Diari de Balears (14-6-05)
Salamanca, dissabte passat
Dissabte, 11 de juny. El Repòrter Tribulete per tal de justificar la seva fama (El Reporter Tribulete/ que en todas partes se mete), va desplaçar-se a Salamanca. Volia deixar testimoni de la manifestació convocada pel batlle, senyor Lanzarote, sota el lema: «por la unidad, por nuestros valores, por nuestra historia común, por nuestra dignidad». Tribulete en va fer una síntesi per al seu bloc de notes: «A los catalanes que los zurzan». A continuació va entrar al casino dels ramaders de brau que és, en paraules de Pepe Blanco, «donde habita el señorío». Era l'hora del vermut, i no hi faltava ningú de pes. Tribulete va voler saber que n'opinaven ells, els senyorots i terratinents, de tot plegat. «¿Lo de los papeles? Una catástrofe sólo comparable a la pérdida de las colonias», va respondre-li un, amb veu pausada, de «castellano viejo». Un altre va assentir: «Desde el 98 no se había producido una pérdida tan irreparable para España». Un tercer, més jove i nerviós, va posar el dit a la llaga. «Además -va denunciar-, es que en Barcelona no nos quieren dar toros». I va reblar el clau amb una pregunta: «¿Es que los catalanes van a ser diferentes del resto de los españoles?» La conversa es va generalitzar, i un vell va recordar que Serrano Suñer volia repoblar, el trenta-nou, Catalunya amb espanyols de distintes províncies. «Si Maragal es español, y afirma que lo es, que regale entradas para los toros a los niños del horfanato», va proposar algú. «Caró necesita un Millán Astray que lo baje a la arena como a los rojos de Badajoz», va comentar un jove que tot seguit va matisar que, ell, del passat, no en volia saber res de res, perquè pel fet d'haver nascut el setanta-cinc podia considerar-se demòcrata de tota la vida. De sobte, va produir-se un moment d'excitació. Algú havia afirmat que Fraga viatjava de Santiago cap a Salamanca per participar a la manifestació. «Ya fuera mejor que se nos sumara la Brunete», va afirmar un ramader amb força sentit comú. «¡La calle es mía!», diuen que afirmava, Fraga, sabedor que el seu èxit a les eleccions gallegues depèn de la capacitat de convocatòria del Partit Popular en el rosari de manifestacions que ha encapçalat i encapçalarà d'aquí a diumenge sota la consigna de salvar Espanya, etcètera, etcètera. Finalment, don Manuel va perdre l'autocar. Feia una becaina i no va adonar-se que la seva gent partia. No cal dir que va ésser un contratemps per als organitzadors, perquè amb vista als personatges que havien promès la seva assistència a la primera fila, Fraga representava la tolerància i el tarannà democràtic de la dreta. Acebes era un dels que la sportava, la pancarta. Ja em direu! A més a més hi havia gent de pertot. Tribulete no va veure cap representació balear i va marcar el telèfon de Marieta Salom, a Madrid. Si algú d'aquí hi havia d'anar, era ella. «Estic esperant ordres de n'Eduardo Saplana -va respondre-. I des de protocol encara no m'han especificat si, en el cas d'anar-hi, he de dur mantilla i peineta». Va insistir, Tribulete: «Això vol dir que vostè comparteix el motiu de la manifestació?» La resposta: «Com tots ets inqueros. Tothom, a Inca, està amb sos papeles». No parlaren de res més. A Maria Salom l'esperava el perruquer per fer-li la permanent, perquè en dissabte, ja se sap, si no hi ha manifestació, hi ha sopar. I Tribulete havia de sortir al carrer, perquè per als espanyols s'acostava l'hora de plantar cara a Zapatero i a Catalunya. Va apuntar, Tribulete, al seu bloc de notes: el temps no passa. Sembla que som a una de les concentracions de la Plaza de Oriente. Hi havia infinitat de banderes espanyoles. I també de pancartes. Una deia: «Carmen Calvo al paredón». (Anotació de Tribulete: els manifestants no xiulen els impresentables que l'exhibeixen). Una altra: «Carod esta es tu casa». I sobre les lletres hi havia un fèretre pintat. (Tribulete escriu: la policia no la retira). Segons Tribulete, els manifestants mostraven signes d'una gran agressivitat. Cridaven. Cridaven molt. La cridòria va arribar al seu punt culminant a l'hora dels parlaments. Alfonso Ussia va desbaratar la multitud, sobretot en dir allò de «sépalo señora Carmen Calvo, sépalo señor Jesús Caldera, sépalo Carod Rovira o como se llame!». Insinuava, el senyor Ussia, que els orígens familiars del líder d'ERC no són clars? No ho sé. En qualsevol cas, la multitud va vibrar com mai. Tribulete en va deixar constància al seu bloc. I va afegir, a peu de pàgina: «No hay nada más fecundo que la ignorancia. Ortega». Una vegada acabada la festa, Ángel Acebes va creuar-se, sota els pòrtics de la plaça, amb un home amb barbeta en forma de boc, ulleres d'intel·lectual i mirada esquerpa. Unamuno va assenyalar-lo amb l'índex de la mà dreta mentre li espetava: «venceréis, però no convencereis». Acebes va interpretar aquestes paraules com un elogi. «Si lo dice por lo de Galicia, vale», li va respondre. I va afegir: «A eso aspiramos. Al fin y al cabo, convencer no es lo primordial».
Llorenç Capellà, escriptor
_______________________________________________ Mhib mailing list Mhib@memoriadelesilles.org http://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib
