|
Diari de
Balears. 14 de juny de 2005
Esporles
Antoni Marimon, historiador
En l'evolució política dels pobles de Mallorca, en el segle XX, es poden distingir, en general, dos models. Per una banda, tenim aquells municipis on el predomini conservador és aclaparador, com Valldemossa, Muro o Sant Joan, per esmentar només alguns exemples de diferents comarques. Però també existiren un cert nombre de municipis, entre els quals hi havia els més poblats, amb una major pluralitat política i una presència relativament important de les esquerres. És en aquest segon grup on podem ubicar el municipi d'Esporles, que el 1900 tenia 2.953 habitants i el 1960, 2.710. En aquest cas concret, un fet diferencial a tenir en compte és la importància de la industrialització. Com ha explicat Joana Maria Escartín, a partir del 1880, començà a créixer una indústria fonamentada en les fàbriques de flassades de llana, que aprofitava els abundants recursos aqüífers i una mà d'obra nombrosa. A l'inici del s.XX, es va anar consolidant un incipient moviment obrer, amb societats en els sectors del tèxtil, la construcció i el camp, que s'agruparen en la Federació Obrera d'Esporles. Pel que fa a la política municipal, sota la Restauració es mantengué el predomini conservador, sens dubte amb l'ajut dels mètodes caciquils, però ja aparegueren alguns regidors republicans i, amb el temps, socialistes. Així, el 1903, fou elegit regidor el republicà Joan Serra Güell i, el 1913 i el 1915, també triomfà un regidor republicà. En canvi, el 1920 i el 1922 foren els socialistes els que aconseguiren un edil, fet poc freqüent aleshores. Després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, en els comicis municipals d'abril del 1931 varen esser elegits 5 socialistes, 2 republicans conservadors, tres liberals i un monàrquic conservador. Així, Esporles fou, amb Montuïri, un dels pocs pobles on triomfaren les esquerres. També són significatius els resultats dels comicis a Corts de juny d'aquell mateix any, on la coalició republicanosocialista quasi quadruplicà els vots dels candidats centristes i conservadors. Dos anys després, Esporles fou un dels pocs municipis illencs on guanyaren les esquerres, si bé per un marge relativament estret, ja que es seu candidat més votat rebé 771 vots per 611 el conservador amb més sufragis. En canvi, el febrer del 1936, els candidats de la coalició de dretes s'imposaren ja que el seu candidat més votat rebé 919 vots per 826 del Front Popular, que a Esporles era format pel PSOE, UGT, les Joventuts Socialistes i Esquerra Republicana Balear. Significativament, tant el 1931, com el 1933 i el 1936, el candidat esquerrà més votat a Esporles fou el socialista Alexandre Jaume. Antoni Marimon Riutort, historiador MEMÒRIA HISTÒRICA DE LES ILLES
BALEARS
Pàgina web: http://www.memoriadelesilles.org Per enviar un missatge a totes les companyes i companys: mhib@memoriadelesilles.org Per llegir missatges anteriors: - Des del 25 de maig de 2005:
http://www.mail-archive.com/mhib%40memoriadelesilles.org
- Fins el 25 de maig de 2005: http://www.mail-archive.com/memoriadelesilles@www.softcatala.net Per consultar una agenda d'actes
previstos: http://www.araisempre.org Per deixar de rebre el correu, començar a rebre'l, per enviar dades per la pàgina web, i per dubtes de funcionament: [EMAIL PROTECTED] |
_______________________________________________ Mhib mailing list Mhib@memoriadelesilles.org http://lists.memoriadelesilles.org/mailman/listinfo/mhib
