=?iso-8859-1?Q?MEM=D2RIA=20HIST=D2RICA?= - HOMENATGE A FRANCESC DE B. MOLL - PRIMERA CRIDA A LA =?iso-8859-1?Q?RESIST=C8NCIA?= CONTRA EL PP FETA A MALLORCA =?iso-8859-1?Q?DESPR=C9S?= DE LES ELECCIONS DEL 25 DE MAIG =?iso-8859-1?Q?=2DPREG=D3?= INAUGURAL DE LA XXI FIRA DEL LLIBRE - L'ESCRIPTOR MIQUEL =?iso-8859-1?Q?L=D3PEZ=20CRESP=CD?= FA UNA CRIDA A LA =?iso-8859-1?Q?RESIST=C8NCIA?= CULTURAL - CONTRA LA =?iso-8859-1?Q?DESMEM=D2RIA=20HIST=D2RICA?= I DEFENSA DEL =?iso-8859-1?Q?CATAL=C0?=, EIX DE LA =?iso-8859-1?Q?RECORDAN=C7A?= DE L'OBRA DE FRANCESC DE B. MOLL

[Servei d'Informació Cultural - Illes]

 
 

 

MALLORCA -  MAIG DE 2003- PRIMERA CRIDA A LA RESISTÈNCIA CONTRA EL PP
FIRA DEL LLIBRE -L'ESCRIPTOR MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ FA UNA CRIDA A LA DEFENSA DE LA CULTURA CATALANA

Homenatge a Francesc de Borja Moll
 
 

