L'ARTICLE DEL DIA
AMOS DE L'ESPANYA ETERNA
? La manifestació de Salamanca ha estat una irresponsabilitat, un insult. El PP només busca crispar
|
|
||
Escriptor
Es pensen que són els amos i propietaris d'Espanya. Són superbs. No admeten mai haver-se equivocat ni entonen mai un mea culpa (la culpa és sempre dels altres). El vell masclista Manuel Fraga recorda el vell masclista Camilo J. Cela (que tan encantat estava amb ells): no pot obrir la boca sense insultar les dones, i fins i tot ha demanat a Déu i a Santiago Matamoros que tinguin la bondat d'acudir en suport seu aquest cap de setmana.
Per pobles i llogarets, com en els millors temps franquistes, els autobusos van recollint els incondicionals per a qualsevol manifestació convocada pels seus caps, sigui quin sigui el motiu; els periodistes addictes hi corren obedients amb la ploma carregada de verí i de bava; i un es pregunta si algun dia aquest país tindrà per fi una dreta dialogant i raonable.
Salamanca. Jo he passat 40 anys de la meva vida bellugant manuscrits i diaris. I puc dir per experiència que no hi ha res de tan fràgil com les pàgines d'un diari, res de tan permanentment en perill com un manuscrit. Fins i tot la intensa emoció que genera la investigació pot comportar un risc, i jo mateix, ho confesso aquí, he fet malbé sense voler, perquè anava massa de pressa, més d'un full imprès. Avui tot això ha canviat i ens trobem en el regne del microfilm i de les còpies digitals.
Els estudiosos ja no podem recórrer a la "versió original" d'El Sol, l'Heraldo de Madrid, el Diari de Barcelona o el Defensor de Granada --cito quatre diaris amb els quals he treballat intensament--, sinó que ens hem de conformar amb la consulta feta a la pantalla. Pel que fa als manuscrits, les còpies digitals són tan extraordinàriament fidels que en general tampoc fa falta veure l'original, i encara menys tocar-lo. Actualment estic desxifrant els manuscrits d'Antonio Machado editats fa poc en facsímil per la Institució Fernán González de Burgos. Fins al moment no he trobat cap problema que faci necessària la confrontació amb els originals. Millor per a ells i millor per a mi.
¿Per a què, doncs, tants autobusos plens de gent que no han trepitjat mai un arxiu ni saben res d'hemeroteques, manuscrits ni còpies digitals? En el fons estem davant del sempitern anticatalanisme de la dreta central. Com recordàvem aquí fa uns mesos, solament es tracta d'una part mínima del contingut total dels documents arxivats a Salamanca, potser un 3%.
En el nou Centre Documental de la Memòria, establert a la mateixa ciutat, hi haurà còpies digitals de tots aquests papers i estarà garantit l'accés, si és necessari, als originals a Barcelona. ¿On és, doncs, el problema?
¿COM ÉS possible que el Partit Popular no ho vulgui entendre? Ah, ¡però si ho entén perfectament! La qüestió és manipular i tergiversar la realitat, provocar crispació, sembrar la zitzània, atiar com sigui l'hostilitat cap a l'actual Govern i presentar la devolució, decidida després d'haver escoltat l'opinió dels experts, com un atemptat més contra la sagrada unitat de la nació. Al contemplar les imatges de la manifestació de Salamanca he sentit autèntica vergonya aliena i he pensat en Josep Piqué.
El senyor Piqué, a qui no tinc el gust de conèixer (i ho lamento), fa temps que recolza la decisió que advoca pel retorn a Catalunya dels documents que legítimament li pertanyen. Chapeau. Enhorabona. M'imagino que aquests dies l'afer li deu estar causant més d'un maldecap a l'exministre, perquè haver d'aguantar coreligionaris com els seus --els propietaris de l'Espanya eterna-- deu ser un os dur de rosegar per a un català culte i intel.ligent amb una visió serena de les complexitats nacionals.
La manifestació organitzada pel seu partit a Salamanca ha empitjorat indubtablement les relacions entre Catalunya i la resta del país. Si jo fos català, seria, després de Salamanca, un català més nacionalista. Ha estat un error, una irresponsabilitat, un insult. I afirmar que la resolució del Govern és fruit del "xantatge" exercit per Esquerra Republicana de Catalunya constitueix un altre insult. Es tracta, senzillament, de fer justícia, de respectar els drets dels altres, en aquest cas dels catalans.
I ARA ELS toca als gais, una altra obsessió per a tots aquells que es proclamen tan defensors de la fe catòlica. El dolent segueix sent el Govern socialista, que s'atreveix a beneir el matrimoni contra natura d'éssers humans del mateix sexe, i tot plegat amb la intenció no confessada d'anar minant les bases de la família espanyola.
¿Què hi tenen a veure els matrimonis homosexuals amb la famí- lia espanyola? Doncs res. ¿Quin possible interès hi podria haver per part del Govern a danyar les persones heterosexuals que volen viure juntes i procrear? Cap. L'homosexualitat és normal per als que són homosexuals, i es dóna fins i tot entre altres animals. No es tracta de cap malaltia, malgrat que durant segles s'ha perseguit amb una fúria indicible. ¿Que no ho sap això el Partit Popular? ¿No seria hora ja que l'Església deixés en pau els gais i s'ocupés a fons, per exemple, dels milions i milions de nens famolencs i malalts que hi ha al món? L'Església no ha condemnat mai la pena de mort. Més encara, al carregar contra l'ús del condó l'ha estat imposant metòdicament. ¡Que fàcil per als bisbes, negadors de la seva pròpia sexualitat, predicar l'abstinència per als altres!
Entre les files del Partit Popular hi ha, inevitablement, una minoria d'homosexuals. A veure si tenen el valor de manifestar-se com a tals i, així, contribuir a fer que tot el país s'assossegui.
Noticia publicada a la pàgina 7 de l'edició de 6/16/2005 d'El Periódico de Catalunya
--
___________________________________________________________
Sign-up for Ads Free at Mail.com
http://www.mail.com/?sr=signup
Powered by Outblaze
_______________________________________________ Mhib mailing list Mhib@memoriadelesilles.org http://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib
