----- Original Message -----
Sent: Wednesday, June 08, 2005 12:55 AM
Subject: "Una sinuosa línia dinàstica". Planas i Sanmartí. DM. 6/6/2005

Diario de Mallorca.
TRIBUNA  

Una sinuosa línia dinàstica


PLANAS I SANMARTI

Francisco Franco decidí que l´Hereu de la Corona espanyola, Don Juan de Borbón y Battemberg, no fos Rei d´Espanya, ni quan el dictador vivia ni després de mort. Trencà la qüestió dinàstica i creà ni més ni manco que un Principat: el d´Espanya. Don Juan Carlos de Borbón acceptà un títol principesc de les mans del dictador, ser el seu hereu i saltar-se l´ordre natural de la successió Reial que corresponía a son Pare. Tot automàticament: sense transició. En dos dies. Dit i fet. Molt després, fracasat un intent de perpetuar un franquisme sense Franco, amb un ploraner Arias Navarro incapaç de tibar les regnes de la situació, una Constitució que era una mena de "pack" d´oferta tot inclós, fou aprovada per una ciutadania encara amb por dels tancs de l´Exèrcit -Milans del Bosch-, el "bunker" franquista -Girón-, els tecnòcrates de l´Opus -López Bravo-, l´extrema dreta -Piñar-, el sindicalisme vertical -Ruiz Solís-, l´Església católica integrista -Guerra Campos- i la resta de forces que havien fer costat i donat suport a la dictadura: jutges (recorden el TOP?), policies, guardies civils, falangistes, terroristes d´Estat, pistolers de la dictadura (la matança d´Atocha) i tots aquells que adoraven la dictadura i odiaven la democràcia.
No resultà estrany, idó, que entre tornar al proppassat o encetar una època democràtica, la Constitució fos aprovada no com la Carta Magna ideal sinó com la única posible. També cal recordar que els bascos li digueren no. Els monàrquics de bon de veres, emperó, continuaven considerant Don Juan de Borbón com el legítim Rei d´Espanya i, en privat, així el tractaven. Per més que no sigui monàrquic, he d´acceptar que el més gran servidor de la dita transició fou Don Juan de Borbón quan, en un gest de sacrifici personal, cedí tots els seus drets -com el de ser Rei d´Espanya- al seu fill Don Juan Carlos, que ostentava -ostentava- aquest títol màxim. Així el legitimava i tancava tota possibilitat d´escisió entre els monárquics i de conflicte. Així, la succesió quedà d´aquesta manera: Alfonso XII, el seu fill Alfonso XIII, -Franco es botà Don Juan- i Don Juan Carlos de Borbón.

Espanya, per tant, té un rei besnét del rei, nét de rei, però no fill de rei. I tot, perquè així ho volgué un dictador militar, responsable màxim d´una tràgica guerra civil. I la majoria d´espanyols. Inclosos els que es deien monàrquics. Jo sóc respectuós amb els resultats que dónen les urnes en democràcia. Però recordin que, quan anarem a votar sí o no a la Constitució, al país no hi havia democràcia. Només és un detall. Ara hi ha gent assenyada que assegura que, en aquest moment, sí hi ha democràcia. Per fer via no ho discutiré. Diguem que sí. I ara Espanya té un rei i un hereu que, ja casat, espera un fill. Que pot ser nin o nina. Per la vigència de la Llei Sàlica, al dia d´avui, si és nin podrà ser rei, però si és nina, no. I aquesta absurda discriminació de sexes no agrada, de manera que els anomenats pares de la pàtria l`hauràn d´arreglar al Parlament espanyol.
Però vet ací que, només anunciar la Casa Reial que la Princesa d´Astúries està prenyada, el Rei i el seu hereu, sense que ningú no els demanàs res, s´apressaren a dir que no hi ha cap urgència per a modificar la Constitució i anul.lar la Llei Sàlica. Tothom interpretà que pare i fill ja saben que el fetus és mascle i, per tant, el nadó podrà ser hereu de la Corona com a primogènic i mascle. Cosa, per cert, que han estat els seus avantpassats manco el seu senyor avi. Perquè, vegem: si no hi ha pressa, vol dir que es pot esperar el nasciturus tranquilament. Si fos nina, la llei que s´aprovàs posteriorment hauria de tenir efectes retroactius. Sí, però, fins quan? Fins immediatament abans del naixement de la primera filla de Don Felipe de Borbón o de la primera -i segona- filles de Don Juan Carlos? La nounada seria hereva en primer terme o ho seria Doña Elena de Borbón?
La Llei hauria d´excloure, expressament Doña Elena -i, per tant, el seus fills i filles- i Doña Cristina i la seva descendència? En quin lloc restaria Don Felipe si la nova llei tengués efectes retroactius? Què en diuen, de tot això, els experts, els monárquics estrictes i els constitucionalistes (no Aznar i Fraga, sinó els especialistes en dret constitucional)? Si Doña Letizia pareix un nin, la reforma constitucional pot esperar dues generacions. Si és nina, hi haurà un poc més de pressa i dits per resoldre els problema sense massa mullader. I, ara, si em prometen que no s´ho prendràn com una broma de mal gust, sinó com una reflexió respectuosa, els vull plantejar, en aquest fil argumental de la successió a la Corona, una possibilitat -no una probabilitat- certa: què passaria si un hereu o hereva són homosexuals? Podrien ser reis o reines? Podrien casar-se? Què passaria amb la descendència: Adopcions? Mares o pares de lloguer? Un altre alteració de la línia dinàstica perquè regnin els nebots o nebodes?

No, no és cap acudit de mal gust. És un càlcul de possibilitats que dóna la nova realitat i les noves lleis aprovades i, per aprovar, que també afecten i afectarien la Familia Reial espanyola. Si creuen que això són especulacions sense sentit, preguntin-se si fa poc més d´un any, creien que una senyora divorciada es casaria pel rite de l´Església Catòlica amb el Príncep Felipe de Borbón. Els deix pensant seriosament en tot això.

MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES BALEARS 
Pàgina web:
http://www.memoriadelesilles.org 
Per enviar un missatge a totes les companyes i companys:
mhib@memoriadelesilles.org
Per llegir missatges anteriors:
Per consultar una agenda d'actes previstos:
http://www.araisempre.org 
Per deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes de
funcionament:
[EMAIL PROTECTED]
_______________________________________________
Mhib mailing list
Mhib@memoriadelesilles.org
http://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib

Reply via email to