Aquest és un èxit, com diu el Xavi, de la democràcia en el sentit més
popular i ens n'hem d'alegrar tots. Segurament hi ha molta gent que ha
fet molt per arribar al dia d'avui, molta d'anònima, però jo voldria
felicitar a la persona que m'ha servit de contacte amb tota aquesta
problemàtica i que me l'ha fet arribar amb tota la dedicació que ha
calgut, aportant el seu granet de sorra: moltes gràcies Xavi per la teva
feina sense la qual jo, ara mateix, seria una mica més ignorant.
Robert Garrigós i Castro.
Xavi Drudis Ferran wrote:
Avui el ple del Parlament Europeu ha rebutjat la directiva
de patents de programari en segona lectura, per 648 dels 729 escons (89%
dels escons, 95 % dels vots).
En resum això representa el final d'una història que per sobre seria:
L'Oficina de la Patent Europea (OPE) va anar desviant-se de la
llei que diu que no es poden patentar com a tals els programes
d'ordinador i va anar concedint patents de programari[1]. La pròpia
Organització de la Patent Europea va intentar canviar el seu Conveni de
Munic i no ho va aconseguir[2]. La Comissió Europea va acudir aleshores a
ajudar l'OPE a legalitzar el que feia i va proposar una directiva
que imposava patents de programari fent veure que no era així[3].
El Parlament Europeu no va voler acceptar l'encobriment d'aquesta
pràctica perjudicial per a la innovació, l'economia i les llibertats i va
esmenar abastament la directiva en primera lectura amb
criteris que tendien a impedir que es patentés el programari[4]. El
Consell de ministres, a partir del seu grup de treball format
per representants d'oficines de patents i ministeris, va ignorar
les esmenes del Parlament Europeu i va proposar (sense la majoria
necessària) una versió radicalment favorable a les patents de
programari, en primera lectura[5]. El Parlament Europeu havia demanat,
enmig de les desavinences al Consell, que es tornés a començar el procés
legislatiu amb un nou redactat[6], però la Comissió no li va fer cap
cas[7]. Ara el Parlament Europeu, vista la manca de col·laboració del
Consell i la Comissió ha pres la única decisió que pot imposar
unilateralment, rebutjar la directiva i deixar per tant la llei tal com
està.
En particular, aquesta última etapa al Parlament Europeu ha estat
caracteritzada per la molt ben finançada campanya de propaganda
política de multinacionals de la informàtica, l'electrònica i les
comunicacions a favor de les patents de programari[8]. El moviment
popular i les campanyes organitzades per associacions de petites i
mitjanes empreses, professionals i usuaris han tingut millors
arguments i suport popular, però menys pressupost, com il·lustra
l'últim episodi d'ahir a l'aigua que envolta un costat de l'edifici del
Parlament Europeu a Estrasburg. Els partidaris de les patents
havien llogat un gran iot amb una gran pancarta per demanar el vot
favorable a les patents de programari. Però els detractors, que havien
organitzat una concentració davant del Parlament no van trigar en
reaccionar i van pujar les seves pancartes a unes canoes (suposem que els
del iot no tenen la patent de publicitat aquàtica)[9].
En realitat el rebuig ha estat possible gràcies a la feinada que han fet
el ponent Rocard (socialista ex-primer ministre francès) i el grup
d'ALE/Verds, entre altres. Van presentar un conjunt d'esmenes de
consens[10] que tapaven la major part dels forats que permetien patents de
programari i que va aconseguir prou signatures de membres de tots
els grups i de tots els estats. En les dues setmanes des que el
comitè JURI va aprovar un informe favorable a les patents de
programari[11] les PiMEs, professionals, usuaris i acadèmics van
reaccionar i van contactar els seus representants al Parlament.
Posicionaments de patronals de PiMES com UEAPME[12], CEAPME[13],
d'associacions d'usuaris i universitats[14], i especialment de fonts
properes certs grups polítics, com les joventuts lliberals LyMEC[15]
(presidida pel català
Roger Albinyana), de Esteban González Pons[|6] de la Generalitat
Valenciana, de gairebé tothom en alguns països de l'est que veien com
l'ingrés a la UE els suposava perdre el seu mercat informàtic a mans de
monopolis comprats a Munic, han estat cabdals per anar augmentat
l'escepticisme en el grup popular i lliberal, fins que ha resultat massa
evident per als partidaris de les patents de programari (tret d'IBM, pel
que he sentit) que l'aprovació de les esmenes de compromís era probable
malgrat les dificultats que imposa el tractat (abstencions i absències
compten a favor del Consell). Per tant, a darrera hora d'ahir, populars i
molts lliberals van decidir no arriscar-se i
avortar la directiva[17]. És probable que en aquestes dues setmanes pocs
eurodiputats hagin estat capaços d'entendre els problemes amb la
directiva si no ho havien entès abans, però si que han pogut veure prou
inconsistències com per pujar-los la mosca al nas i entendre
que alguna cosa no anava fina amb la directiva i amb certes informacions
que rebien sobre ella.
Pels
