El lun, 18-02-2002 a las 16:31, Miquel Vidal escribió:
Regla pràctica: posarem per quan en castellà diuen por i posarem per
a quan en castellà diuen para, **menys en un cas**: quan para
equivalgui a a la locució AMB LA INTENCIO DE - llavors posarem per.
Per exemple: Vinc per veure'l, Treballa amb programari lliure
per guanyar-se la vida, La nostra anada a Boston per visitar Stallman i
el MIT, si voleu contactar per oferir ajuda, etc. (en castellà seria
para en aquests casos).
De tota manera, hi ha molta literatura filológica sobre l'ús de per i
per a. El gran Joan Coromines proposava que l'ús de per a fos optatiu i
poder fer servir sempre per davant d'infinitiu (a l'estil del català
oriental, que era el seu dialecte), i aixi no hi havia confusió... En tot
cas i quan dubteu davant d'infinitiu, poseu per en lloc de per a: IMHO
és millor -més genuí català- equivocar-se en aquest sentit (és la meva
opinió, és clar).
Jaja, ja he vist que hi ha varietat de criteris en aquest assumpte i que
de segur que ha creat llargues discussions entre els lingüístes. Jo per
la meua banda he trobar un parell de regles a la gramàtica d'en Carles
Salvador que poden ser orientatives i queda prou clar el tema:
392. S'usa 'per' davant d'infinitiu quan expressa alhora el motiu i
l'objecte d'una acció expressada per un verb anterior.
EX: Hem vingut PER veure el malalt.
395. S'usa 'per a' davant d'infinitiu amb sentit de finalitat si aquest
depén d'un substantiu o adjectiu, o d'un verb que no siga d'acció
voluntaria.
EX: No tenien aigua PER A apagar el foc.
Aquest vi no és bo PER A beure.
No aprofita PER A fer res.
Esperit de vi PER A cremar.
Estic d'acord en que si hi ha dubte raonable és més probable que siga
PER que no PER A. Només és una altra opinió.
La resta dels canvis que se m'havien passat per alt ja els he corregit i
enviar a Jordi.
--
Marc Climent - marclial-yahoo-com
KRLSN - kirie99-hotmail-com
\/