 Voldria dedicar aquest breu parlament en la inauguració de la Fira del Llibre 2003 a una de les persones que més ha fet pels llibres i per la nostra llengua. En referesc evidentment a Francesc de Borja Moll. En la campanya del centenari del naixement a Ciutadella (Menorca) de Francesc de B. Moll, els organitzadors han escrit: "De les múltiples raons que hi ha per celebrar una efemèride, com el centenari del naixement de Francesc de Borja Moll, en podríem destacar tres. Per una banda, hi ha la necessitat de transmetre a les joves generacions qui fou i quin significat va tenir l'obra del filòleg menorquí; en definitiva, que el nom de Francesc de Borja Moll els soni a alguna cosa més que a un nom d'institut, d'una plaça o d'un carrer.
 'Una segona raó, seria, en el nostre cas, per a la gent que tal vegada ha tengut la sort de conèixer-lo o per a les persones que varen ser els seus coetanis, una bona oportunitat per actualitzar el significat de la seva obra i per evitar que aquest nom es conservi més o menys 'immortalitzat', sovint 'fossilitzat', dins el rerafons de la memòria.
 'Finalment hi ha una tercera raó que, segurament, és més important que les anteriors: es tracta d'aprofitar l'avinentesa perquè aquelles coses per les quals el recordat va ser distingit prenguin un nou impuls. De res no serviria retre un homenatge a Francesc de Borja Moll si això no comporta, com a mínim en els seus objectius, una embranzida per a la recuperació de l'ús social de la llengua catalana".
 Francesc de B. Moll ens ha ajudat a servar la paraula i, també, l'esperit de lluita en un uns temps foscos. Ara mateix, malgrat els avanços que s'han fet en el camp de la nostra normalització lingüística i cultural ens cal tenir sempre present l'esperit de resistència contínua del nostre gran filòleg. No fa gaire, des d'aquest mateix indret, el poeta i amic Antoni Vidal Ferrando parlava de la difícil situació en la que encara es troba la nostra cultura. Deia l'escriptor de Santanyí: "No vull seguir amagant el meu dolor per una llengua que veig amenaçada, no tant pels adversaris com per la nostra indolència i pels excessos del temps. Hem sabut sobreviure a una terra malmesa per estigmes històrics com el colonialisme, la pirateria, la misèria, els dominis senyorials, les crisis demogràfiques, l'autoconsum o l'emigració. Les assutzenes del benestar econòmic han vengut a florir dins els vells sementeres de ravenisses i cugula. El preu pot haver estat la desmemòria, i la cendra que plana sobre els nostres signes d'identitat".
 I, per esbandir la cendra que encara plana sobre els nostres signes d'identitat res més poderós que l'obra vital, gegantina de Francesc de Borja Moll. Vet aquí docs, els motius de pes per dedicar aquestes breus paraules a la memòria de qui ha tant ha fet pel llibre, per la nostra cultura, per l'espandiment de l'esperit de la persona.
 L'any 1962, en la col·lecció "Les Illes d'Or", Francesc de B. Moll editava els Rudiments de gramàtica normativa per a ús dels escriptors baleàrics. Un llibre que, juntament amb el Vocabulari mallorquí-castellà (Palma, 1965) del mateix Francesc de B. Moll, editat, com l'anterior, a la seva editorial, va ser bàsic en el descobriment dels fonaments del català normatiu i amb un inicial contacte amb la cultura catalana de les Illes per a molts dels escriptors de l'anomenada generació dels anys setanta.
 Cal dir que aquest llibre era la represa de Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics, una gramàtica fabriana que Moll havia reixit a publicar el 1937, en plena guerra i en plena persecució lingüístico-cultural; un autèntic miracle, doncs, tot i que, evidentment, fou, si no l´últim, un dels últims a aparèixer legalment en català a la Mallorca ocupada.
 Si ara hagués de fer recompte dels meus deutes (i de molts d'escriptors de la meva generació) amb la feina de Francesc de B. Moll, no bastaria un llibre sencer.
 Quins són els nostres primers contactes juvenils amb la vida i obra del gran filòleg ciutadellenc? En els anys seixanta, amb la lectura de les Rondaies mallorquines per Ràdio Popular, ens apropava al més important de la imagineria popular del nostre poble, a la riquesa de la nostra llengua. Aquelles rondaies, llegides a començaments dels anys seixanta per l'equip de col·laboradors que va poder reunir el prestigiós filòleg, tengueren una importància cabdal en la preservació del nostre llegat cultural.
 En aquells inicis dels anys seixanta, nosaltres ja érem, com a corresponsals de Ràdio Espanya Independent, en plena activitat política clandestina contra la dictadura franquista. I, cap a finals dels seixanta, l'OCB, fundada per Francesc de B. Moll, ja és una "tapadora" de les més variades formes d'intervenció cultural antifranquista de les Illes. En els inicials cursets de llengua i literatura catalana, els primerencs militants antifeixistes dels anys seixanta entràvem en contacte amb el que, a poc a poc, seria, també, la fornada dels joves esquerrans de la transició. L'OCB és, en aquell temps, un dels principals llocs de trobada "legal" dels homes i dones que, d'una manera o una altra, lluiten per la democratització de la nostra societat. Paper que, d'una altra manera, també acomplien entitats com el Cineclub Universitari o les Aules de Poesia, Teatre i Novel·la organitzades pel nostre coratjós amic, l'incansable lluitador i dinamitzador cultural Jaume Adrover.
 El paper de l'Editorial Moll, de Llibres Mallorca, l'àmplia activitat del senyor Francesc desplegada en tots els camps de la societat amb l'Obra Cultural inclosa, són els fonaments que ajuden a enfortir el nostre renaixement cultural després de l'ensulsiada de la guerra. L'Obra Cultural Balear és també, l'indret on (com hem explicat una mica més amunt) les naixents organitzacions polítiques de les Illes, essencialment marxistes, troben aixopluc i una ajuda. L'Obra Cultural Balear ens servia com indret "legal" de reunions clandestines, com a cobertura de mil muntatges que sota l'excusa culturalista eren les primeres activitats antifeixistes d'aquell final de postguerra.
 Fins i tot els Cursets de Català i de cultura catalana eren, també, "escola de quadres" dels partits d'esquerra mallorquins.
 En els cursets de Català (que també ho eren d'història i de literatura catalanes) intervenien, donant-nos les seves inigualables lliçons, Francesc de B. Moll, Aina Moll, Josep M. Llompart, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Maria Barceló...
 La continuació de la gran obra interrompuda de mossèn Alcover, el Diccionari català-valencià-balear, és una de les fites més importants en la nostra història pel que fa a la preservació de la llengua catalana. No hem d'oblidar, tampoc, que, entorn de la represa de postguerra, l'Obra del Diccionari (a Mallorca des del 1949, a València des del 1951, etc.) constituí una autèntica plataforma unitària de reconstrucció nacional dels Països Catalans, molt modesta per les circumstàncies, és clar, però important com a nucli de reagrupació de supervivents, de divulgació i conscienciació envers el poble en general i les noves generacions en particular, etc., etc.
 Quasi la totalitat d'escriptors mallorquins ens hem alletat amb el material sortit de l'Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de "Llibres Mallorca" en els anys seixanta i setanta. L'Editorial Moll ens fornia d'altres llibres, bàsics per a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes d'una terra trepitjada pel feixisme. Pens ara mateix en l'imprescindible llibre de Josep M. Llompart La literatura moderna a les Balears, que Moll va editar l'any 1964, i en tots aquells llibrets de la col·lecció "Les Illes d'Or" que ens permeten conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que per a la nostra formació d'escriptors tengué poder fruir, en plena dictadura franquista, enmig de tants silencis i prohibicions culturals, de llibres com Comèdies, I de Pere d'A. Penya, La minyonia d'un infant orat de Llorenç Riber; L'Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover; Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés; Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L'amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L'hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, una apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l'existència d'un Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: "Tractant-se de l'obra d'un lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i l'ordre, l'estil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec. Això fa que la seva biografia alcoveriana sigui d'una amenitat insuperable i s'apoderi completament, des de les primeres pàgines, de l'atenció del lector".
 La tasca d'editor de Francesc de B. Moll duta a terme en els anys de la més fosca repressió franquista (el quadrienni 1949-1952) és fonamental per a anar creant els fonaments de la represa culturals dels anys seixanta. Alhora que la titànica capacitat de feina de Francesc de B. Moll prosseguia la tasca del Diccionari i s'anaven publicant les Rondaies de mossèn Alcover, la col·lecció "Les Illes d'Or" arribava al número 50. Els eixos de la feina cultural d'aquest quadrienni, en paraules del mateix Francesc de B. Moll, eren els següents (vegeu Els altres quaranta anys. pàg. 128): "1ª, demostrar que, a més de les rondaies, es podien llegir en mallorquí altres coses, que eren poesia, teatre, novel·la i assaig, o sigui, les quatre branques bàsiques d'una literatura;
 '2ª, mantenir i escampar les obres dels grans autors, alguns dels quals eren coneguts de molt abans però poc divulgats (com Costa i Llobera, Joan Alcover i Miquel Sants Oliver) i altres que eren pràcticament inèdits (com Salvador Galmés i Ruiz Pablo).
 'i 3ª, donar a conèixer els autors vivents i els valors nous, que eren el ferment i l'estímul de la continuïtat: aquest era el cas de Guillem Colom amb Cançons de la terra, de Marià Villangómez amb Terra i somni, de Joaquim Verdaguer amb Tres històries ferestes, de Joan Bonet amb Els nins, de Llorenç Moyà amb La bona terra, de Llorenç Villalonga amb La novel·la de Palmira, de Gafim amb Tres viatges amb calma, de Blai Bonet amb Entre el coral i l'espiga, i de l'Antologia col·lectiva de poetes de postguerra amb comentari de Manuel Sanchis Guarner".
 Aquest va ser l'inici de la represa. Antoni Vidal Ferrando finia el seu parlament de fa uns anys amb aquestes sentides paraules: "Que tots aquells que, a partir de Llull, s'han sumat a l'estela del patrimoni cultural de les Illes no hagin hagut de morir dues vegades; una físicament i, l'altra, a dins els nostres cors. Hi ha una cosa que em pesa i que m'angoixa: que els fills dels meus fills puguin arribar a residir en aquesta terra com a turistes. Perquè en voler guaitar a dins ells mateixos, només hi trobaran desolació, ciment, perplexitat".
 I és contra aquesta desolació, contra aquet ciment, contra aquesta perplexitat que lluita de forma contínua Francesc de B. Moll. Ell va ser qui més va fer per finur amb la desmemòria i la cendra que planava sobre els nostres signes d'identitat.  (Miquel López Crespí)

