat per part d'autoritats salmantines, va explicar que estava una mica condicionat perquè se li havia indicat que no sortís cap paper. No va recolzar el dictamen, però no hi va votar en contra.
--El Govern va facilitar les coses.
--Ha demostrat un important canvi general d'actitud davant dels temes pendents de la guerra civil i del franquisme. Per tant, el mínim que es pot fer és replantejar una qüestió tan flagrant, perquè aquest robatori va violar la propietat dels vençuts.
Noticia publicada a la pàgina 12 de l'edició de 13/5/2005 de El Periódico de Catalunya
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