-----------------------------

 Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca 1946) és novel·lista, autor teatral, poeta, historiador i assagista. L'any 1968 l'escriptor començà les seves col·laboracions (especialment literàries) en la premsa de les Illes: Diario de Mallorca, Última Hora, Cort...
 Col·laborador dels suplements de cultura dels diaris de les Illes, Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles dedicats a la literatura i la història de Mallorca. Actualment té diverses seccions fixes a diaris i revistes. Entre 1996 i 1998 va publicar més de dos-cents articles referents a la història de Mallorca en el Diari de Balears. D'ençà 1999 ha escrit centenars d'articles en català en El Mundo-El Día de Baleares. Durant molts d'anys portà la secció d'entrevistes del suplement de cultura del diari Última Hora i de la revista de l'Obra Cultural Balear El Mirall.
 D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de quaranta llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel·la i assaig entre els quals podríem destacar: Necrològiques (narrativa); Notícies d'enlloc (narrativa); Crònica de la pesta (contes); Estiu de foc (novel·la); L'Antifranquisme a Mallorca 1950-1970 (memòries); L'amagatall (novel·la); Cultura i antifranquisme (assaig); El cicle dels insectes (poesia); Vida d'artista narrativa); Històries del desencís (narrativa); La Ciutat del Sol (narrativa juvenil); Punt final (poesia); No era això: memòria política de la transició (assaig); Acte Únic (teatre); El cadàver (teatre); Núria i la glòria dels vençuts (novel·la); Revolta (poesia); Rituals (poesia); Estat d'excepció (novel·la); Temps i gent de sa Pobla (història local); Breviari contra els servils (narrativa); Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (assaig); Temps Moderns: homenatge al cinema (poesia) i Antologia (1972-2002) (poesia).

En cas de no voler rebre els nostres comunicats enviau un missatge a: [EMAIL PROTECTED]